Delay, anglicisme que es coneix com temps d'endarreriment: temps aleatori que una estació transmissora espera, generalment després que s'hagi produït una col·lisió de paquets de dades, abans de tornar a fer un intent de transmissió. També el podem traduir com un retard: diferència de temps existent entre el senyal de sortida i el d'entrada en un sistema de transmissió, un amplificador, un dispositiu, un circuit, etc. Representa el temps que la sortida d'un circuit o d'un sistema electrònic triga a respondre a un canvi de valor a l'entrada. Casos particulars de retard són els temps de pujada i baixada o els retards de propagació. Aquestes dues definicions són les que dona el Termcat per entendre el que vaig patir, i van patir, totes les persones que hem assistit a un concert de la Rosalía. No m'atreviria a dir, de forma rotunda, que s'ha viscut a tots els concerts. Senzillament perquè no he pogut parlar amb una persona aleatòriament que ha estat a Almeria, Madrid o Bilbao, per posar tres exemples. Però sí puc constatar que en el segon concert de diumenge que va fer al Palau Sant Jordi ho vaig viure en directe i també m'ho han comentat amigues i periodistes que van veure-la en el darrer concert a Mallorca o el primer que va fer a Barcelona.
"És un error i punt"
I sincerament, no ho entenc. No ho entenc des d'una vessant tècnica que desconec i, de ben segur, els experts em podran donar una resposta. Però considero que com a espectadora del concert no haig d'entendre les justificacions d'un error. És un error i punt. I un el pot tenir tothom, però quan es converteix en un comentari compartit amb d'altres que també l'han vist en directe en altres concerts, es converteix en un error crònic que una diva com ella no pot tolerar. No cal dir que, si vaig pagar els meus 85 euros per anar a pista a veure la Rosalía és perquè m'agrada com canta, em transmet alegria i bon rotllo i considero que, dins el panorama musical actual, marca les diferències. I en aquesta vida, a vegades és més important ser original i fer coses diferents que arribar a una excel·lència suprema, però no ser capaç d'arribar al fons de les persones. És com la bellesa, és ben subjectiva i les imperfeccions són les que acaben convertint-se, ben sovint, en els trets identificatius únics i més aplaudits. Em justifico d'entrada perquè soc ben conscient que és moda carregar-se les persones que tenen èxit com ella i no voldria caure en aquest selecte grup. Ara bé, cal no ser d'extrems: ni la crítica gratuïta, però tampoc l'omissió constant de qualsevol aspecte que ens acaba fent divinitzar persones i pot acabar convertint-se en un greu error per a la nostra societat que viu, cada vegada més, de la tendència immediata i la superficialitat.
"Era un retard de concordança lleu"
Per tant, torno al tema. Em va crear una certa incomoditat escoltar Rosalía i veure com els seus llavis, els seus moviments, els seus cops de cap, no corresponien amb la música que estava escoltant. Era un retard de concordança lleu, però prou significatiu perquè les meves orelles i els meus ulls ho identifiquessin perfectament i m'acabessin transmetent al cervell que el tema anava totalment desquadrat. Això, fins i tot em va aixecar totes les sospites: estarà fent playback? Després vaig constatar que no, sobretot en els moments d'improvisació. Tot i que n'hi ha ben pocs ja que la Rosalía és tan extremadament perfeccionista que surt en escena marcada per una mena de metrònom mental, reprodueix sempre el mateix esquema que ha assajat i afina igual que si l'estiguessis escoltant amb el disc de casa. Però allà estava el ditxós delay que m'emprenyava igual que tenir un mosquit a l'orella.
La cantant catalana ha vingut per trencar esquemes i, especialment, amb el joc de les xarxes socials. De fet, tot el que apareixia amb delay a les dues pantalles del concert estava pensat com si es tractés d'una mena de seqüència d'stories d'Instagram perfectament pensades. Ni focs artificials ni un gran desplegament de llums i colors. Senzillament l'escenari retransmès des de diferents angles i jugant amb el poder que donen càmeres petites per autoenfocar-se o desenfocar-se quan convingui. És per això que, encara més, em grinyola un error d'aquesta mena. Rosalía, si em llegeixes, mira si es pot solucionar. A les ràdios, per exemple, quan es fan retransmissions de partits de futbol hi ha una opció tècnica per quadrar la veu dels locutors amb el senyal televisiu. De ben segur que una diva com tu, això també ho pot solucionar. I si no, tant se val. Et seguiré escoltant (i veient), sempre que pugui.