Els britànics sempre han sabut fer de la seves figures més rellevants icones de la cultura pop. La reina Isabel II no és cap excepció, havent-hi sigut font d'inspiració d'algunes de les millors cançons de la història del pop i el rock anglès. Del ''Her Majesty' dels Beatles al 'The Queen is Dead' dels Smiths, aquestes són les 5 composicions definitives dedicades a la monarca.
🔴 Mort de la reina Elisabet II d'Anglaterra i proclamació de Carles III, última hora | DIRECTE
És la cançó més curta al catàleg dels Fab Four, peça de tan sols 23 segons amb què els Beatles clausuren el seu disc Abbey Road.
Escrita per Paul McCartney i gravada, en tres preses, únicament per Paul amb l'acompanyament de la seva guitarra acústica el 2 de juliol de 1969, la peça diu alguna cosa així com "és una noia maca però que no té gaire què dir". Irònica declaració d'¿amor? que McCarteny es va llançar a cantar davant la reina en la cerimònia de Jubileu del 2002
I llavors van arribar els Sex Pistols i ho van arrasar tot. Prenent el mateix títol que l'himne britànic, els padrins del punk van modelar el més flamíger dels esputs antimonàrquics: 'God Save the Queen'.
"Déu salvi la reina i al seu règim feixista, et converteixen en un idiota, en una bomba H en potència" bramava Johnny Rotten l'any 1977 escandalitzant a les ments benpensants i conservadores de la societat britànica. Gairebé mig segle després, sembla que continua sense haver-hi futur per a Anglaterra i els anglesos.
El pop anglès té una cosa fascinant: sota la més dolça de les melodies és capaç d'amagar el més punxant missatge polític.
És el que van fer l'any 1993, els grans referents del pop sintetitzat Pet Shop Boys. Peça inclosa al seu discVery, 'Dreaming of the Queen' és la més àcida de les crítiques a aquest sector de la societat britànica que viu idealitzant la família reial.
Entre l'indie i el punk, Manic Street Preachers són una de les bandes més políticament compromeses del Regne Unit. Grup obertament declarat d'esquerres i independentistes gal·lesos, la reina Isabel va ser el blanc de la seva ira en una de les seves cançons més corejades: 'Repeat'.
Amagada dins del seu àlbum Generation Terrorists de 1991, amplificada per un mur de guitarres distorsionades, la seva lletra conté versos de la contundència de "repeteixin amb mi, que li fotin a la reina i al país" o "escòria de bandera estúpida".
La reina està morta pregonava Morryssey l'any 1986, en plena era thatcheriana, al capdavant dels Smiths, una de les bandes més fonamentals de la història del pop britànic.
Peça que dona títol al disc homònim, probablement la seva obra més determinant, els Smiths, que ja li havien dedicat alguns versos en cançons pretèrites, ajusten comptes amb la reina en una de les seves cançons més cèlebres: 'The Queen is Dead'. "La Reina està morta, nois. I en un extrem és una cosa tan solitària". Carreguen contra Isabel. Però no és l'única que rep. El seu fill Carles també s'emporta la seva part. "Jo dic Carles, mai no has anhelat, aparèixer a la portada del Daily Mail, vestit al vel nupcial de la teva mare?"