A mitjans del segle XIX, el govern britànic comissiona a l’oficial Sir James Brooke perquè acabi amb els pirates que assolen les costes de Malàisia. Però aquest va més enllà: no només compleix amb el seu objectiu, sinó que es convertirà en el rajà del Regne de Sarawak, convertint-se en tot un perill per aquells a qui havia de servir. Si us sona el que llegiu, és que heu vist la mítica Apocalypse Now. I és que aquesta és la història real que va inspirar l’obra cúspide de Francis Ford Coppola, un cru retrat de la guerra del Vietnam que ha passat a la història per la brutalitat del seu realisme.

Avui s’estrena El rei de la fi del món, una història d’aventures èpica escrita per Rob Allyn, dirigida per Michael Haussman i protagonitzada per Jonathan Rhys Meyers (Brooke) i Dominic Monaghan. Una història que beu d’altres fonts, com per exemple de la novel·la curta de Joseph Conrad En el corazón de las tinieblas, que aborda temes com el colonialisme, el xoc de cultures, el racisme i la violència humana; o del conte El hombre que pudo reinar, de Rudyard Kipling, on la mentalitat colonial pot amb tot.

 

Qui va ser Sir James Brooke?

Nascut l’any 1803, James Brooke va ser el primer rajà blanc de Sarawak, un antic estat asiàtic localitzat a l’illa de Borneo. Va ser coronat com a tal l’any 1842, quan va rebre el reconeixement del regne independent per part del sultanat de Brunei, com a recompensa a Brooke per ajudar-los a lluitar contra la pirateria i la insurgència.

Com a rajà de Sarawak, el britànic va reformar l’administració, va codificar les lleis i va lluitar contra la pirateria. Les seves accions a Sarawak estaven clarament dirigides tant a expandir l’Imperi Britànic com a  obtenir beneficis del seu mandat. El seu nomenament i el seu conseqüent títol de cavaller demostren que els seus esforços van ser aplaudits en ambdues societats.

El rei de la fi del món

Reminiscències de Coppola

Apocalypse Now (1979) no necessita gaires presentacions, però tot el que sigui indagar en la seva història és una bona notícia pels més cinèfils. No en va molts la consideren l'obra bèlica per excel·lència, el retrat més salvatge i animal de la guerra, una obra mestra capaç de despullar d'humanitat als éssers humans. El millor retrat que s'ha fet de l'horror. El mateix Coppola va dir que la pel·lícula no anava sobre la Guerra de Vietnam, sino que era Vietnam. Meravellosament interpretada per Martin Sheen, Marlon Brando i Robert Duvall, tot el rodatge va estar impregnat de la mateixa sensació inhumana: 200 dies a la selva filipina, amb embolics polítics, tribus salvatges i actors malalts.