El Museu del Modernisme, fins al 8 de maig, presenta l'exposició Ramon Casas. La vida moderna, que recull més d'un centenar de peces del pintor modernista. Amb aquesta exposició s'obre l'Any Ramon Casas, que vol commemorar els 150 anys del naixement d'aquest pintor, a qui es considera un dels pintors catalans més universals.

Casas, el cartellista

L'exposició recull alguns dels cartells emblemàtics de Casas, com el que va fer per Anís del Mono, i que es va usar durant dècades. Casas i alguns dels seus coetanis, van fer-se molt populars gràcies als cartells. A finals del XIX moltes empreses, com el "xampany" Cordoniu o les cigarretes París, van invertir molt en el cartellisme. Fins i tot convocaven concursos per triar el seu anunci. Casas va fer molts cartells, i també col·laborava com a il·lustrador en revistes, com Pèl & Ploma, una publicació artística que ell va contribuir a crear i que es va convertir en l'emblema de l'art d'una època.

Casas, el cronista

Ramon Casas estava molt preocupat per transmetre a les generacions futures alguns esdeveniments ciutadans. Són molt famosos els seus quadres El garrot o La càrrega: apareixen fins i tot a molts llibres d'història. A l'exposició del Museu Modernista ens ofereixen algunes mostres d'aquest període. La més rellevant és, sens dubte, Entrada a la plaça de toros de Madrid; menys precís, però potser més impactant, és un quadre del 1896, Bona artilleria, que representa l'embarcament de tropes cap a la guerra de Cuba. Molts dels reclutes no tornarien mai a les seves cases.

Entrada a la plaça de toros de Madrid, 1886

Les dones de Casas

Molts dels quadres de Ramon Casas estan consagrats a les dones. L'exposició ens en ofereix un bon ventall. Per una banda, hi ha tota una col·lecció de "chulas" i "manolas", dones que segueixen l'estereotip de la dona madrilenya de classe popular, i que busquen l'exotisme basant-se en models reals. Però també inclou molts quadres de dones modernes, actives. Dones que beuen, que fumen, o fins i tot que condueixen cotxes. Es diu que Casas va viure una vida dissoluta, i va ser amant de moltes dones. El 1905 va conèixer una jove venedora de loteria, Júlia Peraire, qui es va convertir en la seva musa. Diversos retrats de la noia es poden contemplar al Museu del Modernisme. Però Casas no es va casar amb la Júlia Peraire fins anys més tard, per les censures de la seva família (no acceptava que es casés amb algú de classe inferior). Casas passarà els darrers anys amb Júlia, entre Sant Gervasi i el monestir de San Benet del Bages, propietat de la seva família (també hi ha alguna pintura fantàstica del monestir a l'exposició).

El Casas retratista

Casas, com molts artistes, va començar retratant els seus parents i fent-se autoretrats. Al Museu del Modernisme se'ns presenten alguns dels primers retrats fets per Casas, però també alguns dels seus autoretrats més coneguts. I també s'exposen retrats de destacats personatges que van marcar una època, com el del també artista Miguel Utrillo.

L'exposició i el Museu del Modernisme

Aquell qui esperi trobar una gran retrospectiva d'en Casas, la mostra del Museu del Modernisme el deixarà insatisfet. Al Museu s'hi exposen algunes peces extraordinàries, com alguns dels Autoretrats. Però hi ha bastantes obres menors i fins i tot alguns esbossos que es van fer servir per desenvolupar obres posteriors. El nombre total d'obres significatives és reduït. En realitat, el Museu del Modernisme és un espai de petites dimensions, molt diferent dels grans espais museístics de la ciutat. Malgrat tot, disposa d'algunes peces extraordinàries, com els mobles fabricats per la Casa Busquets, alguns dels quals procedeixen dels grans edificis modernistes de la zona on és el museu. També disposa d'una molt bona col·lecció de terracotes de Lambert Escaler, així com alguna escultura aïllada de gran qualitat de Josep Llimona o un vitrall de Joaquim Mir.

Ramon Casas, el pintor de la 'Belle époque'

Casas era fill d'un indiano que s'havia enriquit a Amèrica. Va néixer en plena segona industrialització i va poder gaudir d'una vida ben còmoda, marcada pels viatges i per la vida social. Des de molt jove es va traslladar a París i va començar a pintar. Als 20 anys va conèixer Santiago Rusiñol, amb qui es van fer molts amics. Amb ell van compartir moltes bones estones. De fet, Casas era famós pel seu sentit de l'humor. Va ser un dels impulsors de la cerveseria Els 4 gats, lloc de trobada de la intel·lectualitat modernista. A Casas li agradava l'esport, les excursions en bicicleta, i fins i tot l'automobilisme, en uns anys en què anar amb automòbil era tota una aventura. S'expliquen centenars d'anècdotes sobre les seves festes, sovint improvisades.

El descans dels ciclistes

L'Any Casas

El 4 de gener es complien 150 anys del naixement del pintor barceloní, i això ha portat a l'organització de l'Any Ramon Casas. S'inicia amb l'exposició del Museu del Modernisme i, quan aquesta acabi, enllaçarà amb una mostra sobre Júlia, el desig al Cercle del Liceu. Més endavant hi haurà exposicions al Vendrell, al Museu Pau Casals, a Sitges, al Museu de Maricel (antic habitatge de Casas), al Museu de la Vida Rural de l'Espluga del Francolí, a la Fundació Rocamora de Barcelona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També s'han previst xerrades i tallers sobre les seves pintures, activitats pedagògiques, conferències, rutes, publicacions... El Museu del Modernisme ja ha publicat Ramon Casas. La vida moderna, el catàleg de l'exposició, que compta amb articles de destacats experts en l'obra del pintor modernista.