Entrar en una llibreria o un bar, o fins i tot en un espai com una plaça. Asseure’s al costat d’una vintena de desconeguts, treure un llibre de la bossa i passar una hora sense dir pràcticament res. No és una biblioteca ni un club de lectura. Tampoc una cita. És una silent reading party, una trobada en què diverses persones comparteixen espai per llegir, però cadascuna pel seu compte. Una escena que fa uns anys hauria semblat estranya, ara es repeteix ara en ciutats de tot el món.
El curiós fenomen també ha arribat a Barcelona. De fet, El Periódico explicava el mes passat que llibreries com Backstory Bookshop ja organitzen aquestes trobades i que el grup BCN Chat’n’Chapters es reuneix al Parc de l’Estació del Nord. El funcionament és senzill: durant una primera estona, cadascú llegeix el llibre que ha portat i, després, els participants poden conversar i conèixer-se.
Una idea del 2009 que rebrota
La idea no és exactament nova. Un dels primers precedents documentats de les actuals silent reading parties va néixer a Seattle el 2009. El periodista i editor Christopher Frizzelle va començar a organitzar trobades de lectura al Sorrento Hotel després d’haver fet petites sessions privades amb companys de feina. La primera convocatòria pública va tenir tant d’èxit que l’hotel li va demanar que continués organitzant-les. Així ho explica el mateix Frizzelle al web de la iniciativa, que encara avui manté les trobades.
El model es va anar reproduint en altres ciutats. El 2016, per exemple, San Francisco ja celebrava la seva primera Silent Reading Party, després que els seus organitzadors haguessin conegut el projecte de Seattle. Un reportatge del San Francisco Chronicle explicava aleshores que desenes de persones es reunien durant una hora i mitja, cadascuna amb el seu llibre, mentre compartien silenci i una copa.
Lluny de les notificacions i l'scroll infinit
La idea d'ajuntar-se i llegir sense fer cas de les notificacions no és nova. Però la dimensió que està adquirint sí. En una època marcada per les notificacions, el scroll infinit i les pantalles, llegir pot convertir-se en una forma de desconnexió i un refugi. Les trobades ofereixen, a més, una experiència social sense les exigències habituals de socialitzar.
A Barcelona, la creadora de BCN Chat’n’Chapters explicava a El Periódico que va descobrir el fenomen a través d’un article de The New York Times. Segons relatava, la fórmula li va semblar especialment atractiva perquè elimina una de les parts més incòmodes de conèixer gent nova: la necessitat de trencar el gel. En lloc de buscar una conversa, els assistents poden simplement seure i llegir.
I precisament això, és una de les claus de l'èxit. Una persona pot arribar sola, asseure’s entre desconeguts i continuar immersa en el seu propi llibre. La lectura funciona com una mena d’espai compartit que permet estar amb els altres sense l’obligació d’interactuar constantment. El fenomen també connecta amb una necessitat més àmplia de comunitat. Després de la pandèmia, la solitud i la dificultat per establir nous vincles han guanyat pes en el debat social. Les silent reading parties sorgeixen com un equilibri perfecte: no estar sol, però tampc cal parlar.
Punt de trobada
Bona part d’aquesta tendència també circula per les xarxes socials. BookTok, la comunitat literària de TikTok, ha convertit els llibres en objectes de recomanació, conversa i identitat, i ha contribuït a donar-los una nova visibilitat entre els joves. Cada vegada són més les persones que recomanen llibres o en fan ressenyes.
Tot plegat es produeix en un moment en què cada vegada preocupa més la relació dels joves amb la lectura i la seva capacitat per mantenir l’atenció durant períodes llargs. Els últims resultats de l’informe PISA, publicats aquesta setmana, ho reforcen: la competència lectora ha caigut 28 punts de mitjana als països de l’OCDE en l’última dècada. A Espanya, el retrocés és encara més pronunciat: els alumnes de 15 anys han obtingut 451 punts en lectura, 23 menys que el 2022 i el pitjor resultat del país des que es va començar a elaborar l’informe —Estònia, el país amb més punts de la UE amb 519, mentre que la mitjana de l'OCDE és de 461— .