Esperonats pels episodis de censura i els atacs a la llengua i cultura catalanes que s'han produït en els últims mesos al País Valencià i a les Illes Balears, el Govern, en col·laboració amb les principals institucions culturals del país, ha presentat aquest dimecres el Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya. Es tracta d'un document que estableix una sèrie de principis per guiar les accions i decisions en la gestió dels equipaments culturals públics a Catalunya amb l'objectiu de preservar la integritat de la llibertat d’expressió en l'àmbit cultural. Què diu aquest nou decàleg?
Els 10 punts del decàleg per la llibertat d'expressió cultural
1. Dret universal a la lliure expressió. El primer punt estableix que aquest dret s'ha d'aplicar sense cap distinció per motius de raça, color, gènere, edat, capacitats funcionals i cognitives, idioma, religió, creença, opinió política, lloc de naixement o residència, origen social, posició econòmica o qualsevol altra condició.
2. Garantir el dret a la lliure expressió cultural. El decàleg recorda que equipaments culturals com poden ser museus, teatres o altres institucions tenen la responsabilitat de garantir i impulsar aquest dret, i que ho han de fer amb especial atenció a les persones que pertanyen a minories ètniques, culturals i lingüístiques, a la interseccionalitat i a aquelles persones que estan en risc d’exclusió social per motius diversos.
3. Mantenir un clima favorable a la llibertat d'expressió cultural. Els equipaments culturals també han de contribuir a crear i mantenir un clima que propiciï la llibertat d'expressió cultural i promoure les condicions materials que facilitin l’expressió del talent de forma lliure i sense limitacions.
4. Detectar i evitar la censura. Els equipaments culturals públics han de respectar l'autonomia dels professionals de la cultura, evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca, i han de disposar de protocols que detectin i evitin qualsevol mena de censura o autocensura en la seva programació, els seus continguts o l’exercici de la seva activitat.
5. Garantir la diversitat de continguts, encara que generin polèmica. Els equipaments culturals han de garantir la diversitat de continguts, promovent la inclusió de veus i perspectives diverses. El fet que determinats continguts puguin suscitar polèmica o generar malestar entre alguns sectors de la societat no ha de ser motiu per evitar-ne la programació de forma preventiva ni per retirar-los de l’exhibició o la consulta pública.
6. Limitar la lliure expressió cultural d'acord amb la legislació vigent. Només es pot limitar la lliure expressió amb l'objectiu d'evitar la incitació a l’odi, l'hostilitat o la violència contra persones o col·lectius i garantir els drets i el benestar general en una societat democràtica. En cas que s’exerceixin, aquestes limitacions han de ser establertes d'acord amb la legislació vigent, han d'estar subjectes al dret internacional i aplicades de forma proporcionada, coherent i no discriminatòria.
7. Guiar-se per criteris clars i transparents. Les programacions i els continguts dels equipaments culturals públics o sostinguts amb recursos públics han de respondre a criteris clars i transparents. Les persones responsables d’aquests equipaments també han de ser escollides seguint criteris clars i transparents i la seva tasca ha d’estar subjecta a l’escrutini públic, per tal de garantir la independència de les institucions culturals de la ingerència política.
8. Establir mecanismes de transparència. Cal vetllar per la transparència en el finançament governamental i el finançament privat de les institucions culturals per tal de garantir-ne la independència i evitar qualsevol mena d’ingerència i biaix en la gestió.
9. Garantir els drets laborals i de propietat intel·lectual. Els equipaments han de vetllar perquè els artistes, creadors, comissaris, curadors i altres professionals de la cultura que col·laboren o participen en les seves programacions i continguts tinguin garantits els seus drets laborals i de propietat intel·lectual com a mesura de protecció del dret de llibertat d’expressió.
10. No invocar el decàleg per atemptar contra els drets i llibertats fonamentals. Ningú no podrà invocar aquest decàleg ni el principi de llibertat d’expressió per atemptar contra els drets i les llibertats fonamentals proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans i garantits pel dret internacional, o per limitar el seu àmbit d'aplicació.