La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, s’ha reunit avui al Palau Marc amb els responsables dels equipaments culturals nacionals amb qui s’ha consensuat i presentat el Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya.
Preservar els principis de llibertat i creació
La consellera Garriga ha afirmat que "segurament és un decàleg que fa un any no haguéssim pensat aprovar, però és evident que els esdeveniments que estan passant en els nostres territoris veïns han fet comprometre'ns en la necessitat de garantir que es preservin aquests principis de llibertat i creació als nostres equipaments". L’elaboració d’aquest decàleg és fruit de les reunions que la consellera i els equipaments han dut a terme des del passat mes de juliol, en què arran dels canvis electorals al País Valencià i les Illes Balears es van abordar les amenaces a la llibertat d’expressió i els casos de censura envers la cultura i la llengua catalana. El text estableix una sèrie de principis que guiaran les accions i decisions en la gestió dels equipaments culturals públics a Catalunya, amb l’objectiu de preservar la integritat de la llibertat d’expressió amb aquests compromisos.
És un decàleg que fa un any no haguéssim pensat aprovar, però és evident que els esdeveniments que estan passant en els nostres territoris veïns han fet comprometre'ns en la necessitat de garantir que es preservin aquests principis de llibertat i creació als nostres equipaments
El document recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca; disposar de protocols que detectin qualsevol mena de censura o autocensura en la seva programació, o establir mecanismes per vetllar per la transparència en el finançament governamental i el finançament privat de les institucions culturals. L’objectiu és garantir-ne la independència i evitar qualsevol tipus d’ingerència en les seves programacions. El decàleg s’ha acordat amb els directors i directores del Museu Nacional d’Art de Catalunya; el MACBA; Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya; l’Arxiu Nacional de Catalunya; el Museu d’Història de Catalunya; L’Auditori; la Biblioteca de Catalunya; el Liceu; el Teatre Nacional de Catalunya; el Mercat de les Flors; el Teatre Lliure; el Palau de la Música Catalana; la Filmoteca de Catalunya i el Santa Mònica.
El document reivindica la visibilitat i l'empoderament de tots els equipaments culturals i aspira que a Catalunya les veus diverses puguin trobar la seva possibilitat d’expressió sense por de la repressió o la censura
Per tal de posar en marxa el decàleg i fer-ne el seguiment, s’ha acordat trametre el text als equipaments culturals públics de tot el país per tal que els seus òrgans de govern el ratifiquin; enviar el decàleg al món local a través del Consell de la Mancomunitat Cultural; constituir una comissió de seguiment a partir de l’actual grup de treball, i organitzar una jornada sobre la llibertat d’expressió als equipaments a partir del decàleg. Aquest document destaca que “la llibertat d’expressió és un dret humà fonamental i un element central en les societats democràtiques”, així mateix reivindica “la visibilitat i l'empoderament de tots els equipaments culturals i aspira que a Catalunya les veus diverses puguin trobar la seva possibilitat d’expressió sense por de la repressió o la censura”.