El ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, feia públic aquest dimecres que l'autor català Eduardo Mendoza serà el guardonat amb el Premi Miguel de Cervantes, el més important de les lletres hispanes i dotat amb 125.000 euros.

Més enllà de la indubtable qualitat dels escriptors premiats amb aquest guardó, l'elecció de Mendoza ha fet que es torni a comentar el que és una evidència: els autors premiats fins ara han estat circumscrits, tots ells, a un camp ideològic que no incomoda, ans al contrari, els responsables del Ministeri. L'elecció de Mendoza, a més a més, a posar damunt la taula la polèmica sobre l'exclusió dels autors en altres llengües, també oficials a l'Estat, com el català.

Creat el 1975 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, aquest premi és considerat com el Nobel de Literatura en castellà i reconeix la trajectòria d'un escriptor que amb el conjunt de la seva obra hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispà. És el màxim reconeixement, doncs, a la tasca d'escriptors espanyols i hispanoamericans. El Ministeri deixa clar, això sí, que queden exclosos del premi als autors que no escriguin en castellà. "Pot ser proposat per a aquest guardó qualsevol escriptor l'obra literària estigui escrita, totalment o essencialment, en aquesta llengua", es pot llegir en la presentació del premi.

4 de 42

Al llarg de 41 edicions del premi, tan sols han estat quatre els autors catalans escollits. I ha estat, curiosament, en els darrers anys: fins a l'any 2008 cap autor català havia estat mereixedor del Cervantes.

En els darrers vuit anys, doncs, el Ministeri ha pitjat l'accelerador i ha atorgat el premi a Juan Marsé (2008), Ana Maria Matute (2010), Juan Goytisolo (2014) i Eduardo Mendoza (2016).

"Sentiments i centimets"

Encara que els autors hagin demanat separar la ideologia de la seva obra, el cert és que les declaracions no han anat, moltes vegades, pel mateix camí.

Juan Marsé, per exemple, va ser una de les personalitats públiques que es van oposar a la independència de Catalunya just abans de les eleccions del 27 de setembre de l'any passat. Preguntat pel diari ABC, l'autor contestava que no era partidari de la independència i ho justificava amb un lacònic "porque tengo otras cosas más importantes de las que ocuparme".

L'any 2012, en declaracions a La Razón, Marsé aprofundia en aquest pensament. Irònicament, assegurava que li agradaria escriure en català una novel·la titulada Sentiments i centimets, "un bon títol que defineix el problema que viu Catalunya avui i el que hi ha darrere, només capto les vibracions i el que veig en tot això són sentiments i economia". Així mateix, assegurava que no es veu recorregut a la independència. "Que els ho preguntin als empresaris, a veure què en pensen ells", matisava Marsé. I també es mullava sobre el perquè d'escriure en castellà: "Perquè em dóna la gana. No em considero en un gueto i tampoc sóc una espècie en vies d'extinció".

També Ana Maria Matute va lamentar, en una entrevista a l'ABC l'any 2005, que la cultura catalana s'"oblidés" de Goytisolo, Mendoza, Marsé i ella mateixa. Curiosament, entrevistador i entrevistada citaven, anys abans de ser premiats, els quatre autors catalans que han acabat sent guardonats pel prestigiós premi. "Escric en l'idioma en què penso. Jo no sé si em sento molt catalana, el que sé és em sento bé a Catalunya", explicava aleshores l'autora.

Violentar la llei

Tampoc Juan Goytisolo ha esquivat el debat. L'any 2012, l'autor va ser un dels signants d'un manifest on s'assegurava que els independentistes "es proposen violentar la llei democràtica feta per tots per a tots". Poc abans de recollir el premi, l'any 2014, Goytisolo afirmava que "és un disbarat que la guerra de Successió de 1714 s'interpreti com una guerra contra Catalunya", i es mostrava "contrari a tots els nacionalismes, també el català".

En una entrevista publicada la primavera de l'any passat, el barceloní afirmava a El Mundo que "els independentistes estan venent fum, però el Govern [central] no està venent absolutament res. No reacciona. Si s'hagués arribat a un acord fiscal més favorable per a Catalunya, tot l'espectacle actual no existiria".

Eduardo Mendoza, com el seu predecessor, ha mostrat públicament el rebuig a la independència. "No hi ha motius econòmics per plantejar una secessió, ni motius polítics o de justícia. No falten llibertats", ha assegurat. Mendoza també ha explicat que el 27 de setembre va votar en contra de la independència, i dies abans de la Diada d'enguany va participar en un acte de Societat Civil Catalana sobre el bilingüisme on va demanar lluitar contra les "imposicions" i va assegurar que "forçar que les persones parlin una llengua que no és la seva pot ser traumàtic".

Aquesta setmana, l'endemà mateix de fer-se públic que serà el guardonat del Cervantes 2016, Eduardo Mendoza es desmarcava de la polèmica en declaracions a una roda de premsa: "A Barcelona no hi he tingut cap problema. Ni personal ni oficial. De fet tinc el premi de la Generalitat per la meva trajectòria en castellà i català i sóc bilingüe. No és cap raresa que un català escrigui en castellà. S'esgotaria el pressupost del Ministeri de Cultura si premiessin cada autor català que escrigui en castellà".

Paper polèmic

El paper dels autors catalans que escriuen en castellà ha anat moltes vegades acompanyat de polèmica. Molts d'ells acumulen declaracions lamentant els "greuges" que pateixen per part de les institucions catalanes.

Per bé que molts premis espanyols com el Cervantes limiten l'accés a les obres escrites en altres llengües, moltes vegades s'ha qüestionat si els autors catalans que escriuen en altres llengües, bàsicament el castellà, han de tenir un espai a les mostres de cultura catalana.

L'any 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt, els autors catalans que escriuen en castellà van declinar la invitació, segons l'aleshores director de l'Institut, Josep Bargalló, perquè no tenien llibre nou al mercat i perquè volien cedir protagonisme als autors que escriuen en català. Entre aquests hi havia Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Javier Cercas, Enrique Vila-Matas o Carlos Ruiz Zafón.

L'any 2013, els responsables de l'Institut Ramon Llull es mostraven partidaris de "sumar" i demanaven que aquesta actitud fos "corresposta" per les institucions espanyoles, després que es decidís convidar autors catalans que escriuen en castellà a la Fira del Llibre de París. L'Institut lamentava aleshores que al Saló del Llibre de Brussel·les, on l'Estat espanyol havia estat el convidat, no s'hi hagués convidat cap escriptor en català.

Prioritzar el català

Amb tot, el mes de març d'aquest any, el nou director de l'Institut Ramon Lull, Manuel Forcano, explicava sobre la presència d'escriptors catalans en llengua castellana a l'estand del Ramon Llull que la seva tasca és difondre la llengua i la cultura catalanes: és a dir, la llengua catalana. "A veure si en un futur aquest debat es pot ampliar i podem comptar amb recursos per promocionar autors catalans que escriguin en castellà". Forcano va assenyalar que és una cosa que es podrà fer en un futur, però s'haurà de pactar amb l'Institut Cervantes.

Sobre aquesta qüestió, el conseller de Cultura, Santi Vila, va dir que "és evident que qualsevol autor català, al marge que formi part de la literatura catalana o castellana, formarà part de les expedicions en un criteri d'excel·lència i valoració per part del país receptor. No tindrem cap tipus d'ànim discriminatori ni positiu ni negatiu en cap sentit". Vila va recalcar que "en un context de recursos migrats que hi ha hagut i que encara afecta la missió del Ramon Llull, la prioritat, sense cap mena de dubtes, és donar suport a la literatura catalana i la llengua catalana".

El conseller va dir en aquell moment que "seria difícil de justificar que en aquestes circumstàncies pressupostàries, amb una visió oberta del que és la cultura catalana, que és rica i plural, desviéssim molts recursos a afavorir la literatura castellana que es produeix a Catalunya per una qüestió d'ordre pràctic". El titular de Cultura va afirmar que "és important que des del punt de vista pressupostari en el curt i mitjà termini el Ramon Llull afavoreixi els autors de la literatura catalana i en català".