Fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra, l'home que va reconstruir el català modern i qui va facilitar que el català esdevingués una llengua literària. Alhora, fa 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana de Fabra. Per això, la Generalitat ha volgut que el 2018 fos l'Any Pompeu Fabra. Avui s'ha presentat aquest esdeveniment a la premsa, amb la presència del comissari d'aquest esdeveniment, Jordi Ginebra (catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili), el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, i la directora general de Pol´litica Lingüística, Ester Franquesa. L'acte inaugural de l'Any Fabra tindrà lloc el 21 de febrer, a les 19h, al Teatre Zorrilla de Badalona, amb la direcció artística de Xavier Albertí. Però es preveu que hi hagi més d'un centenar d'actes dedicats a l'Any Fabra.
Més que un tècnic
Franquesa ha destacat que Fabra va tenir una gran visió de la llengua i del seu paper social, i que la seva tasca superava en molt la d'un simple tècnic en realitzar gramàtiques. Per a Jordi Ginebra, "Fabra és l'home que dissenya una llengua moderna per a una nació moderna", un home amb una gran preparació professional com a filòleg que va recuperar la dignitat de la llengua pròpia i que va ser capaç de posar en marxa un projecte de gramàtica catalana, al servei d'un projecte nacional. Ginebra recorda que Fabra va tenir una vida difícil: va ser empresonat, va ser destituït tres vegades, va patir un exili tenebrós... Però justament per a això, Ginebra argumenta que la commemoració de l'Any Fabra ha de servir "per a pensar sobre el nostre projecte col·lectiu". I per a Ginebra, això és especialment important "en els moments dolents", com ara mateix quan hi ha presos polítics i les institucions intervingudes. I per acabar, Ginebra ha fet seva una frase de Fabra: "Cal no abandonar mai la tasca ni l'esperança"-
Propostes
Joandomènec Ros, president de l'IEC, ha volgut recordar que Pompeu Fabra sempre havia treballat en contacte estret amb l'Institut, que encara conserva bona part de l'arxiu del filòleg. L'IEC s'ha compromés, durant l'Any Fabra, a acabar la publicació de l'obra completa de Pompeu Fabra (amb el desè volum), que serà també digitalitzada. El programa d'actes és molt ampli, i encara està obert, perquè es vol que sigui molt participatiu. Ester Franquesa ha reconegut que "l'homenatge que ara li estem fent, ja se li ha fet a Pompeu Fabra, des de molts àmbits, fa molts anys". Moltes institucions, entre les quals totes les universitats catalanes, ja han participat en reunions sobre l'esdeveniment i s'han compromés a sumar-s'hi. De fet, la Generalitat ha volgut obrir la commemoració a tot el domini lingüístic i ja ha fet contactes en aquest sentit. La programació de l'Any es podrà consultar a la pàgina web www.anypompeufabra.cat o a través de twitter al compte @AnyFabra. Per començar s'ha començat a fer un mapa sobre quins homenatges a Pompeu Fabra hi ha als diferents municipis de Catalunya en forma de monuments, carrers, instituts, escoles... Des de la Generalitat s'ha anunciat que hi haurà accions per divulgar la tasca de Fabra a les escoles, entre d'altres, un concurs interactiu. Per a la tardor de 2018 hi haurà una gran exposició; però no serà l'única, ja que a partir del mes de març hi haurà una exposició itinerant, que no només circularà per les grans ciutats de Catalunya, sinó que està previst que passi pels casals catalans a l'exterior i per les universitats estrangeres on s'ensenya català. Però també s'ha previst que l'obra de Fabra arribi al teatre, que s'inclogui a la Viquipèdia, que s'expressi en forma de rutes literàries... Es preveu un ampli programa de conferències Fabra, amb un mínim de 30 xerrades, repartides pel territori. S'espera, a més, que hi hagi moltes activitats acadèmiques en torn a la figura del filòleg, que permetin millorar el coneixement sobre el personatge i que permetin difondre el seu llegat. I per permetre el coneixement del personatge, de forma divulgativa, Rafael Dalmau editors, publicarà una novel·la gràfica sobre Fabra.
Un home en temps difícils
Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 20 de febrer de 1868. Per la seva tasca com a filòleg en la normalització del català se l'ha qualificat de "seny ordenador de la llengua catalana". Tot i que es va formar com a enginyer industrial, sempre es va interessar per la filologia. El 1891 va fer la seva primera gramàtica del català (encara escrita en castellà). Ben aviat va col·laborar amb el grup de L'Avenç que intentava normalitzar la llengua catalana. Prat de la Riba li va encarregar el projecte de normalització lingüística català i el 1912 va fundar la Secció Filològica de l'IEC. El 1913 ja va publicar, en català, les Normes ortogràfiques, que implicaven una profunda reforma de la forma d'escriure el català. La tasca normativitzadora va culminar, el 1931, amb la publicació del seu Diccionari. Des del 1932 va ser catedràtic de Llengua Catalana a la Universitat de Barcelona. Després de la caiguda de Barcelona en mans de les forces franquistes, va veure's obligat a fugir. Va residir a diferents punts de l'Estat francès fins que va morir el 22 de gener de 1948 a Prada de Conflent (Catalunya Nord). Durant els seus darrers anys de vida va ser conseller del Govern de la Generalitat a l'exili.