Si Mercè Rodoreda, Josep Pla o Joan Sales tenen un lloc a les estanteries britàniques és molt probablement gràcies a la incansable feina de Peter Bush. Nascut a Lincolnshire, Anglaterra, el 1946, Bush ha dedicat tota una vida a buscar joies de la literatura per fer-les arribar als lectors anglesos i s'ha convertit un dels traductors de la literatura catalana a l'anglès més importants actualment.

Després d'estudiar espanyol i francès a la Universitat de Cambridge, i doctorar-se a la Universitat d'Oxford, es va iniciar en la traducció literària “quasi accidentalment” quan un exemplar de Campos de Nijar, de Juan Goytisolo, va caure-li a les mans.

Tot i que ja havia traduït textos polítics i articles abans, la traducció d'aquell llibre va canviar-li la trajectòria per sempre. Després de traduir més d'una desena de llibres i ser el director del British Centre for Literary Translation, Bush es va traslladar a viure a Barcelona el 2003 i s'hi va estar deu anys. Des d'aleshores no ha parat de traduir llibres en català i el 2015 la Generalitat li va reconèixer la tasca amb la Creu de Sant Jordi.

En una entrevista amb ElNacional.cat, Peter Bush posa en relleu la importància de la traducció i l'intercanvi entre llengües en el desenvolupament cultural de la humanitat.

 

  • Com vas descobrir la literatura catalana?

Vaig aprendre una mica de català i de la literatura catalana en els temps en què vaig estudiar un grau a Cambridge. Tot i que jo no vaig estudiar català, un amic meu sí, així que sovint parlàvem de literatura catalana.

Als anys seixanta, també hi havia un grup d'historiadors a Cambridge que estaven interessats en la història de Catalunya i la guerra civil, i van fer un conjunt de conferències a les quals vaig assistir. Aquí hi ha una llarga tradició de connexions entre la Universitat de Cambridge i Catalunya, perquè hi havia republicans que estaven exiliats a Cambridge.

 

  • I com vas aprendre català?

Va ser a finals dels 70, quan vivia a Londres, quan vaig trobar-me amb catalans que també vivien allà i vaig començar a aprendre una mica de català perquè tenia ganes d'anar a viure a Barcelona.

Aleshores la meva carrera també va canviar a través de la traducció literària, i em vaig convertir en director del British Centre of Literary Translation. Des d’allà, vaig començar a organitzar actes amb el Centre Hispànic de Traducció Literària, a Tarrassona (Aragó), que dirigia Teresa Solana. I després ens vam convertir en companys, no per organitzar les coses al voltant de la traducció, sinó de la vida.

Quan anàvem a tenir la nostra filla, vam decidir deixar la nostra feina i anar a treballar com a autònoms a Barcelona. Així que l'any 2003 em vaig traslladar a Barcelona i vam viure deu anys a la ciutat, i la nostra filla va néixer allà. I va ser aleshores quan, evidentment, em vaig submergir en la llengua catalana i en la literatura.

 

  • Així vas començar la teva carrera en la traducció del català a l’anglès?

Sí, en aquella època se’m va acostar Peter Owen, un editor britànic, i em va preguntar si m'interessaria traduir una novel·la de Quim Monzó, La magnitud de la tragèdia. I vaig dir que sí.

Després d'això vaig rebre cada cop més peticions d'editorials, i vaig començar a donar idees a les editorials sobre llibres que s'havien de traduir. Crec que tot va confluir l'any 2007 quan Catalunya va ser el país convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt, que va donar un gran impuls a les traduccions de literatura catalana i hi va haver molt d'interès entre les editorials del Regne Unit.

Així que, em vaig introduir en la traducció literària per Juan Goytisolo, i després vaig arribar a la literatura catalana bàsicament perquè em vaig enamorar d'una catalana. Van ser tot serendipitats (riu).

 

  • I per què és important que es tradueixin llibres a l’anglès d’altres llengües com el català?

Per a mi, la traducció literària és una mena d'acte polític, perquè és un acte que ajuda a trencar aquesta insularitat del món anglosaxó i a ampliar les perspectives britàniques. Perquè poden llegir traduccions i mirar el món amb altres ulls.

Per exemple, la típica situació a Anglaterra és que quan la gent pensa en la guerra civil espanyola, pensa en George Orwell i Ernest Hemingway, per Homenatge a Catalunya i Per qui toquen les campanes. Però, per què els lectors de parla anglesa haurien de veure la guerra civil espanyola només des de la perspectiva d'un escriptor anglès i un escriptor nord-americà, quan hi ha aquests llibres escrits per Joan Sales, o Rodoreda, o Arquimbau, que donen una perspectiva molt diferent sobre la guerra civil?

Per això la traducció és crucial, també des d'una perspectiva del desenvolupament de la literatura en el seu conjunt. Crec que la literatura, en qualsevol llengua, creix a través de la traducció.

Parlo de traducció literària, però també és cert si parlem de filosofia, saps? La filosofia no existiria sense la traducció. Tot filòsof comença referint-se a Plató, Sòcrates... I tot això ho han llegit normalment en traducció.

 

  • I ja s’hi dona prou valor a aquesta tasca?

Moltes vegades els processos de traducció no estan reconeguts, i la gent no se n’adona que quan llegeixen a Plató o filosofia oriental el que estan llegint és una traducció.

A les universitats, hi ha hagut una reticència a reconèixer la centralitat de la traducció a la cultura humana. Simplement perquè al món de parla anglesa hi ha aquesta insularitat, hi ha aquesta qüestió de no considerar la realitat cultural. Però sempre estem treballant entre cultures i dins de les cultures i ens podem identificar fàcilment amb una perspectiva cultural.

Jo, per exemple, vinc d'una família que parlava un anglès no estàndard. La meva mare venia de Yorkshire, el meu pare de Lincolnshire, així que parlaven dos dialectes diferents de l'anglès. Per tant el meu primer anglès no era l’estàndard fins que vaig començar a anar a l'escola. I crec que ja en aquest nivell, la teva identitat o la teva consciència lingüística, està lluitant amb una mena de diferències culturals, mai és pura. Sempre està desordenat i barrejat, però al mateix temps, tot i que està desordenat i barrejat, la consciència humana pot arribar a treballar en diferents idiomes alhora, i canviar entre codis. El cervell humà és mal·leable en aquest sentit.

Per això em molesta quan tens aquest tipus de debats a Catalunya sobre que el castellà hauria de ser la llengua principal a les escoles perquè si ho és el català, els alumnes no estan aprenent el castellà correctament. Vull dir... això és una bajanada. No hi ha cap raó per la qual la gent no es pugui desenvolupar de manera bilingüe, o fins i tot trilingüe. Hi ha moltes parts del món on la gent creix parlant cinc idiomes simplement perquè hi ha moltes llengües en l'entorn on es desenvolupen.

 

  • Quin llibre en català vas llegir i vas pensar “Això s’ha de traduir a l’anglès sí o sí”?

No hi ha només un llibre realment. Quan vaig llegir Incerta Gloria vaig pensar que aquell era un llibre que s'havia de traduir. Ja havia estat traduir per David Rosenthal però s'havia publicat en una edició molt petita de la societat catalano-americana, per la qual cosa mai va tenir cap mena de visibilitat real. I també La plaça del Diamant, era un llibre que vaig pensar que s'havia de tornar a traduir, ja hi havia dues traduccions, però vaig pensar que era el moment d'una nova traducció. O El quadern gris, de Pla.

Una de les meves traduccions més recents és de Rosa Maria Arquimbau, Quaranta anys perduts. Aquest va ser un llibre que vaig llegir perquè me'l va suggerir Maria Àngels Cabré i em va semblar una narració molt original sobre la Guerra Civil des d'un punt de vista català, així que ho vaig proposar a l’editorial Fum d'Estampa.

I el llibre que vaig llegir i vaig pensar “Això s’ha de traduir” és L’últim patriarca, de Najat el Hachmi. Quan el vaig llegir vaig pensar que es tractava d'un tipus de llibre molt diferent, sobre tota l'experiència de la migració...saps? L'escriptura de Najat està una dotada pel seu origen cultural marroquí, però també pel seu amor per la literatura catalana. Així que trobo que la seva obra és molt original i vaig estar molt content de convèncer un editor anglès perquè en publiqués una traducció.

 

  • I en tens algun pendent per traduir?

Oh, hi ha tota una sèrie de llibres que m'agradaria traduir (riu). El món de Joan Ferrer, de C.A. Jordana, és un que vull traduir perquè va ser escrit per un català que vivia a Buenos Aires com a exiliat de la guerra civil. I crec que és força experimental i original, així que m'agrada molt traduir això.

També hi ha un altre llibre d'Aurora Bertana, Paradisos Oceànics, sobre el temps que va passar a les illes de la polinèsia, crec que és un llibre de viatges excel·lent que s'hauria de traduir.

Ah, i hi ha un llibre que m'agradaria molt traduir, que encara no existeix en català.

 

  • Ostres, de debò? Quin?

És de Josep Pla, de quan va ser corresponsal d'un diari català l'any 1920. Pla va estar a Alemanya durant un any, entre març de 1923 i abril de 1924, i va escriure cada setmana articles des d'Alemanya sobre la república de Weimar, la hiperinflació, l'ascens de Hitler i sobre la situació política en general a Alemanya. I Pla tenia aquesta visió analítica i sobre com afectaria al que passava a tota Europa. Però quan Pla va publicar les seves obres completes, als anys seixanta, no les va incloure. Això ho vaig parlar amb el filòleg Xavier Pla, que és un gran expert de Josep Pla, i crec que no ho va fer perquè els textos eren molt crítics amb Hitler, els feixistes i l'extrema dreta. Per això, potser no s'hauria inclòs perquè, com encara hi havia la dictadura franquista, podria haver tingut veritables problemes amb els sensors.

Per tant, és un llibre que no s'ha publicat encara en català, i amb Xavier Pla estem parlant d'aquest projecte des de fa un parell d'anys amb l'agència literària Carmen Balcells. El Xavier ha fet una molt bona selecció d'articles, faria un llibre excel·lent. Crec que Pla està poc reconegut com a autor, tot i que alguns dels seus llibres ja s'han publicat en anglès, i això demostraria al món angloparlant que Josep Pla va ser un periodista de referència, a més de ser un escriptor de referència de relats i d’escriptura autobiogràfica.

 

  • Hi ha alguna cosa en comú de tots els llibres que tradueixes?

Crec que la majoria dels llibres que he traduït tenen una vessat política. Amb Juan Goytisolo evidentment, i també en els escriptors catalans que he traduït, hi ha una visió crítica de la societat catalana i de la guerra civil. Són irònics, antiromàntics, poc sentimentals... i això m'agrada. M'agraden els llibres que, pel que fa al seu contingut, són una mica inquietants políticament, però també pel que fa al seu estil, són inquietants lingüísticament. Intenten fer alguna cosa diferent amb l’ús llengua. Per tant, són el tipus de llibres ideals per a mi pel que fa a la traducció, i també pel que fa a la mena de llibres que m'agrada llegir.

 

  • I agraden també aquests llibres al Regne Unit?

Pel que fa als mercats del Regne Unit i dels Estats Units, crec que hi ha molt més interès, no només per la traducció catalana de la literatura catalana, sinó per la traducció per se. Sempre hi ha hagut aquesta insularitat en el món de parla anglesa, realment no necessitem llegir traduccions perquè podem llegir textos en anglès d’arreu del món: de l'Índia, del Carib... no necessitem traduir literatura, excepte de Dante, Flaubert i els grans.

Així, només el 3% del que es publica en anglès és una traducció. Però crec que aquest tipus de percentatge ha augmentat fins a un 6% ara. Encara és molt petit, comparat amb el que es tradueix a altres cultures, però crec que això ha canviat i pel que fa al català, crec que s'han traduït molt més des de la fira del llibre de Frankfurt de 2007. Però crec que l'interès continua creixen, les editorials segueixen buscant autors catalans, així que sempre surten nous llibres traduïts del català.

 

  • I la Fira del Llibre de Londres de l’any que ve, també podria tenir un impacte similar en la traducció de la literatura catalana?

A la Fira del Llibre de Londres hi haurà un spotlight de Catalunya, i l'Institut Ramon Llull organitza un seguit d'actes per donar visibilitat a la literatura catalana. Per tant, crec que tindrà un impacte. No és el mateix que ser el convidat d'honor a Frankfurt, és una mica més petita escala, però crec que donarà més visibilitat a la literatura catalana.

 

Imatge principal: El traductor literari Peter Bush, en una entrevista el 2017 amb l'ACN. / ACN