Si visiteu el Pallars (la regió de l'extrem nord-occidental de Catalunya, juntament amb la Ribagorça) trobareu paraules i expressions d'allò més interessants. Per exemple, una persona forta, o un element resistent o gruixut, es diu que és retjo: "Aquesta soca és ben retja: per a arrencar-la necessitarem un tractor!". D'algú brut i deixat, o bé que té males intencions, en diuen caús: "Una persona caüssa, com més lluny millor!". Alhora, el restiput o restaput és la pudor de socarrim. I en molts llocs es fa servir la paraula voliaina per a referir-se a una volva (de neu, per exemple); però al Pallars també utilitzen aquest mot per a referir-se a una papallona.
Enamorats de la parla del Pallars
Més casos: al Pallars un goiat és un xicot jove (exemple: "Al carrer de dalt hi ha unes goiates que venen samarretes per al viatge de fi de curs"). Les restes de menjar (que queden en un plat o en la menjadora dels animals) són els relleus, mentre que a la zona nord del Pallars els eixalaus són les deixalles de la cuina. Alhora, per a escombrar o agranar diuen escampar, cosa estranya perquè representa que, quan un escombra o agrana, en realitat aplega la brutícia. No és l'únic cas que despista la gent de fora: la truita d'ous, al Pallars s'anomena panada; que no hi hagi pa tant hi fa!
La gent que estudia la història de la llengua ha de tindre un ull posat en el Pallars, perquè ens mostra evolucions interessants
Una de les expressions més curioses és quan dues persones o animals es troben de sobte, gairebé amb un ensurt: en aquest cas diuen fer supo-supo. Fixeu-vos que bé que parlen al Pallars!, perquè en català pràcticament no hi ha cap altra manera de dir això. La gent que estudia la història de la llengua ha de tindre un ull posat en el Pallars, perquè ens mostra evolucions interessants. Per exemple, arreu del Pallars sentireu el verb gicar, sinònim de deixar ("Gica la jaqueta aquí"; "Si no giqueu de barallar-vos, us castigaré"). Resulta que aquesta paraula ve d'un verb del català antic, jaquir, que significa el mateix, i que es troba bastant en la documentació medieval, però avui està en desús.
Finalment, quan cal reforçar una negació, la paraula més usual arreu és pas ("No sé pas com fer-ho"), però la gent del Pallars sol fer servir cap, per exemple: "No t'ho puc cap donar, això, que no en tinc més!"; o bé: "No sap cap francès, ma filla!". Acabem amb un darrer exemple: per a dir 'aviat, prompte' diuen lleu ("Entrem, que lleu plourà"). Amb aquestes paraules, ben lleu us enamorareu de la parla del Pallars!