Quaranta-cinc anys després de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981, el govern espanyol ha fet pública tota la documentació classificada que conservava sobre aquell episodi, incloent-hi informes interns, notes reservades i transcripcions de converses entre alguns dels seus protagonistes. L’acord del Consell de Ministres, publicat al BOE, aixeca el secret sobre 153 “unitats documentals” que recullen “qualsevol assumpte, actes, documents, informacions, dades i objectes” vinculats al 23-F. Els papers permeten reconstruir amb més detall els moviments previs i posteriors a l’assalt al Congrés i identifiquen els principals actors polítics, militars i policials que van intervenir, directament o indirectament, en la crisi institucional. Però, qui són les principals persones que hi apareixen mencionades?
Antonio Tejero
Antonio Tejero, mort aquest dimecres, apareix als documents com la figura central i més visible de l’operació. El tinent coronel de la Guàrdia Civil va liderar l’assalt armat al Congrés amb prop de 200 agents durant la votació d’investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo. A les 18:23 hores va irrompre a l’hemicicle pistola en mà al crit de “¡Quieto todo el mundo!”, iniciant el segrest dels diputats i convertint aquella escena en una de les imatges més icòniques de la Transició, retransmesa posteriorment per Televisió Espanyola i considerada “l’únic cop d’estat a la història gravat per televisió”. Els informes recullen el seu paper com a executor material del pla i la seva capacitat de comandament sobre el dispositiu desplegat dins la cambra. Condemnat a 30 anys de presó pel Tribunal Suprem, va obtenir la llibertat condicional el 1996.
Carmen Díez
"Han enganyat el meu marit com un desgraciat", va sentenciar l'esposa de Tejero, Carmen Díez Pereira, en les converses telefòniques amb altres persones durant el cop d'estat. Es tracta de les transcripcions que apareixen en un dels documents relatius al 23F, on expressava angoixa i incredulitat pel paper del seu marit. En altres moments definia el colpista com un “ruc” o un “desgraciat”. En els enregistraments explicava que intentava que Tejero li truqués directament, ja que desconfiava de qualsevol missatge intermedi: “El director general de Seguretat volia que gravessin la meva veu i amb un megàfon dir-ho, però jo conec l’Antonio i l’Antonio pensa que m’han forçat. Jo el que vull és parlar amb ell per telèfon”. També demanava que li facilitessin “un cotxe” per poder desplaçar-se fins al Congrés i parlar-hi personalment, convençuda que només així podria fer-lo desistir.
Jaime Milans del Bosch
Capità general de la III Regió Militar, Jaime Milans del Bosch figura als documents com un dels comandaments clau del dispositiu colpista. Va ser ell qui va decretar l’estat d’excepció a València i va ordenar la sortida de tancs als carrers la nit del 23-F. La seva possible intervenció directa a Madrid apareix també en les converses intervingudes al voltant de Tejero. En una trucada amb el general Fajardo, Carmen Díez explicava que havia contactat amb Capitania General i que li havien dit que Milans del Bosch “estava dormint”, mentre altres veus apuntaven que podria estar en camí cap a la capital. Milans del Bosch va ser condemnat el juny del 1982 a 30 anys de presó per rebel·lió militar i expulsat de l’exèrcit. Va obtenir la llibertat el 1990 i va morir set anys després.
Joan Carles I
L’emèrit apareix en un dels informes del Cesid —el CNI de l’època— desclassificats, datat el 5 de febrer del 1982, en què es fa referència a “entrevistes confidencials” del monarca amb alguns dels principals implicats en el cop mentre aquests eren jutjats pel Suprem. El document no aporta proves directes, però recull que en “nuclis qualificats d’opinió càntabra i en ambients castrenses de la capital” es donava per fet que Joan Carles s’hauria reunit de manera discreta amb figures clau del 23F. Entre els noms esmentats en aquests rumors hi ha el de Milans del Bosch. L’informe subratlla que, segons aquests cercles, la prioritat era evitar que la institució monàrquica quedés perjudicada durant el procés judicial i que qualsevol intent de comprometre-la no partís dels principals acusats, descrits com a militars de “reconeguda vocació monàrquica”.
Els sis membres del Cesid
Sis membres del Cesid, integrats a l’Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME), apareixen en un dels informes desclassificats que examinen el possible paper dels serveis d’intel·ligència en el cop d’estat. El document assenyala amb diferents graus d’implicació el capità de la Guàrdia Civil Vicente Gómez Iglesias; el capità d’Infanteria Francisco García Almenta Dobón; els sergents de la Guàrdia Civil Miguel Sales Maroto i Rafael Monge Segura, tots ells coneixedors dels preparatius abans que es produïssin. També es dona per fet que el comandant José Cortina Prieto, cap de l’AOME, n’estava al corrent, tot i que això no es va poder provar. Un sisè nom, el del caporal José Moya Gómez, és vinculat a tasques de control al voltant del Congrés. Gómez Iglesias va ser jutjat i condemnat; Cortina, processat i finalment absolt; la resta van ser sancionats i expulsats del cos sense arribar a ser jutjats.
Els ocupants d’RTVE
Entre la documentació desclassificada també destaca una conversa telefònica dels ocupants d’RTVE, en què un militar relata amb detall el desplegament a Prado del Rey per prendre el control de Televisió Espanyola. Tot i que l’operació no va causar ferits ni víctimes, les instruccions eren contundents: “El primer tret a l’aire, el segon a tocar, amb els carregadors ficats i sense fiador ni res”. El mateix interlocutor —anomenat John— descriu la mobilització sobtada de la unitat, preparada com si es tractés d’unes maniobres: “Vam estar prenent Ràdio Televisió a les vuit de la tarda. Tot just et vaig deixar, que et vaig trucar per telèfon, aleshores van tocar l’alarma i vam preparar-ho tot”.
Tomás de Salas i el portaveu d’Interior
Juan Tomás de Salas i el cap de premsa d’Interior apareixen als documents com els autors d’un llibre en preparació que, segons la policia, pretenia destapar aspectes fins aleshores ocults del 23-F. A partir d’aquell projecte editorial, els informes recullen que es va arribar a estudiar un assalt dels GEO al Congrés dels Diputats per posar fi al segrest dels parlamentaris. L’operatiu, però, comportava un cost humà d'“entre 80 i 110 morts”, segons els càlculs que consten als arxius desclassificats. Aquesta estimació, juntament amb altres factors operatius, va contribuir a descartar la intervenció armada a l’hemicicle.
Líders del PSOE i la UCD (abans del 23F)
Un informe anònim de la Guàrdia Civil situat el novembre del 1980 —quatre mesos abans del 23-F— descriu l’existència de fins a tres vies per provocar la caiguda del govern: “operacions civils”, “operacions militars” i fórmules “mixtes cívic-militars”. Una d'aquestes trames contemplava la designació d’un general al capdavant d’un executiu integrat per militars, independents i representants de partits, una opció que, segons el document, comptava amb el suport d’alguns dirigents del PSOE i de la UCD. Les trames civils es desglossen en diversos grups. Un primer nucli, de perfil democristià i atribuït a Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, era considerat amb “escasses possibilitats de prosperar”. Un segon corrent, qualificat d’“ideologia mixta” i vinculat a Rodolfo Martín Villa, plantejava un govern compartit entre PSOE i AP presidit per Manuel Fraga, una fórmula a la qual també s’atorgava una viabilitat “molt escassa” dins dels informes.
Un tercer bloc dins les maniobres qualificades de “civils” apareix sota l’etiqueta d’“ideologia socialista” i es divideix en dues variants. La primera combinava l’operació política amb un suport castrense i preveia col·locar al capdavant de l’executiu un general “de tarannà liberal”. Entre els noms que s’hi mencionen hi figuren el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado —vicepresident amb Suárez i una de les figures que es va enfrontar a Tejero dins l’hemicicle— i els generals José Antonio Sáenz de Santamaría i Manuel Díez-Alegría. El quart corrent dins aquest esquema d’operacions civils és el que es descriu com d’“ideologia liberal”, impulsat, segons l’informe, per Antonio Garrigues-Walker.