Si exceptuem les converses entre amics, en general la comunicació humana es fa dins dels paràmetres de la correcció. Això vol dir evitar dir paraules com colló (si cal parlar forçosament del concepte en qüestió, com per exemple en una notícia en una televisió, llavors s'empra la forma neutra: testicle). Per tant, les persones esperem que el nostre interlocutor, si no és una amistat molt propera, no digui paraules d'aquesta mena.

Això funcionaria sense problemes... si no fos perquè la llengua té cops amagats. Una vegada, durant la setmana santa del 1993, estant a Manacor (Mallorca), a la botiga de les perles Majorica, vaig sentir la conversa entre dues dependentes. L'una va dir a l'altra mentre jo em trobava davant seu: "M'apreten ses calces". Vaig pensar: com pot ser que aquesta mossa digui tan panxa, davant d'un client, d'un desconegut, que les calces li fan una pressió forta?

La resposta és ben fàcil. A Catalunya, la paraula calces es refereix a la peça de roba que cobreix els genitals d'una dona; però a Mallorca designa la peça de roba que cobreix les cames d'una dona. De fet, per a aquesta segona peça de roba, a Catalunya es fa servir el terme mitges. Així doncs, la dependenta mallorquina estava dient a la seva companya que li feien una pressió forta les peces de roba que li cobrien les cames; i això es pot dir davant d'un desconegut, perquè no és una cosa tan estranya ni malsonant. Aquella xicota segurament no hauria dit res davant d'un desconegut si hagués de parlar de l'excessiva pressió que li faria la peça de roba que li cobreix els genitals.

De casos així n'hi han uns quants. Sense sortir de Mallorca, tenim que allà trempar significa 'amanir', mentre que a Catalunya significa que el membre viril s'omple de sang, s'endureix i s'aixeca, generalment a causa d'una excitació sexual. Així, un català pot alçar les celles si sent algú de Mallorca que diu que vol trempar un plat de ceba, tomaca i pebrot verd. En tot cas, si mai mengeu trempó (que s'escriu així, no pas trampó) l'amanida típica mallorquina, ja sabeu per què rep aquest nom.

Compte amb el fogó!

Per a un català, el fogó és l'espai de la cuina on hi ha la flama que permet coure o escalfar els aliments. El nom ve de la presència de foc, però també es pot dir fogons si és un electrodomèstic d'inducció, malgrat que no hi hagi cap flama. Tanmateix, en altres zones del domini lingüístic el terme fogó té un altre significat...

El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig ha contat alguna vegada una anècdota que va passar-li a sa àvia, quan vivia al mas de l'Olivar, a Barxell (ara un barri d'Alcoi). Un català va fer cap a aquell mas i portava una espiga de panís. Va demanar a la mestressa del mas si podia passar aquella espiga pel fogó; la idea era torrar l'espiga i tot seguit menjar-se-la a mos redó. Però la situació que es va generar va ser surrealista, perquè, per a molts valencians, el fogó és... el forat del cul.