L’escriptora Núria Pradas (Barcelona, 1954) ha guanyat el XL Premi Ramon Llull amb Tota una vida per recordar, la història d’una animadora als estudis Disney dels anys 30. El jurat format per Carles Casajuana, Francesca Cristoffanini, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Carme Riera i Emili Rosales, ha decidit premiar la novel·la d’entre 64 originals presentats. El Ramon Llull està dotat amb 60.000 euros.

Tota una vida per recordar és la història de Sophie Simmons que té un somni, convertir-se en animadora de dibuixos animats. Als 15 anys guanya una beca i deixa la família per traslladar-se a Los Angeles amb aquest somni a la maleta. Allà troba un món d’homes, on les dones estan relegades a tintar i pintar els dibuixos que els animadors creen. La seva vida va passant per episodis bons i dolents, i quan comença a entrar al departament d’art de Disney Studios el món s’embranca en la II Guerra Mundial. 

Una dona que s'obre camí en un món d'homes

“És la lluita d’una dona pels seus somnis” ha explicat l’autora durant la roda de premsa durant la qual ha donat a conèixer el nom de la premiada. “Estic enamorada d’aquest personatge, inspirat en dones reals que ens han obert camí en mons dominats per homes” i que li va suggerir la seva filla, animadora de professió que li va fer veure que aquell món era un món de dones lluitadores que havien obert camí. 

La novel·la està emmarcada temporalment per dues pel·lícules que van marcar una època: Blancaneu, el primer llargmetratge de Disney de l’any 1937, que va obrir l’etapa daurada dels estudis, i Dumbo, produït durant la històrica gran vaga d’animadors de 1941 que durant quatre anys va paralitzar l’empresa, i que tanca una època en aquesta gran companyia internacional. De fet, com ha explicat l'autora, Dumbo va ser un retrocés en l'àmbit estètic i cinematogràfic respecte a Blancaneu per poder recuperar-se econòmicament en un moment de crisi.

La protagonista, Sophie Simmons, és un personatge inventat basat en les dues primeres dones que van fer el primer pas a l’animació, Mary Blair i Reid Scott, després de la II Guerra Mundial. Les dones treballaven en altres departaments, però no van entrar a il·lustrar fins després de la vaga de 1941. En aquest sentit, un dels personatges secundaris reals és Art Babbit, animador estrella i un dels líders de la vaga, que segons Pradas, “mereixeria un llibre per si sol”. 

Entre la màgia del cinema d'animació i la lluita sindical

L'escriptor Carles Casajuana, membre del jurat, ha destacat tres fils que la novel·la entrellaça: l'històric, el sentimental i el professional de la protagonista. Gemma Lienas, també membre del jurat, ha volgut ressaltar com es reflecteix la lluita sindical dels estudis i com és la vida a les ciutats americanes després del crac del 29. Animar és somiar, deia Art Babbit. De fet, com ha explicat la productora Isona Passola, animar era com dirigir els personatges en una pel·lícula normal, un món que ella també recorda molt masculí, on les feines subalternes i més delicades –ombrejar, per exemple– les feien les dones. El títol de Tota una vida per recordar surt d'una crònica de l'estrena de Blancaneu als Estats Units, que deia que "s'havia trigat tres anys per fer-la, una hora per pair-la i tota una vida per recordar-la".

Núria Pradas és una prolífica autora infantil i juvenil que va debutar a la novel·la per adults l'any 2014 amb La noia de la biblioteca. Llavors es va plantejar "escriure amb ulls de dona, sobre Barcelona i sobre el segle XX". Aquest full de ruta el va seguir a Somnis a mida, i l'ha traït pel que fa a l'escenari en la seva darrera novel·la.

La novel·la arribarà a les llibreries en català i castellà el 4 de març, de la mà de Columna i Planeta respectivament, i després es traduirà a l'italià i al portuguès.