No m'agradava llegir, fins que va caure a les meves mans Gràcies per la propina de Ferran Torrent. Me'l vaig cruspir en una tarda de cafès i cigarros i una nit sense dormir. L'endemà havia abandonat el somni de ser una estrella del rock alternatiu per ser l'escriptor de Sedaví. Des d'aleshores he volgut ser Nick Hornby, Irvine Welsh, Miguel Ángel Mañas, Zadie Smith, Hanif Kurieashi, Paul Auster, Jeffrey Eiuginides, Kiko Amat, Virgine Despentes, Vicenç Pagès Jordà, Francisco Casavella, Carlos Zanón, Caitlin Moran, Miqui Otero... I els i les que em deixo. Aquest estiu he volgut ser Rafa Lahuerta Yúfera, l'autor de Noruega, el gran fenomen editorial dels darrers anys de la literatura valenciana i en valencià, Premi Lletraferit 2020.
📚 Sidonie i la nostra estrella del pop que volia ser bibliotecari
Instant crush literari
El millor de la literatura és l'atemporalitat dels grans títols. Noruega es va publicar el desembre de 2020 i des d'aleshores ha estat esperant el seu torn a la prestatgeria. Finalment, l'he pogut rescatar aquest estiu de la meva particular biblioteca dels llibres perduts. Ha estat el meu instant crush literari, el meu aire condicionat cultureta en aquestes incomptables nits d'enganxifosa calor xafogosa de juliol i agost.
Noruega és la vida de l'Albert Sanchis (així, sisplau, sense accent a la i) Bermell, l'alterego del Rafa Lahuerta Yúfera, però, encara que en altres llocs, altres temps i altres circumstàncies, també és la teva, la meva i la de tothom
Noruega no explica res (excepcional) però ho té tot. Autobiografia ficcionada del seu autor, relat en què justament els estius juguen un paper determinant, el seu gran atractiu (trampós) és que tothom pot sentir-se identificat amb les felicitats i les desgràcies del seu protagonista. El primer amor, la mort de familiars directes, vocacions no realitzables, relacions que semblaven eternes i van acabar caducant, caure al pou per sortir-ne i retrobar-se i acceptar-se. I la música, i les drogues, i el cinema, i l'alcohol, i la literatura, i el sexe, i el futbol... Noruega és la vida de l'Albert Sanchis (així, sisplau, sense accent a la i) Bermell, l'alterego del Rafa Lahuerta Yúfera, però encara que en altres llocs, altres temps i altres circumstàncies, també és la teva, la meva i la de tothom.
Febre al Mercat Central
Albert Sanchis (així, sisplau, sense accent a la i) Bermell és, aparentment, l'únic protagonista de la novel·la de Lahuerta. Entre línies no és més que un secundari al servei de l'evolució del principal personatge de Noruega: la ciutat de València i els carrers dels barris de La Seu, La Xerea, El Carme, El Pilar, El Mercat, Sant Francesc, Ruzafa... I és que a través de les experiències i vivències de Sanchis acabem sent testimonis de l'evolució d'una ciutat que ara ja no és més que un record transcrit en una novel·la senzilla en les formes, monumental en el calat emotiu.
Lahuerta ha abandonat el castellà per fer un triple salt mortal endavant amb una novel·la escrita en el nostre idioma, dis-li català, mallorquí o valencià
Noruega bé podria ser el mirall llevantí de les novel·les de Miqui Otero, aquestes Rayos i Simón que han descrit com cap altra la Barcelona de les últimes tres o quatre dècades. Amb una diferència prou significativa... Després d'estrenar-se a l'estil de Nick Hornby amb Febre a les grades amb La balada del bar Torino, la seva vida explicada a través de la seva malaltissa passió pel València FC, Lahuerta ha abandonat el castellà per fer un triple salt mortal endavant amb una novel·la escrita en el nostre idioma, dis-li català, mallorquí o valencià.