No és una novel·la, però hi ha assassinats. No és un sudoku, però obliga a pensar en files i columnes. Tampoc és exactament un joc de taula, encara que sobre la taula, amb un llapis a la mà, és probablement on millor funciona. Murdoku és una mica de tot això alhora i s’ha convertit, contra gairebé qualsevol pronòstic editorial, en un dels grans fenòmens de l’estiu del 2026.
La prova es troba a les llistes de vendes. A mitjans de juny, quan la temporada estival tot just començava, l’editorial Temas de Hoy xifrava en més de 240.000 els exemplars venuts a Espanya del primer volum i parlava de 16 edicions en només sis mesos. A principis d’agost, diverses informacions ja situaven el fenomen per sobre del mig milió d’exemplars i en 21 edicions. RTVE continuava parlant d’“més de mig milió de còpies” l’1 de setembre.
I l’estiu no sembla haver-lo desgastat. Aquesta mateixa setmana, l’11 de setembre, el rànquing de Casa del Llibre situava Murdoku com el llibre de no-ficció més venut i Murdoku: Viaje al pasado en segona posició. La mateixa cadena inclou, a més, el primer volum entre els seus tres “supervendes de l’estiu”, per davant de moltes de les grans novetats literàries de la temporada. El fenomen també ha fet el salt al català: Columna ha publicat tant Murdoku: 80 enigmes de lògica i assassinats com Murdoku: Viatge al passat, i les edicions catalanes també s’han convertit en supervendes. Una mostra de fins a quin punt l’èxit s’ha consolidat més enllà de l’edició en castellà.
Un sudoku amb assassinats
Però què és exactament un murdoku? Cada cas presenta una escena del crim, diversos sospitosos, una víctima i una sèrie de pistes. El jugador ha de col·locar els personatges dins d’una quadrícula respectant una regla semblant a la del sudoku: un mateix personatge no es pot repetir en una fila o columna. A partir de pistes sobre habitacions, objectes, posicions o relacions entre els sospitosos, cal descartar possibilitats fins a reconstruir l’escena i descobrir qui es trobava amb la víctima. El primer llibre reuneix 80 casos de dificultat progressiva, distribuïts en 208 pàgines i presentats a tot color.
La senzillesa de les regles és part del secret. El jugador entén en pocs minuts què se li demana, però la dificultat creix prou perquè el repte no s’esgoti després de les primeres pàgines. No cal llegir cent pàgines abans que passi res ni recordar una trama complicada: cada crim és una unitat independent. Es pot resoldre un cas en una estona, deixar el llibre damunt la taula i recuperar-lo hores o dies després. És un producte especialment ben adaptat a les vacances, als trajectes en tren, als aeroports o a les hores mortes a la platja, però també al consum fragmentat que han imposat les pantalles.
Viral a les xarxes, analògic a les mans
Aquesta última paradoxa és precisament una de les claus del fenomen. Murdoku s’ha viralitzat a les pantalles prometent una estona sense pantalles. TikTok i Instagram han funcionat com a aparador d’un producte essencialment analògic: llibre, llapis, goma d’esborrar i temps per pensar. Al juny, la creadora Marta Fusté, que publica vídeos resolent aquests enigmes, sumava 868.000 seguidors a TikTok i 210.000 a Instagram. La streamer i creadora Cristinini explicava que el primer vídeo que va publicar sobre Murdoku, convençuda que no interessaria ningú, havia superat els tres milions de visualitzacions a Instagram.
Les xarxes han construït així un cercle gairebé perfecte: un usuari veu algú resolent un assassinat, intenta entendre la mecànica, compra el llibre i després comparteix el seu propi procés. El contingut és fàcil de gravar i també de consumir. No cal explicar tota una novel·la per generar curiositat; n’hi ha prou amb una quadrícula, quatre sospitosos i una pregunta universal: qui és l’assassí?
El misteri, a més, arriba en un moment especialment favorable. El públic fa anys que demostra una enorme fascinació pel true crime, les novel·les policíaques, els pòdcasts de successos i els jocs d’investigació. Murdoku elimina, això sí, gairebé tota la part fosca del crim real i en conserva l’element més lúdic: investigar, trobar contradiccions i arribar abans que ningú a la solució. És un assassinat sense tragèdia i una novel·la negra sense novel·la.
El fenomen tampoc neix en un desert. Abans de Murdoku, la saga Murdle, creada pel nord-americà G. T. Karber, ja havia demostrat el potencial comercial de fusionar enigmes de lògica i crims. El primer Murdle es va convertir en el número u de Nadal al Regne Unit el 2023 i la sèrie havia superat els tres milions d’exemplars arreu del món el 2024. A Espanya, el primer volum ja superava els 30.000 exemplars aquell any. La tendència, per tant, ja existia: Murdoku ha trobat una fórmula especialment visual, simple i exportable per portar-la molt més lluny al mercat espanyol.
D’un videojoc fallit a un fenomen editorial
Darrere del llibre hi ha Manuel Garand, un dissenyador de jocs de Montreal de 40 anys que durant anys va anar acumulant prototips que no arribaven enlloc. Ell mateix ha explicat que havia treballat com a estenotipista en temps real i que feia temps que intentava crear videojocs de lògica. Una de les seves grans idees era un videojoc detectivesc molt més complex, una mena de roguelike en què el jugador havia de reconstruir on havia estat cadascun dels sospitosos durant cada hora de la nit d’un assassinat.
La idea era massa gran. Garand la va simplificar fins a reduir-la a una sola escena del crim sobre una quadrícula de 9 per 9: una persona per fila, una per columna i una pista per sospitós. D’aquell projecte fracassat va sortir el que avui coneixem com a Murdoku. “La versió fallida” del videojoc, com l’ha descrit ell mateix, acabaria funcionant molt millor que el projecte original.
Els primers enigmes daten del 2020. Aleshores encara es deien simplement murder mystery puzzles. Garand els preparava per a la seva dona, Cindy, i per a amics, i després va començar a penjar-ne versions gratuïtes a internet. La resposta dels usuaris el va animar a intentar convertir-los en un llibre, però les editorials i els agents als quals va presentar el projecte el van rebutjar repetidament. Va arribar a abandonar-lo durant aproximadament un any.
El gir va arribar per casualitat. Jim Bumgardner, conegut en el món dels passatemps com KrazyDad, va descobrir la seva web i va posar Garand en contacte amb Francis Heaney, editor de Puzzlewright Press. El projecte va acabar convertint-se en llibre i va sortir a Amèrica del Nord el 2025. Garand va insistir que fos un producte a tot color, més pròxim visualment a un joc de taula que als tradicionals llibres de passatemps en blanc i negre. El mateix autor explica que cada puzle es construeix artesanalment a partir d’una idea lògica central i passa per nombroses iteracions i proves abans de donar-se per acabat.
Catalunya i Espanya abracen el Murdoku
A Espanya, Temas de Hoy va publicar Murdoku: 80 acertijos de lógica y asesinatos el 29 d’octubre del 2025. El primer boom es va produir durant els mesos següents, però l’arribada de l’estiu va multiplicar-ne la visibilitat. El segon volum, Murdoku: Viaje al pasado, va arribar l’1 de juliol amb 80 enigmes nous ambientats en períodes com l’antic Egipte, l’edat mitjana, la pirateria, l’edat de pedra o el Far West. El llançament va anar acompanyat de tornejos presencials a Barcelona i Madrid, inclòs un a FNAC Rambles.
Aquell mateix 1 de juliol el fenomen va arribar també en català. Columna va publicar tant Murdoku: 80 enigmes de lògica i assassinats com Murdoku: Viatge al passat, traduïts per Ricard Gil Giner. El primer manté els 80 casos i les 208 pàgines de l’original; el segon n’afegeix 80 més en 224 pàgines.
L’èxit tampoc és exclusivament espanyol. El primer volum és bestseller de USA Today i Publishers Weekly, i l’obra de Garand ja s’ha publicat en una quinzena d’idiomes. Als Estats Units, les dades de Publishers Weekly elaborades amb informació de Circana BookScan mostren que el llibre va arribar fins al número cinc de la llista de trade paperbacks aquest agost. La franquícia ja té continuïtat assegurada: el tercer volum, Around the World, sortirà en anglès el 27 d’octubre, mentre que una quarta entrega, Beyond the Grave, està prevista posteriorment.
El plaer de desconnectar per resoldre un crim
Per què funciona tant? No hi ha una única explicació. Hi ha el misteri, la gratificació immediata de resoldre un problema, una dificultat molt ben graduada, un disseny colorista i un format que permet jugar sol, en parella o en grup. Però hi ha també una qüestió generacional: després d’anys d’oci digital il·limitat, una part del públic sembla estar redescobrint el valor de concentrar-se en una sola cosa.
Sergi Álvarez, director editorial de Temas de Hoy, ha vinculat repetidament l’èxit a aquesta necessitat de “desconnexió digital”. La psicòloga Gema Díaz explicava a El País que aquest tipus d’enigmes obliga a mantenir informació a la memòria, comparar possibilitats, descartar hipòtesis i detectar contradiccions. No significa que resoldre murdokus ens faci automàticament més intel·ligents, però sí que reclama una atenció sostinguda difícil de trobar en el consum habitual de vídeos de pocs segons.
Això explica també la seva transversalitat. No és necessari ser lector habitual, aficionat als sudokus ni consumidor de novel·la negra. El llibre pot entrar a casa per qualsevol d’aquestes portes. Hi ha qui el resol sol, qui competeix amb la parella i famílies que comparteixen els casos. Aquesta versatilitat l’ha convertit en un producte fàcil de recomanar i de regalar, dos factors especialment importants en un mercat editorial en què el boca-orella continua sent decisiu.
I les llibreries n’han acabat sent el millor termòmetre. A Catalunya, per exemple, diversos establiments van quedar-se sense exemplars durant l’agost i van haver de demanar reposicions per respondre a la demanda. A escala estatal, la fotografia encara és més contundent: un llibre publicat l’octubre passat continua ocupant el número u de no-ficció de Casa del Llibre a mitjans de setembre, amb la seva seqüela immediatament al darrere.
Potser aquesta és la gran singularitat de Murdoku. L’estiu del 2026 ha produït un supervendes que pràcticament no s’ha de llegir. Mentre bona part de la indústria cultural competeix per acumular minuts de pantalla, notificacions i reproduccions, Manuel Garand ha aconseguit vendre centenars de milers de llibres demanant exactament el contrari: seure, agafar un llapis i dedicar tota l’atenció a una sola pregunta.