El govern espanyol ha iniciat els tràmits per declarar bé d'interès cultural (BIC) el gran mural ceràmic de Joan Miró que es troba a la façana de la Terminal 2B. La declaració el mural com a BIC no impedeix, però, que en un futur aquesta peça monumental pugui ser traslladada. De fet, en el marc de les obres d'ampliació que hi ha projectades per als anys vinents, Aena preveu -segons les darreres informacions expressades públicament- canviar el mural d'ubicació, una idea que s'ha trobat opinions contràries. Segons fonts de l'Aeroport del Prat consultades per ElNacional.cat, la declaració del mural com a BIC no té per què implicar que no es pugui moure i recorden que simplement, en cas que s'hagi de canviar la seva ubicació, "serà preceptiu l'informe dels òrgans competents del Ministeri de Cultura", citant una resolució del 5 de novembre de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts.
En l'imaginari de qualsevol persona que visiti la ciutat de Barcelona, i Catalunya i en general, hi ressonen els noms d'artistes catalans que han deixat una petja enorme, no tan sols en el patrimoni local, sinó també en el de tot el món. El nom de Joan Miró fa ressonar el nom de Catalunya internacionalment. La seva rellevància internacional i vincle amb Barcelona va fer que el 1968 rebés un encàrrec de l'Ajuntament per tal de fer un mural ceràmic a la nova terminal de l'aeroport (actual T2) i dotar-la així d'un aire de modernitat. L'obra la va fer el pintor amb l'ajuda del seu amic i mestre ceramista Josep Llorens Artigas, amb qui ja havia col·laborat per fer els murals El Sol i La Lluna de la seu de la Unesco a París.
Un projecte particular de Joan Miró
El mural es va inaugurar el 1971 sota el títol de la "Gran Ofrena" i, juntament amb el mosaic del pla de l'Ós a la Rambla, és part d'una idea de l'artista per fer un conjunt que servís per acollir els viatgers que arribessin a la ciutat per diferents rutes. El del Prat donava la benvinguda als viatgers arribats per aire, mentre que el del pla de l'Ós als que arriben per mar. Una tercera escultura monumental estava prevista al Parc de Cervantes (a l'entrada de la Diagonal), però no s'ha arribat a concretar mai. El mural fa 50 metres d'ample per 10 metres d'alçada i està integrat per 4.865 plaques de gres esmaltat. Inicialment, es va pensar que el mural fos interior, però Miró i Artigas van demanar que es posés a l'exterior per maximitzar l'impacte visual i adaptar-lo a l'entorn.
L'obra és un exemple de la voluntat de Miró de fer present l'art en l'espai públic. La proposta de traslladar-lo ha generat polèmica entre experts i entitats com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que destaquen la complexitat tècnica de moure'l, a banda del fet que representaria treure'l del lloc per on va ser ideat. Els defensors del trasllat, en canvi, sostenen que el mural ha perdut el seu impacte quedant-se en una terminal que des del 2009 només rep vols de baix cost.