El cinema espanyol està de dol. L'actor Manolo Solo ha mort a 62 anys, a causa d'un càncer, segons ha informat l'Acadèmia del Cinema Espanyol i ha confirmat la seva representació. Amb una carrera construïda a foc lent, es va convertir en un dels intèrprets més respectats de la seva generació gràcies a una manera d'actuar sòbria, natural i d'una enorme profunditat, que el va fer imprescindible tant en papers protagonistes com de repartiment. Nascut a Algesires (Cadis) el 1964 amb el nom de Manuel Jesús Fernández Serrano, Manolo Solo va haver d'esperar molts anys abans que arribés el gran reconeixement. Tot i participar en desenes de produccions, va ser a partir de la dècada del 2010 quan el seu talent va començar a ser àmpliament reivindicat tant pel públic com per la crítica. Al llarg de la seva trajectòria també va rebre diversos reconeixements, entre els quals el premi Goya i d'altres com el de la Unió d'Actors, que es van afegir al prestigi que havia anat guanyant amb els anys. Considerat un dels grans actors de repartiment del cinema espanyol contemporani, era una figura especialment respectada per la professió per la seva solvència, discreció i versatilitat interpretativa.
🔴 Fallece el actor Manolo Solo a los 62 años. Recibió el Goya a Mejor Actor de Reparto por Tarde para la ira, y estuvo nominado por B, la película, El buen patrón, Cerrar los ojos y Una quinta portuguesa. pic.twitter.com/joP9gJVjGi
— Academia de Cine (@Academiadecine) July 30, 2026
El gran punt d'inflexió va arribar amb Tarde para la ira (2016), l'òpera prima de Raúl Arévalo. La seva interpretació li va valer el premi Goya al millor actor de repartiment el 2017, un guardó que confirmava que darrere d'aquell actor discret hi havia un dels grans noms de l'ofici. Al llarg del temps, va construir una brillant carrera com a actor de repartiment amb films com B, la película, El buen patrón (que li va valdre la segona nominació al Goya en 2021), Cerrar los ojos i, aquest mateix any, per Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat, on aspirava al Goya al millor actor protagonista. Entre d'altres dels seus treballs més coneguts també trobem els de El laberinto del fauno, Celda 211, Biutiful i també ha treballat en sèries d'èxit com Hospital Central, El ministerio del tiempo, Policías, En el corazón de la calle, Cuétame como pasó, Amar en tiempos revueltos, 30 monedas, Anatomía de un instante, Aída, La Peste i La Fortuna.
Manuel Jesús Fernández Serrano es va criar a Los Barrios, fins als sis anys, i més endavant es va traslladar amb la seva família a Sevilla. Allà va estudiar Ciències de l'Educació a la Universitat de Sevilla i també es va formar com a actor a l'Institut de Teatre de Sevilla. Abans de consolidar-se com a actor, va estar molt vinculat al món de la música. Va ser baixista i cantant en grups de rock com Los Relicarios, Hacienda Somos Todos, Libertad Provisional, Arden Lágrimas. D'aquella etapa prové precisament el seu nom artístic, Manolo Solo, que ell mateix explicava com una identitat forjada durant els anys de joventut dedicats al rock.
No puede ser, no puede ser…
— Cinefilia Cult (@cinefiliacult) July 30, 2026
Con 62 años se ha ido un verdadero gigante, uno de los grandes actores de nuestro cine💔
Se va Manolo Solo, dejando una filmografía inmensa con títulos como Anatomía de un instante, Una quinta portuguesa, o Cerrar los ojos…
DEP, Manolo. Gracias… pic.twitter.com/xjGBlqYF8y
Va debutar als escenaris el 1989 i ben aviat va començar a aparèixer a la televisió, abans de fer el salt al cinema, on es va estrenar en un llargmetratge el 2002, interpretant a Juan en Cuando todo esté en orden. Des d'aleshores va participar en més d'un centenar de produccions entre cinema, televisió i teatre, i es va consolidar com un dels grans actors de repartiment del panorama espanyol, admirat per la seva solidesa interpretativa i la seva extraordinària versatilitat.
L'Acadèmia del Cinema destaca en el seu obituari que després de dècades donant vida a memorables personatges secundaris, va arribar el gran reconeixement com a protagonista de la mà d'un dels mestres del cinema espanyol. Víctor Erice el va escollir per encapçalar Cerrar los ojos (2023), la pel·lícula amb què el director basc tornava al cinema tres dècades després. "La interpretació li va valer una nominació al Premi Goya a millor actor protagonista i va confirmar el que la professió feia temps que sabia: Manolo Solo era un dels intèrprets més sòlids de la seva generació". Aquell impuls el va portar a assumir nous papers principals en La desconocida, de Pablo Maqueda (2023); A la cara, de Javier Marco (2025), i Una quinta portuguesa, d'Avelina Prat (2025), que li va reportar una nova nominació als Goya. La seva darrera pel·lícula estrenada és La desconocida, dirigida per Gabe Ibáñez. Deixa pendent d'estrena la producció portuguesa Aquí, de Tiago Guedes, i es trobava immers en el rodatge de la sèrie Las vecinas quan li ha arribat la mort.