L'historietista, dibuixant i il·lustrador Miquel Fuster ha mort als 78 anys d’edat, segons ha informat aquest dijous la fundació Arrels. Durant 15 anys va haver de malviure al carrer, i la fundació el va ajudar a sortir de la intempèrie i dedicar-se els últims anys de la seva vida a explicar que viure al ras no és una cosa normal. Fill d'aragonesos, Fuster va néixer a Barcelona el 7 de febrer del 1944 i va iniciar la seva carrera professional als 16 anys, quan va entrar a treballar com a aprenent a l'Editorial Bruguera, per ingressar després en la plantilla de l'agència Selecciones Ilustradas, on es va especialitzar en còmic romàntic. Durant els anys 70 va continuar treballant per a Norma Editorial, però el 1987 un incendi fortuït a casa seva i la seva addicció a l'alcohol el van empènyer a viure al carrer.

Durant 15 anys, entre 1988 i 2002, va malviure passejant pels carrers de Barcelona i altres municipis, com Reus (Baix Camp), i obtenia algun recurs venent aquarel·les de toros i flamenques per als turistes, fins que finalment va haver de començar a demanar almoina. El 2003, amb poc més de 40 quilos de pes -feia 1,82 centímetres-, va trobar el suport a la Fundació Arrels, que el va ajudar a deixar l'alcohol i li va oferir una habitació on començar a pintar. El desembre del 2007 va començar a publicar els esbossos de les seves vivències en un blog i va acceptar l'oferta d'editorial Glénat de recollir-les en un àlbum i el 2009 va obtenir el reconeixement de la Generalitat, que li va atorgar un esment d'honor en els XXVII Premis Serra i Moret al Civisme.

Autor de diverses novel·les gràfiques, Miquel Fuster va utilitzar la seva obra per donar a conèixer a la ciutadania què significa viure al carrer, i en els últims anys, a través del seu blog personal, ho va explicar a centenars d'estudiants i joves. També va organitzar exposicions amb les seves il·lustracions i va col·laborar en nombroses accions impulsades des d'Arrels. L'últim projecte en el que va col·laborar va ser '#Visibles', amb un mural de gran format amb la seva fotografia que actualment ocupa la façana del centre cívic Cotxeres-Casinet, al barri de Sants, on havia viscut.

"Visc el meu passat en el meu present. La vida avorrible que vaig viure ahir té continuació en què relato avui. És el drama existencial dels llançats al carrer. És la sordidesa d'una tragèdia personal abocada a la major de les misèries que, qualsevol que l'hagi sobreviscut, quedaran gravades en el seu rostre i en la seva ànima per la resta dels seus dies", relatava Fuster en les seves intervencions. L'il·lustrador definia viure al carrer com estar "en un món inconnex, enigmàtic, en un silenci i en una solitud inexplicables, amb una tensió que presagia accions d'una violència incontenible. Un món ple de represàlies, d'aflicció i de dolor".