El modernisme català viu a Múnic la seva gran primera exposició a Alemanya, amb el títol "Barcelona moderna. De Gaudí a Picasso". La prestigiosa Kunsthalle München s'ha convertit en l'epicentre de la difusió de l'art català al país, amb la inauguració aquest dijous del primer gran projecte expositiu dedicat íntegrament al modernisme català. La galeria de la capital bavaresa acull una àmplia retrospectiva que disposa de més d'un centenar d'obres mestres signades per figures clau del tombant de segle, com Antoni Gaudí, Pablo Picasso, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Rusiñol i Ramon Casas. La mostra es pot visitar fins al 21 de febrer del 2027, i després viatjarà fins al Museum Barberini de Potsdam, a tocar de Berlín, del 20 de maç al 20 de juny de l'any que ve per consolidar la internacionalització del patrimoni artístic català a Europa.
A través d'unes 160 pintures, dibuixos, escultures, mobles i maquetes, l'exposició explora la riquesa i la diversitat del modernisme català en el període 1880-1914. La proposta situa les creacions en el seu context urbà, social i cultural, mostrant com les influències històriques i contemporànies —catalanes, espanyoles i europees— van confluir per donar forma a una interpretació pròpia de la modernitat. Comissariada per Franziska Stöhr i Carlos Alonso Pérez-Fajardo, la mostra té com a propòsit oferir una visió global que superi els tòpics i ofereixi visibilitat a creadors essencials, alguns dels quals han quedat a l'ombra de perfils més internacionals.
Entre els autors representats, destaquen mestres de primer ordre com els esmentats Gaudí, Picasso, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Rusiñol i Casas, com també Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell i Joaquim Mir. Malgrat la referència a Barcelona en el títol, la iniciativa planteja una lectura de tot l'art català del període, recordant el paper de la capital del país com un laboratori cultural obert en el qual també es van formar i integrar artistes com el mateix Picasso o Joaquim Torres i García. L'exposició s'endinsa a més en escenaris que van actuar com a veritables dinamitzadors de l'avantguarda i la bohèmia, com Els Quatre Gats, el Cercle del Liceu, la Sala Parés o el Cau Ferrat de Sitges.
Stöhr ha remarcat la intensa feina que ha suposat el muntatge durant prop de tres anys, augurant que serà una gran descoberta per als visitants alemanys. "Gaudí i Picasso els coneixen, però podran descobrir altres noms que segur que els sorprendran i els faran adonar que el modernisme és un moviment que poden apreciar encara més", ha dit. Per la seva banda, Pérez-Fajardo ha posat en relleu la importància que un centre tan prestigiós com la Kunsthalle München s'hagi interessat per la totalitat del moviment i "no només pels noms coneguts". "Que no es coneguin certs noms és una mica culpa nostra, perquè no ens adonem que tenen una projecció europea", ha lamentat el comissari. Precisament, la galeria bavaresa és una de les sales de referència d'Alemanya, amb una afluència d'uns 350.000 visitants anuals. Destaca per oferir programacions interdisciplinàries que combinen pintura, disseny, arts decoratives i arquitectura.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha destacat que el projecte permet donar a conèixer artistes catalans al públic i al mercat internacional a través de peces de primer nivell, moltes de ls quals no surten habitualment de les seves seus museístiques habituals. "És una oportunitat no només per explicar-nos, sinó de fer-ho a través de la cultura i amb la veu de Catalunya", ha celebrat Hernández, que ha assenyalat que la proposta és una "gran exposició" tant per les dimensions com per la pluralitat de les disciplines que abraça. Així doncs, ha afegit: "És una oportunitat per presentar el període amb una altra mirada, més enllà dels grans noms i de l'arquitectura, tenint en compte la pintura i els objectes. Hi ha moments que són propicis, i en aquest cas la Kunsthalle ha volgut acostar-se a aquesta mirada, i els museus del país han respost".
En aquest sentit, cal dir que l'envergadura de la iniciativa ha requerit un esforç coordinat que ha implicat nombrosos fons públics i privats del país. La gran majoria de les peces exhibides provenen de la Col·lecció Nacional de Catalunya, i destaca de manera singular el paper del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), soci i col·laborador especial del projecte. El MNAC hi ha aportat suport científic i acadèmic, a més d'un nombre molt notable d'obres fonamentals. També s'hi compten el Museu Picasso de Barcelona, els Museus de Sitges, el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Abelló de Mollet del Vallès, el Museu de la Garrotxa i la Sagrada Família. A més, hi han sumat fons la Casa Museu Joan Maragall, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Cultural Privada Casa Rocamora, la Col·lecció Carmen Thyssen, el Museu d'Història de Barcelona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Col·lecció El Conventet, el Cercle del Liceu, la Fundació Amatller, la Col·lecció d'Art Banc Sabadell i la Fundació Orfeo Català - Palau de la Música Catalana.