L’extensa obra de l’arquitecte Antoni Gaudí ha tingut fins al dia d’avui un punt pendent de resoldre, el de l’autoria d’una obra poc coneguda però realment singular, l’anomenat Xalet del Catllaràs, una construcció situada al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà) que estava destinada a habitatge dels enginyers i tècnics de les mines de carbó que gestionava l’empresa Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland, propietat d’Eusebi Guell, que també era l’amo de la cimentera del Clot del Moro, situada al municipi adjacent de Castellar de n'Hug. Tot i que històricament s’havia atribuït a Gaudí aquesta obra, hi havia diversos dubtes que planaven sobre l’autoria, dubtes que han quedat resolts gràcies a un estudi científic encarregat per la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Any Gaudí que conclou que aquest arquitecte és definitivament l'autor de l’edifici.
Així s’ha donat a conèixer aquest mateix dimecres, quan s’han revelat els resultats d’un estudi científic encarregat pel departament de Cultura a Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC i que conclou que el Xalet del Catllaràs, construït entre 1901 i 1908, conté metodologies i tècniques singulars de Gaudí, confirmant que ell va ser l’autor, tot i que no va dirigir la seva construcció. L’acte de presentació de l’estudi a la Pobla de Lillet ha comptat amb la participació de Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura; Enric Pla i Aramberri, alcalde d’aquest municipi berguedà, i Galdric Santana Roma, director de la Càtedra Gaudí.
Segons el resultat de l’informe, hi ha evidències geomètriques, estructurals i compositives que donen suport objectiu a l’atribució a Gaudí del Xalet del Catllaràs. S’ha arribat a aquesta conclusió a través de plànols on s’estableixen comparatives amb edificis del mateix arquitecte i aixecaments 3D, a més de documents i fotografies històriques, que permeten objectivar l’anàlisi i obtenir una perspectiva constructiva afí a l’obra de Gaudí. Així mateix, l’estudi desgrana tots els detalls que han portat a concloure l’autoria de Gaudí del projecte, assenyalant, això sí, que l’arquitecte no va dirigir-ne la construcció i que aquesta va ser executada i modificada per tercers, perdent el seu sentit formal i estructural inicial.
De fet, aquesta situació explicaria el fet que Gaudí mai va reivindicar públicament l’autoria del Xalet del Catllaràs, i aquest era precisament un dels punts que portaven a dubtar de la seva autoria. En tot cas, cal tenir en compte que en el moment d’execució del projecte era habitual que els arquitectes no signessin les obres si no s’executaven fidelment segons el projecte original i es considera que la construcció va ser duta a càrrec per Juli Batllevell, col·laborador de Gaudí.
En la presentació de l’estudi, Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, ha assegurat que un dels fets concloents és “la volta característica” del xalet: “Sabem que això només ho va poder projectar Gaudí”, ha apuntat Santana, que ha destacat que en aquesta construcció, “Gaudí no té cap condicionament urbanístic, només la dificultat climàtica”, i per això va poder fer un “exercici de sintetitzar la seva idea de com ha de ser l’arquitectura del futur”. Per la seva banda, l’alcalde de la Pobla de Lillet, Enric Pla, ha recordat que “el testimoni oral sempre ens havia dit que el xalet era de Gaudí, però encara calia quelcom més”, i que gràcies a l’estudi “ara estem segurs que ningú posarà mai més en dubte l’autoria de Gaudí”. Finalment, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha celebrat una “notícia d’enorme valor cultural”, que és el d’acreditar l’autoria de Gaudí del Xalet del Catllaràs.
Què és el Xalet del Catllaràs?
La història del Xalet del Catllaràs està relacionada amb el desenvolupament industrial del Berguedà, que es desenvolupa en paral·lel al del modernisme. El 1901, Eusebi Güell, principal mecenes de Gaudí, va fundar l’Asland, la primera fàbrica de ciment de tipus pòrtland a Catalunya. Per a la fabricació d’aquest material de construcció es va edificar la fàbrica de ciment del Clot del Moro, actual seu del Museu del Ciment, que va entrar en servei el 1904 i en la que hi va treballar l’arquitecte valencià Rafael Guastavino que va dotar la factoria d’una peculiar fesomia modernista gràcies a l’ús de la volta catalana habitual en l’obra de l’arquitecte valencià.
La situació de la cimentera en aquest paratge, allunyada de nuclis urbans, s’explica per la necessitat de tenir a prop les pedreres de roca calcària i la proximitat de recursos energètics, segons s’indica al web de l’esmentat museu. En aquest context es van aixecar altres edificis com la residència del director de l’empresa, blocs d’habitatges per als obrers i fins i tot una caserna de la Guàrdia Civil per custodiar la dinamita utilitzada en l’explotació de la pedrera. En aquest context es va construir el Xalet del Catllaràs, destinat a residència d’enginyers i tècnics de les mines de carbó.
Seqüència històrica del Xalet del Catllaràs: original, durant els anys 80 i un cop restaurat / A.D. - PCM - ACN
Aquest edifici, concebut com a xalet-refugi i situat a 1.371 metres d’altitud, va ser construït entre 1901 i 1903 i va ser propietat d’Asland fins al 1932, quan l’empresa va cedir-la a l’Ajuntament de la Pobla de Lillet, que hi va fer diverses reformes no especialment respectuoses amb l’edifici original, ja que als anys 70 es va amputar la seva singular escala de caragol i es va fer una coberta de pissarra negra que va alterar dràsticament l’edifici. Amb tot, una rehabilitació integral engegada l’any 2018 va recuperar el rostre original de l'equipament, amb una rèplica de l’escala de caragol original i un nou revestiment similar a l’original. Precisament, coincidint amb la inauguració de la rehabilitació l’any 2020, la Càtedra Gaudí va posar en dubte l’autoria de Gaudí, un dubte que ara ha quedat resolt en reconèixer, per part de la mateixa càtedra, que el xalet va ser dissenyat per l’arquitecte de Reus.
Els Jardins Artigas, una altra obra de Gaudí
A més, cal recordar que el Xalet del Catllaràs no és l'única herència que tenen de Gaudí a la Pobla de Lillet. Coincidint amb el moment en què va visitar a Güell per seguir les obres de l'equipament, l'arquitecte es va allotjar a casa d'uns coneguts del mecenes: la família Artigas, propietaris d'una fàbrica tèxtil. Gaudí, com a agraïment per haver-lo acollit, els hi va dibuixar uns plànols perquè poguessin convertir un petit bosc que tenien davant de casa en un jardí. En la dècada de 1950, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat. L'any 1971 es va publicar un article que en confirmava l'autoria de Gaudí i els jardins es van restaurar. Els Jardins Artigas, on ara es fan visites, s'han convertit en l'indret turístic més visitat del Berguedà.
