La plaça Urquinaona és un espai complex del centre de Barcelona, pont entre Ciutat Vella i l’Eixample i confluència de fins a vuit carrers i avingudes, que condiciona l’espai per als vianants en una zona de molt trànsit rodat. En aquest Barcelona Exprés us expliquem cinc curiositats d’aquesta plaça.
🌹 Sant Agustí, la plaça dels impossibles on se celebra Santa Rita i que visitarà Lleó XIV
🏥 La Santa Creu, l'històric hospital per on van passar Rafael Casanova i Antoni Gaudí
Primera curiositat: El nom homenatja un bisbe. La plaça va ser oberta el 1857, després de la demolició dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres i el seu primer nom va ser plaça Nova de Jonqueres, però posteriorment es va canviar a Urquinaona, en memòria de José María de Urquinaona y Bidot, bisbe de Barcelona entre 1878 i 1883. Urquinaona va ser qui va beneir la primera pedra de la Sagrada Família.
Segona curiositat: L’edicle desaparegut del Metro. En aquesta plaça hi ha una estació de Metro per on passen dues línies, l’L4, del 1926, i l’L1, del 1932. De les estacions originals es conserva una escala de caragol, tancada al públic, i un accés amb pinacles i forjats originals al carrer Bruc, però el que ha desaparegut és el monumental edicle que donava entrada a l’estació de l’L4, enderrocat el 1972. Aquell edicle estava situat on ara hi ha un quiosc de premsa, amb les escales just per sota, i en el seu moment comptava amb ascensors. De fet, en ocasió del centenari del Metro de Barcelona, diverses entitas van demanar la restitució de l'edicle, sense aconseguir-ho. Una construcció similar es conserva a la plaça Molina, en aquest cas com a accés a l'estació Sant Gervasi de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Tercera curiositat: La font del Noi dels càntirs. En un dels espais per a vianants s’hi troba la font del Noi dels Càntirs, obra de Josep Campeny inaugurada l'any 1912, on es veu un nen bevent d’un càntir. El 2009 va ser restaurada.
Quarta curiositat: Un gratacel brutalista. La plaça està dominada per la Torre Urquinaona, un gratacel de 22 plantes construït entre 1966 i 1975 que crida l’atenció per la seva estètica brutalista. Durant un temps es va habilitar un mirador en una de les plantes d'aquest gratacel. Al seu peu hi podem veure l’escultura moderna El saltador, instal·lada el 2023
Cinquena curiositat: La plaça del treball precari. A partir de la segona meitat del segle XX aquesta plaça va esdevenir un espai de contractació irregular de mà d’obra immigrant i no qualificada, on cada matí centenars d’aturats esperaven ser contractats almenys per una jornada. Un faristol de memòria recorda aquells fets.