Els ninots mironians, que el poble de Mont-roig del Camp va construir el 1993 en honor a Joan Miró coincidint amb el centenari del seu naixement, alimenten aquest estiu un gran misteri en aquest poble del Baix Camp. Entitats i activistes adverteixen que es desconeix quin és el parador de les figures i creuen que podrien haver estat destruïdes en secret per l’Ajuntament. El consistori es nega a aclarir si les obres continuen guardades o si, en el pitjor dels escenaris, han estat definitivament eliminades.
Joan Manel Olivella, president de l’entitat ecologista L’Escurçó, ha denunciat de forma pública que les figures semblen haver desaparegut i tem que s’hagin eliminat. En conversa amb ElNacional.cat, ha explicat aquest dijous que ha sol·licitat a l’Ajuntament que li deixi veure les creacions per comprovar quin és el seu estat i els ha donat un ultimàtum: emprendrà accions legals si aviat no es facilita informació sobre l’estat dels ninots o no es dona una prova de vida. El fet és que les figures es van salvaguardar i exposar fins al 2011 al ja desaparegut Centre Miró, impulsat per un consistori anterior, encapçalat per ERC. El centre, però, no va aconseguir sobreviure quan l’actual alcalde, Fran Morancho, del PSC, va arribar al poder per un segon mandat el 2015.
Fonts de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, consultades aquest dijous per ElNacional.cat, s’han negat a oferir cap informació sobre la situació d’aquestes figures de cercavila. Aquest diari ha fet una petició d’accés a informació pública per conèixer els detalls de l’expedient sobre els ninots i el consistori ha indicat que respondrà únicament per via administrativa, en un termini que es podria allargar més de trenta dies. El silenci del consistori alimenta el misteri i abona la tesi que els ninots mironians haurien estat finalment destruïts. Per això, els activistes volen saber si s’ha donat una ordre de destrucció i si el responsable és l’actual alcalde. No hi ha cap prova documental que els capgrossos hagin estat demolits, però les fonts consultades adverteixen que destruir aquest llegat cultural de forma arbitrària podria tenir algun tipus de conseqüència legal, fins i tot la inhabilitació de l'alcalde. Actualment, Morancho ostenta el càrrec de president de la Fundació Mas Miró, que té seu a Mont-roig del Camp. Precisament el 17 de juliol passat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar el Mas Miró i a anunciar que la Generalitat s'incorporava al patronat de la fundació a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural.
Unes figures inspirades en una obra de teatre d’avantguarda
Les figures estan inspirades en unes creacions de l’espectacle de teatre d'avantguarda Mori el Merma, creat el 1978 per la companyia Teatre de la Claca i estrenat al Liceu. Joan Miró va col·laborar estretament en el muntatge dissenyant, construint i pintant a mà les màscares, els decorats i els titelles de grans dimensions basats en el personatge d'Ubú de l’obra de teatre Ubú rei, del francès Alfred Jarry. Quinze anys després, el 1993, el pintor, director d’escena i titellaire Joan Baixas, seguint una proposta de l’artista Martí Rom, va inspirar-se en aquest espectacle per crear els Ninots Mironians, una aportació de Mont-roig del Camp al centenari del pintor. Els ninots es van incloure en la Memòria de l’Any Miró de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Anguera, exalcalde de Mont-roig del Camp per ERC i un dels artífexs de la creació de l’antic Centre Miró, coneix amb detall la història dels ninots i la trajectòria que han fet des de la seva creació el 1993. Anguera, que va ser també l’impulsor d’un homenatge popular a Joan Miró el 1979, explica a ElNacional.cat que la construcció dels ninots va costar 1,5 milions de pessetes (uns 9.000 euros) i que la idea, de l’artista Martí Rom, va obtenir el suport de l’antic alcalde convergent, Josep Maria Aragonès, i l’ajuntament va assumir la despesa. Segons Anguera, la creació dels ninots comptava amb el consentiment de la família Miró, tant de la filla del pintor, Dolors Miró, com de la seva vídua, Pilar Juncosa. L’exalcalde assegura que van donar el vistiplau, però de paraula i sense cap document signat.
Quan Anguera va arribar a l’alcaldia assegura haver rebut una trucada de la representació legal de la Successió Miró demanant la destrucció dels ninots tot al·legant que “no és l’obra de Miró directa, sinó que són succedanis”, recorda. L’exalcalde es va negar a accedir a la petició: “Vaig dir que no pensava destruir-los i que, si era convenient, aniríem al jutjat”. L'abril de 2011, sota l'alcaldia de Fran Morancho, la brigada municipal va retirar els ninots del Centre Miró seguint les ordres de l'alcalde socialista i els va traslladar a un magatzem municipal ubicat en un polígon conegut com els Comallerets, on hi havia la deixalleria municipal. El polígon actualment està dins el terreny que l’ajuntament va vendre el 2024 a la companyia sud-coreana Lotte Energy Materials, que projecta construir una indústria química al poble malgrat l’oposició veïnal.
Tant Anguera com Olivella apunten que aquests moviments en el polígon que ara és propietat de l’empresa sud-coreana marquen el moment en què es perd la pista a aquestes figures úniques i considerades un patrimoni cultural del poble.