"L'aventura ja ha començat. Fa un any que va començar". A Miquel Adam li brillen els ulls quan parla del seu nou projecte, l'editorial La Segona Perifèria, nom pres del del seu bloc, una de les webs literàries més corejades en la història de la nostra blogosfera. Confessa Adam que aquests darrers dotze mesos en què ha estat construint la seva nova llar, han estat mooooooolt bonics, així, amb moltes os. "Un any de treballar en silenci i de perdre molts diners". Esperem que els comenci a recuperar ara que ja han arribat a les llibreries les seves dues primeres referències: Divorci i aventura de la catalana Leticia Asenjo i Tot demana salvació de l'escriptor italià Daniele Mencarelli.
Follant amb cretins i saldos
"Aquest any publicarem tres novel·les d'autors i autores catalans. Divorci i aventura de Leticia Asenjo és la primera". Miquel Adam no oculta la pulsió comercial amagada en les pàgines de la primera referència de la seva editorial. "Té potencial d'arribar a molta gent". Divorci i aventura explica la història d'una dona que es va casar molt jove i, ja amb dues criatures, se separa quan fa els 40 . "L'amor s'ha esfumat després de tants anys. Ella, que sempre havia estat fidel al seu marit, ara el que vol és follar. En el fons, la història va de recuperar tot allò que no va poder viure per haver-se casat tan jove". El problema és que en aquesta nova situació, pel camí es va trobant veritables sàtrapes i gent lamentable. Tot són cretins i saldos. "És una història molt personal. I la Leticia, que és psicòloga, amb els seus 40 anys i ja sabent de què va la vida, fa alguns judicis extremadament afilats".
És molt divertit el retrat demolidor que fa dels homes amb què es va creuant
Una de les gràcies del llibre és que hi ha personatges fàcilment reconeixibles. "És molt divertit el retrat demolidor que fa dels homes amb què es va creuant. Uns perfils devastadors, però sense acritud. No és un drama. Aquí no hi ha ni custòdies, ni judicis, ni maltractes. És ella follant i trobant-se gent lamentable per la vida". Hi ha una frase d'aquestes que els anglosaxons anomenen blurb que descriu el debut literari d'Asenjo com "terapèutic i balsàmic com un sopar de dones, el que explica és tan real i universal que et podria haver passat a tu". "Em consta que la noia que va escriure aquest blurb va passar les galerades de la novel·la a diverses de les seves amigues divorciades i totes elles s'hi han sentit identificades". Divorci i aventura és una novel·la que pot llegir-se en una tarda. No és més del que promet. No és alta literatura. Però és un llibre que una vegada el comenceu no el podreu deixar de llegir. "És, si el gènere existeix, un exercici de literatura per a divorciades, un terreny erm a casa nostra. I les poques mostres que hi ha, totes són un dramon".
Colpidorament humà
Diu la biografia oficial que Daniele Mencarelli va néixer a Roma l’any 1974, que és poeta i narrador i va debutar com a novel·lista l’any 2018 amb La casa degli sguardi (Mondadori), obra amb què va guanyar el premio Volponi i, en la categoria de primera novel·la, el premio Severino Cesari i el premio John Fante. També va ser aquesta la primera entrega d'una trilogia que va tenir el seu segon capítol amb Tot demana salvació, una de les dues referències amb què es presenta en societat la nova editorial catalana La Segona Perifèria. "És una novel·la que ve avalada pel premi Strega Giovani, el més important de la literatura italiana. Un relat que ens capbussa en una vivència personal colpidora ".
Tot demana salvació és una història, molt ben escrita, extremadament humana
Daniele Mencarelli és bipolar. Als 20 anys, durant els dies del Mundial de Futbol de 1994, sota els efectes de la cocaïna, va tenir un atac d'ira, va marxar de la feina i se'n va anar a casa. "La va destrossar tota. I no va matar el seu pare de miracle. Quan el van jutjar, la sentència va ser que havia d'estar ingressat una setmana en un centre psiquiàtric. En el llibre, cada dia d'aquesta setmana és un capítol. Una novel·la en què una de les coses que més em captiva és l'empatia de l'autor amb els seus companys al centre. Una història, molt ben escrita, extremadament humana que no només connecta amb la gent que té o hagi tingut problemes de salut mental sinó amb tots aquells que vagin per la vida amb la cuirassa dels sentiments. No m'estranya que a Itàlia hagi venut 50.000 exemplars".
Miquel Adam, l'amo de La Segona Perifèria. Foto: ACN
Espai per a molts més
En Miquel em parla de la seva aventura, m'explica els plans de futur del seu nou projecte, els llibres que publicarà aquest primer any de trajecte i jo no puc deixar de fer-me la mateixa pregunta: ¿Hi ha espai per una nova editorial en català? "Hi ha espai. Hi ha autors que aquí no han tingut la seva oportunitat o que directament desconeixem i són de puta mare. Tendim a pensar que amb tantes editorials ja està tot publicat i no, és mentida. Hi ha molts autors i autores molt bons per conèixer i que poden i han de tenir la seva oportunitat".
Tendim a pensar que amb tantes editorials ja està tot publicat i no, és mentida
Un d'aquests noms és l'Etgar Keret, autor israelià que escriu en hebreu, profusament traduït al castellà però un desconegut en català. És un altre dels primers fitxatges de La Segona Perifèria. "A Mèxic és un semideu, l'adoren. Un paio superconegut pels seus relats curts. Quan el vaig començar a llegir, en castellà, vaig al·lucinar, em va esclatar el cap. En català, en canvi, només s'havia publicat un dels seus llibres, De sobte truquen a la porta (Proa, 2013), però va passar per les llibreries sense pena ni glòria".
El diable en el detall
Més enllà d'editor, home de lletres que ha treballat amb segells com Laertes, LaBreu, Edicions de 1984 i Ara Llibres/Amsterdam; Miquel Adam també ha cultivat una molt recomanable faceta com a escriptor. Un vessant com a novel·lista que va encetar set anys enrere amb Torero d'hivern (Edicions de 1984, 2015), i que mesos enrere ha ampliat amb la del tot imprescindible L'amo (L'altra, 2021), la seva àcida i particular revenja amb el món editorial.
"Sóc editor, he treballat a mil editorials i he viscut coses, he vist coses i m'han explicat coses que m'han dut a escriure una novel·la que, tot i passar en una editorial, en el fons el que està fent és denunciar un abús de poder. Pots treballar en un àmbit professional totalment allunyat dels llibres i haver viscut situacions similars. Si he ubicat el relat en el meu univers professional és perquè tinc poca imaginació i el diable està en el detall". L'amo, amb un protagonista que acaba rebel·lant-se contra el seu estatus, és un llibre subversiu, la cartografia del primer minut de la revolució. "Aquest paio està destrossat per les seves circumstàncies laborals. És un cadàver vivent... fins que deixa de ser-ho".
Vull treballar sense marrons veient créixer els fruits de les llavors que sembro
Com el protagonista del seu llibre quan signa la carta de renúncia a la feina, per a Miquel Adam la creació de La Segona Perifèria ha estat un fet impulsiu i orgànic. "Portava tota la vida treballant per altres, però tinc 42 anys i això és una avantatja perquè encara em sento jove i amb forces, però tinc molta experiència acumulada. Crear una editorial no ha estat un gest de ressentiment sinó un fet natural: vull treballar sense marrons veient créixer els fruits de les llavors que sembro".