Sí, ja ho sabem, aquí a Catalunya se celebra la Castanyada. Farem panellets, torrarem castanyes i, fins i tot, beurem moscatell. Però no em negareu que Halloween, la tradició de terror i disfresses importada de la cultura anglosaxona, amb origen a Irlanda, no té la seva part divertida. Halloween és una festa dedicada a fer-nos patir en el millor sentit de la paraula i hi ha alguna cosa en aquest patiment que ens fa gaudir. És per això que en el cinema, el gènere del terror és un camp tan explotat. L’oferta per elegir entre totes les pel·lícules que podeu mirar per celebrar Halloween el dia 31 d'octubre és molt extensa, i per això aquí us ajudem fent una tria de les millors pel·lícules. Des de monstres clàssics com Freddy Krueger a la millor obra del director de Saw, passant per Tim Burton i Mike Flanagan, aquestes són les nostres recomanacions que podeu trobar a les plataformes. No ens responsabilitzem, però, de l’insomni que pugueu tenir després.
La primera pel·lícula de la llista havia de ser la que duu el nom de la festa que se celebra, especialment si es tracta d’una obra tan influent com la de John Carpenter. Amb l’enèsima entrega de la saga estrenada aquest any, Halloween Kills, recuperem el clàssic del cinema de terror que popularitzava el subgènere del slasher (en referència a les ganivetades - slash en anglès - d’un psicòpata que persegueix les seves víctimes). En aquest cas, el psicòpata és Michael Myers, i la seva víctima és una jove estudiosa interpretada per una Jamie Lee Curtis que es trobava en un dels moments més brillants de la seva llarga carrera.
The Conjuring és una de les millors obres de terror de la passada dècada. Basada en una història real - que només dir això ja comença a fer por -, explica la història de dos investigadors paranormals que intenten ajudar una família horroritzada per una presència tenebrosa en una granja. James Wan, director d’obres de terror tan conegudes com Insidious o Saw, assoleix aquí la seva maduresa aportant una factura tècnica exquisida i un gran control de l’ambientació i ritme per generar autèntic horror.
S’ha parlat molt de les sèries de Mike Flanagan, amb l’èxit recent de Misa de medianoche i les ja populars malediccions de Bly Manor i Hill House, però entre la seva filmografia també hi ha molt a destacar, com aquesta terrorífica Hush. L’obra parteix de la clàssica premissa d’un psicòpata que intenta entrar de nit en una casa on hi ha una dona sola. La dona en qüestió, interpretada magistralment per Kate Siegel, és sordmuda, de manera que la pel·lícula crea un ambient de silenci tens que posa els pèls de punta, i que uns anys més tard John Krasinski replicaria a la magnífica Un lugar tranquilo.
I no hi ha Halloween sense un dels seus monstres més terrorífics i venerats, Freddy Kreuger. La primera de la llarga saga a Elm Street es va convertir en un referent de la cultura popular per la iconicitat que aconseguia la pel·lícula, amb aquella cara cremada, el jersei de ratlles verdes i vermelles i els ganivets a les mans que venien a assassinar-te mentre estaves dormint. Un altre clar exemple de slasher amb múltiples seqüeles que demostra ser un gènere del qual se’n pot treure molt suc.
La darrera recomanació és pels que vulgueu gaudir d’una pel·lícula de Halloween però sense haver de cridar i saltar cada dos per tres. Un altre home amb ganivets, o tisores, en lloc de dits, però en aquest cas molt més entranyable. Es tracta de l’Edward, interpretat per un fantàstic Johnny Depp, que és adoptat per una família de classe mitjana en un barri residencial que li costarà acceptar el nouvingut. Una joia de Tim Burton que té més de romàntic que de terror, però també està bé entendrir una mica el cor per gaudir d’aquest Halloween/Castanyada.