Els llibres de no-ficció és un meravellós calaix de sastre on trobem des d'assajos fins a biografies i la cada vegada més sovintejada 'literatura del jo'. Històries que colpegen el lector amb la veracitat d'allò que es demostra real. Pensament i vivències, reflexions i experiències que modulen alguns dels millors títols publicats aquest curs. Aquests són els 10 millors llibres catalans de no-ficció del 2023.
Els 10 millors llibres internacionals traduïts al català del 2023
Els 10 millors discos catalans del 2023
Les 10 millors cançons catalanes del 2023
Els 10 millors llibres catalans de no-ficció del 2023
1. ERAT, l'exèrcit de la SEAT, Pau Juvillà (Tigre de Paper)
ERAT, l’exèrcit de la SEAT ens porta la història d’unes sigles, avui mig oblidades, rere les quals va actuar un grupuscle de treballadors de l’empresa automobilística juntament amb alguns llibertaris que flirtejaven amb la delinqüència. Farts de la violència i la repressió del Govern i la patronal —fins i tot un cop mort el dictador i engegat el procés de reforma democràtica— davant les seves reivindicacions laborals i polítiques.
Decebuts amb la moderació i el pactisme de la majoria dels sindicats i partits d’esquerres, van decidir tirar pel dret i “expropiar” diners als bancs per nodrir les caixes de resistència, en el context d’un Baix Llobregat en peu de lluita i en el marc d’una Transició que no va ser, ni de bon tros, tan modèlica i consensuada com ens l’han volgut vendre. Uns anys abans que aquests Robin Hood amb granota blava de l'empresa decidissin robar als rics per a donar-li-ho als pobres en vaga, un general franquista va dir-li a l'alcalde de la capital baixllobregatina: “Espanya té dos problemes, l'ETA i Cornellà”. I com es deia molt en aquella època, “si la Seat esternuda, la resta del país es constipa”.
2. Matar el nervi, Anna Pazos (La Segona Perifèria)
Entre les pàgines de Matar el nervi trobem un recull d’assajos en què Pazos repassa la seva pròpia joventut, sobretot a través dels períodes en què aquesta periodista, i ara autora, va viure a l’estranger. Hi desfilen els carrers de Grècia, Nova York i Jerusalem i un catàleg de vivències que passa per un bisturí esmolat per l’escepticisme, l’autoconsciència i una voluntat fèrria de pensar al marge de preceptes ideològics prefabricats. Ja sigui parlant de llibreries israelianes o d’una festa semiorgiàstica en un club novaiorquès, Matar el nervi ens fa trobar-nos amb una veu narrativa que estima els matisos, els grisos i la complexitat de l’experiència. I que s’entesta a tractar el lector com un adult que vol alguna cosa més que el confort de les conclusions comunes i esperables.
Matar el nervi ens fa trobar-nos amb una veu narrativa que estima els matisos, els grisos i la complexitat de l’experiència
3. Delta, Gabi Martínez (Ara Llibres)
La llum de la Mediterrània, l'omnipresència de la mort, les tensions atàviques entre formes contraposades de veure i viure l'entorn natural més immediat. L'escriptor barceloní Gabi Martínez va decidir instal·lar-se durant un any a l'illa de Buda, un dels espais més exuberants i alhora vulnerables del delta de l'Ebre, per copsar i viure una realitat que encara cau mentalment i sentimentalment molt lluny dels grans debats mediàtics de les grans àrees metropolitanes. De la seva experiència en surt ara publicat Delta. Un relat que dona veu a personatges que l'habiten, a un paisatge que en qualsevol moment pot quedar cobert pel mar. Una illa que clama per no caure en l'oblit.
4. El temps de la promesa, Marina Garcés (Anagrama)
La Marina Garcés és una de les veus més necessàries del nostre temps perquè en un món on les respostes són com les sopes instantànies, ella recupera els brous ancestrals que requereixen temps, la saviesa dels secrets de la terra i remenar amb paciència. La memòria "enemiga del descans", que deia el Quixot, és la clau per a resseguir els passos cap a un futur on les persones tornarem a atorgar el poder a la paraula. La filòsofa, escriptora i docent, autora de llibres com Les males companyies, Nova il·lustració radical o Filosofía inacabada, entre molts altres, ha publicat aquest mes El temps de la promesa (col·lecció dels nous quaderns d'Anagrama), un assaig per a reapropiar-nos a través dels vincles del passat, del futur i sobretot del nostre present. Ple de reflexions filosòfiques alimentades amb referències literàries, ens endinsem en un text esperançador, un racó per a pensar-nos com a individus i com a societat.
La Marina Garcés és una de les veus més necessàries del nostre temps perquè en un món on les respostes són com les sopes instantànies, ella recupera els brous ancestrals que requereixen temps, la saviesa dels secrets de la terra i remenar amb paciència
5. Seixantisme, Marta Vallverdú Borràs (L'Avenç)
Si ens posem extremadament meticulosos, aquest llibre no hauria d'aparèixer en aquesta llista: va ser publicat el 31 de desembre de 2022. Seria injust, però, obviar aquest assaig de Maria Vallverdú Borràs per una qüestió de poques hores. Va ser en un editorial de la revista Avenç del gener dels 2006 redactat pel seu director Josep M. Muñoz, on apareix documentat per primera vegada el terme Seixantisme, però què és el Seixantisme? Quins sóns els seus trets i objectius? Quin abast cronològic abraça i quines etapes? Qui són els seus agents? En el pròleg d'un dels millors assajos culturals publicats a casa nostra els darrers anys, Julià Guillamon defineix el Seixantisme com un moviment general plural i de molta vitalitat, que es desenvolupa principalment entre 1959 i 1971, sustentat per l’amalgama de diverses iniciatives politicoculturals —potents, imaginatives—, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada, en què convergeixen dos objectius: l’antifranquisme i l’afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana, amb la consciència estesa i esperançada de la fi del règim franquista i de l’adveniment de la democràcia. És l’esglaó imprescindible de renaixement cultural que fonamenta les bases en què es van definir i conformar els Països Catalans democràtics posteriors”. L’assaig de Vallverdú Borràs se centra en diversos moviments i fenòmens col·lectius que reflecteixen aquella embranzida, des de la música i la literatura al disseny, l’arquitectura o l’associacionisme, entre d’altres, i es tanca amb una cronologia que els entreteixeix. “Per a molts serà un descobriment que taparà amb una mà de pintura realista els anys seixanta idealitzats i poca-soltes que s’han imposat per tot arreu, per culpa del costumisme de la moda. Per a d’altres serà una manera de fer encaixar un trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir, contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència indiscutible.”
6. La terra dura, Anna Punsoda (Pòrtic)
Hi ha una Catalunya que no surt a les promocions turístiques de la Generalitat, però és l’origen d’icones del país. Aquella Catalunya aspra i encisa per les llegendes té lloc a la Segarra, un tros de terra marró cobert per conreus de cereals anomenat els Pals de Sió, la terra promesa de l’Anna Punsoda (Concabella, Segarra, 1985). A la seva nova novel·la, La terra dura. Retorn al cor de Catalunya (Pòrtic Edicions, 2023), l’escriptora ens explica en un diari la seva tornada als orígens i el retrobament amb la seva llar. Per què anar a viure a un lloc del qual tothom se n'ha anat o tard o d’hora marxa? Aquesta és una bona pregunta, i la resposta la trobem en un centenar de pàgines que ens mostren la realitat d’un territori oblidat per la majoria, però mai pels que han nascut allà.
Per què anar a viure a un lloc del qual tothom se n'ha anat o tard o d’hora marxa? Aquesta és una bona pregunta, i la resposta la trobem en un centenar de pàgines que ens mostren la realitat d’un territori oblidat per la majoria, però mai pels que han nascut allà
7. Fucking New York, Laura Calçada (Destino)
El DIEC defineix l'addicció com "l'estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari”. La RAE també com aquesta "afició extrema a algú o alguna cosa”. Laura Calçada (Barcelona, 1988) ha flirtejat amb les drogues, però la segona entrada li fa molta més justícia. De personalitat expansiva, caçadora d'ànimes i tan mística que fa que sempre vulguis saber-ne una mica més. És propietària i senyora dels seus propis silencis, els que la separen del que diu sense pèls a la llengua d'allò que de debò la fa reflexionar, perquè la Laura es qüestiona moltes més vegades de les que la seva visceralitat la fa aparentar, potser perquè sap que la vida és mutable tota l'estona, símbol de trepitjar el terra. També sembla dispersa, una mica llunàtica, però autèntica i entranyable. La dualitat va a conjunt amb els seus ulls profunds i la porta arreu, com una armadura, encara que davant del món es mostri com un animal sincer que s'ha resistit a autocensurar capítols de la seva vida; encara que molts sonin a l'eix del mal d'aquesta societat nostra tan puritana: sexe, pastilles i prostitució. Fins fa poques setmanes, i a ulls de la marabunta, Laura Calçada era una periodista qualsevol en una ciutat qualsevol. Ara és una escriptora que ha irromput amb Fucking New York: Història dels meus límits (Destino) com un huracà vulnerable, on explica els seus anys vivint a la ciutat americana.
8. La veritat literària de Teresa Pàmies, Montserrat Bacardí (Eumo Editorial)
De Balaguer a París, passant per Barcelona, el camp de concentració de Magnac- Laval, Santo Domingo, L’Havana, Mèxic, Belgrad i Praga, l’exili va dur-la a convertir-se en un testimoni imprescindible de la Guerra Civil, de la lluita antifranquista, i de la història dels governs eurocomunistes del S. XX. Després de més d’una cinquantena de publicacions, milers de traduccions i publicacions d'articles, novel·les i assajos, col·laboracions radiofòniques, premis i reconeixements, continuem descobrint aspectes de Teresa Pàmies, la gran ploma vermella de Catalunya amb aquest III Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana publicat per la filòloga i escriptora Montserrat Bacardí.
9. Estimada desconeguda, Júlia Bertran (La Campana)
"Si vols, no pots. Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una opció: fer-ho amb l'ovul d'una altra dona". Aquesta és una historia sobre una decisió difícil. Sobre mutacions físiques i límits que es desborden. La crònica d'un periple mèdic i un intent de despullar d'eufemismes i tabús la indústria de la reproducció assistida. Una exploració del dol genètic i de les contradiccions que claven els ullals. Una escaleta perquè ascendeixin altres histories subterrànies. I, sobretot, una invitació a pensar plegades el nostre futur. Un assaig en primera persona per obrir un debat que tenim pendent.
La crònica d'un periple mèdic i un intent de despullar d'eufemismes i tabús la indústria de la reproducció assistida.
10. Papers sobre literatura, Gabriel Ferrater (Edicions 62)
Gabriel Ferrater és una de les figures més fascinants de la literatura catalana del segle XX, autor de Les dones i els dies, un dels grans llibres de la nostra poesia contemporània, i també un dels intel·lectuals europeus més solvents del seu temps. Editor i traductor, ell va ser el responsable de les primeres edicions en català de títols de la magnitud d'El procés de Franz Kafka (1966) -a més traduí al castellà d'autors com Samuel Beckett (Murphy), Peter Weiss (Informes) o Ernest Hemingway (París era una fiesta), va contribuir amb aportacions de primer ordre a la crítica d’art i a la lingüística, i molt especialment a la crítica literària. Les seves lectures dels principals poetes i prosadors de la nostra tradició, sempre brillants, incisives i reveladores, ja van quedar reflectides en el Curs de literatura catalana contemporània. Obra que ara troba el seu complement a Papers sobre literatura, volum compila tots els estudis literaris de Gabriel Ferrater.