L'actriu Vicenta Ndongo, l'artista visual Conrad Roset, la cantant i compositora Mayte Martín, el projecte Nilak i la compositora Raquel García-Tomás són els distingits d'enguany dels Premis Nacionals de Cultura, que atorga anualment el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i que s'han entregat a l'Aliança del Poblenou. Es tracta de la màxima distinció cultural del país, amb una trajectòria vital de 15 anys posant en valor el teixit i la cultura de casa nostra, i que es dirigeix tant a persones com entitats o institucions que contribueixin a la cultura. Així, els premiats agafen el relleu del cantautor Joan Manuel Serrat, la traductora Dolors Udina, el pintor Joan-Pere Viladecans, la directora d’espectacles de circ Alba Sarraute i l’Eufònic, el festival de les arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l’Ebre, que van rebre aquesta distinció l'any 2023.
Reivindicacions, emoció i diversitat s'han agafat la mà a la gala de lliurament dels premis, presentada per l'actriu Txe Arana i la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès. La primera en encetar els parlaments ha estat Vicenta Ndongo, que ha fet una dura crítica al racisme ambiental que ha viscut i a què ha hagut de fer front com a dona i actriu. "Era l'única afrodescendent de l'Institut del Teatre, vaig ser la primera a tot arreu, vaig ser pionera sense voler. No existia la paritat ni de dones ni de diversitat i no vaig tenir referents perquè no hi havia afrodescendents a Catalunya". El guardó li arriba per ser "un dels grans noms de l'escena catalana (..) i com a primera actriu catalana que ha aportat la naturalitat de la diversitat". També García-Tomàs ha denunciat que no hi havia cap escola de música al seu barri, i que estudiar música no va ser una possibilitat real durant molt de temps. Per tot això, ara la compositora, ja amb el privilegi de la feina feta i amb una enorme consciència de gènere i de classe, ha manifestat el seu gran compromís amb la cultura del país i amb els que no disposen de les mateixes facilitats que té ella.
La feina del projecte Nilak, que ha pujat a l'escenari en conjunt, ha estat valorada "per la seva tasca de portar una programació amb activitats desenvolupades per artistes de reconegut prestigi arreu del país", fent arribar la cultura a comarques sense equipaments o recursos. El seu portaveu s'ha mostrat agraït pel reconeixement i ha volgut fer-ho extensible a tota la família amb qui treballa, així com al sector del circ, però també ha posat sobre la taula la realitat en la qual treballen. "No tenim un territori equilibrat ni tenim al mateix accés a la cultura; per nosaltres la cultura és una manera d'entendre el país, així que facin política per la cultura", ha expressat, davant Aragonès i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La cantant Mayte Martín, amb 49 anys de trajectòria a les esquenes, ha dedicat el premi a la seva mare, "el seu far", perquè les coses "s'han de fer per amor i per a no res", com li deia ella, i s'ha refermat en la seva honestedat a l'hora de crear art des de l'ètica, fugint de l'ego i la vanitat. També Roset s'ha referit a la seva família com les persones que més l'han ajudat a arribar on és, dedicant també el premi als seus companys d'estudi, que han fet que l'art del videojoc es consideri un element cultural.
Pere Aragonès ha volgut equiparar la cultura amb la llibertat, precisament durant la jornada en què es vota la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats. Pel president, "la cultura és el que ens defineix de forma col·lectiva, el que diferencia una societat d'n conjunt d’éssers individuals, el que ens permet entendre el món i explicar-nos a nosaltres mateixos", i ha tret pit davant el salt endavant del "quasi 2%" de pressupost destinat a Cultura, confessant que encara queda molt camí per fern. En aquest sentit, ha manifestat que és bàsic per un país que hi hagi una estratègia en l'àmbit cultural, ja que ajuda en la "cohesió de la societat i desperta tot el nostre inconformisme", i no ha volgut deixar passar un dels seus últims actes al càrrec per carregar contra la situació a Gaza. "La cultura també es fa per defensar la pau i el dret a la llibertat de tots els pobles; hem de tenir el cap posat en la ciutadania de Gaza, que està patint un genocidi".
Els Premis Nacionals de Cultura, que atorga el CoNCA des de l'any 2009, són la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, tot i que l'any 2020 es van reformular reduint-los a cinc per poder difondre l'obra dels premiats durant un any. Aquests premis vindiquen la creativitat com a veritable símbol d'un país amb dinamisme cultural que pren la cultura com a part constitutiva de la seva personalitat i identitat històrica. Cultura i societat civil són, per a Catalunya, un eix de passat, present i futur. Van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938 i es van reprendre el 1982 amb l’arribada de la democràcia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. El Decret 72/1995, de 7 de març, va crear la denominació de Premis Nacionals de Cultura per a uns premis que s’atorgaven a diversos àmbits culturals i disciplines artístiques.