Tortosa, 7 de febrer de 1413. Fa 608 anys. S’iniciaven les sessions de la Disputa de Tortosa, un debat teològic que enfrontaria les figures intel·lectuals més destacades de les comunitats cristiana i jueva catalanoaragonesa. Aquell debat, promogut pel poder a bombo i plateret amb el claríssim propòsit de desprestigiar el judaisme, s’hauria pogut celebrar en qualsevol de les cinc capitals dels cinc dominis de la Corona. Però, finalment, la seu d’aquell pogrom intel·lectual seria Tortosa. La tria de la capital del Baix Ebre no va ser fruit de la casualitat. A principis del segle XV, Tortosa rivalitzava amb Perpinyà per la segona plaça en el podi de ciutats catalanes. I la seva centralitat, a la cruïlla dels eixos Barcelona-València i Saragossa-Palma, la postulava com una ferma candidata a esdevenir -en un futur- la capital de la Corona catalanoaragonesa.
Mapa dels estats ibèrics de la Corona catalanoaragonesa (1600) / Font: Cartoteca de Catalunya
Com era la Tortosa del 1400?
La Tortosa del segle XV era una rèplica a escala de Barcelona, de Nàpols o de València. Amb quasi 10.000 habitants (Barcelona en tenia 40.000, Nàpols 60.000, i València s’aproximava als 80.000), reunia tots els estrats del dibuix urbà clàssic medieval. Al cim de la piràmide hi havia una poderosa oligarquia latifundista (que remuntava al segle XII, el de la incorporació de la ciutat als dominis comtals catalans) i una rica i dinàmica classe mercantil (que, a partir de la conquesta catalana, havia crescut a l’entorn de l’estratègic port fluvial). Als estrats intermedis, s’hi movien uns actius gremis menestrals (que donaven servei a les classes privilegiades i als mercaders forasters que sovintejaven la ciutat). I a la base, una massa “proletària” que vestia els carrers de soroll, de color, i -també- de fam i de misèria.
Quin era el principal actiu de Tortosa?
Des de mitjans de la centúria del 1300, Tortosa era el principal port de l’Ebre, en aquella època l’autèntica autopista de transport de persones i de mercaderies que connectava Navarra i Aragó amb la Mediterrània i a la inversa. La llana, la carn, el blat, o la fusta, que exportaven navarresos i aragonesos, passava pel port de Tortosa. De la mateixa forma que els draps barcelonins, el vi valencià o les ametlles mallorquines -per citar només tres exemples- amb destinació a Saragossa o a Pamplona, passaven també pel port de Tortosa. Es pot ben dir que Tortosa esdevindria el nexe que unia les principals rutes marítimes de la Mediterrània amb l’eix fluvial de l’Ebre. I que la preuada sal que es produïa al Delta de l’Ebre -i que s’exportava arreu d’aquestes rutes i eixos- es convertiria en la marca que prestigiava la ciutat.
Martí l'Humà, Alfons el Magnànim i Carles de Gant / Font: Museu Diocesà de Barcelona, Museu de Saragossa i Museu del Prado
Per què es debatia un canvi de capital?
A principis del segle XV, Barcelona havia perdut -en benefici de València- el lideratge demogràfic i econòmic de l’edifici polític catalanoaragonès. Fins i tot, amb la incorporació de Nàpols havia perdut la segona posició. No obstant això, conservava el prestigi que -durant els tres segles anteriors- havia guanyat com a motor econòmic, polític i militar de la Corona. Però les veus que exigien un canvi de paradigma (nova classe dirigent, nova dinastia reial, nova capital política) per a sortir de la crisi provocada per la Pesta Negra (1348-1351) havien adquirit molta força. Martí I -el darrer Bel·lònida- havia impulsat un macrojudici inèdit (1396) contra la corrupció política i fiscal. A Casp (1412) les classes dirigents de la Corona havien consagrat el relleu al tron. Ja només quedava la qüestió de la capitalitat. I moltes mirades es van girar cap a Tortosa.
València, Nàpols... Tortosa
Malgrat les guerres civils que devastaven el Principat (Revolució Remença, la Biga i la Busca) i malgrat l’escandalosa corrupció que havia posat en evidència el paper de les elits barcelonines, Catalunya conservava la centralitat i Barcelona la capitalitat política. Però València i Nàpols es postulaven com a relleus. Durant aquell segle XV, València havia assolit la categoria de capital econòmica i cultural, i Nàpols s’havia convertit en la seu oficiosa de la cort d’Alfons el Magnànim (1442-1458) i en l’exili dels comerciants barcelonins que fugien del conflictes catalans (1448-1486). En aquella dinàmica centrífuga, Tortosa apareix com “l’opció catalana”. A la seva estratègica situació es sumava la seva naturalesa: un possible trasllat de la cancelleria a l’areny de l’Ebre no implicava la pèrdua de la centralitat del Principat.
Quadrant sud occidental d'un mapa de Catalunya (1610) / Font: Cartoteca de Catalunya
Que va impedir culminar el “projecte Tortosa”?
En primer lloc, és important aclarir que el “projecte Tortosa” va ser una mena d’últim recurs de les oligarquies catalanes. En el decurs d’aquell segle XV, les elits barcelonines es van rearmar, i la capital catalana va recuperar progressivament el seu paper tradicional i històric com a cap i casal de la Corona. Són els anys de recuperació del Consolat de Mar, d’expansió de la Casa de la Llotja o de creació de la Taula de Canvi, que culminarien amb l’organització del segon viatge colombí (1493). Però aquesta no seria la causa principal. Si més no, la definitiva. El “projecte Tortosa” (situar la nova capital de la Corona al centre geogràfic dels estats ibèrics) va esclatar abans de culminar, a causa, en bona part, de les lluites intestines de les classes privilegiades locals: un conflicte en ascens entre les oligarquies nobiliàries latifundistes i les classes mercantils.
La guerra civil tortosina
Efectivament, aquell nou horitzó va ser interpretat de formes diferents. Mentre que les classes mercantils volien impulsar el paper de Tortosa, les oligarquies latifundistes van posar totes les seves energies a frenar un desenvolupament que observaven com una amenaça als seus privilegis seculars. Fins a l’extrem que les grans iniciatives (com les dels armadors Cordell que, durant el segle XVI, van participar en la creació de diverses companyies de navegació amb Amèrica i amb la Índia), acabarien prenent forma a Anglaterra. L’obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrita pel tortosí Cristòfol Despuig a mitjans de la centúria del 1500, és una crítica ferotge a aquestes “bandositats” protagonitzades pels Amich, els Aldana, els Boteller, els Cordell, els Curto, els mateixos Despuig, els Jordà, els Pinyol, els Oliver, o els Sebil de Canyissar.
Gravat de Tortosa (1563) obra de Van der Wyngaerde / Font: Ajuntament de Tortosa
Què més va impedir culminar el “projecte Tortosa”?
Però la causa definitiva que va condemnar aquell projecte va ser estructural. La creació de la monarquia hispànica (1479) va desplaçar el poder central a Castella. Primer a Granada, i després a Toledo. Tot i això, en plena dinàmica de transformacions, va morir Isabel de Castella (1504) i poc després (1505) el seu vidu Ferran es casava, de nou, amb Germana de Foix i engendraven un hereu (1509) cridat a restaurar la Corona, que moriria prematurament. És possible, i això quedarà sempre com una especulació, que si el petit Joan (el fill de Ferran i Germana) hagués regnat, Tortosa hauria tingut un paper protagonista en aquell nou estat d’arquitectura moderna. Tal i com ho va fer Madrid -en perjudici de Toledo-, entre altres coses, per la seva centralitat geogràfica.