Londres, 15 de gener de 1559. Fa 462 anys. Elisabet Tudor i Boleyn; filla del rei Enric VIII i de la seva segona esposa Anna Boleyn (més coneguda com Anna Bolena) era coronada 47a reina d’Anglaterra, i cinquena de la dinastia Tudor. Elisabet, que va arribar al tron pràcticament des de la clandestinitat i en una etapa de gran convulsió social, política i religiosa; es convertiria en una personalitat clau de la història d’Anglaterra. La “reina pèl-roja”, dotada d’una intel·ligència política extraordinària, seria la gran arquitecta d’un projecte que transformaria Anglaterra per sempre: passaria de ser un país pobre i marginal a ser una potència temuda; i, en el decurs dels tres segles posteriors, a construir l’imperi més extens de la història de la humanitat.
Enric VIII i Anna Boleyn / Font: Museu Tyssen-Bornemisza i National Portrait Gallery
Qui era Elisabet?
Quan Anna Boleyn va ser condemnada i executada pels pretesos càrrecs d’adulteri, incest i alta traïció (19/05/1536); Elisabet només tenia dos anys i mig. Després de la decapitació de la seva mare va ser oficialment declarada filla il·legítima i apartada de la línia successòria al tron. Durant nou anys (fins a la reconciliadora Acta de Successió de l544) la futura “reina pèl-roja” va viure oculta; a recer de les intrigues i dels crims que es van produir a la cort de Londres. Des del seu refugi va veure el final del regnat del seu pare (1547); i des d’una posició molt secundària els dels seus germanastres Eduard VI (1547-1553) —fill del rei Enric i de la seva tercera esposa Jane Seymour—; i Maria I (1553-1557) —filla del rei Enric i de la seva primera esposa Caterina d’Aragó—.
La independència d’Anglaterra
Amb la mort Maria I, neta dels Reis Catòlics i catòlica integrista —esdevinguda prematurament, inesperadament i sense descendència—; els drets d’Elisabet es van revalorar. Elisabet venia d’una curta però aterridora estada a la presó; falsament acusada de traïció per agents castellans situats a Londres, interessats a eliminar qualsevol ombra que comprometés el projecte d’unió dinàstica de les monarquies hispànica i anglesa en les persones de Felip II i de Maria I. Aquella experiència marcaria tot el seu llarg regnat: va entendre que la construcció d’una Anglaterra poderosa i plenament independent passava per treure’s del damunt la poderosa monarquia hispànica, que en aquell moment era la primera potència continental i mundial.
Mapa d'Anglaterra (1640) / Font: Cartoteca de Catalunya
Elisabet, la primera gran capitana
Elisabet va posar en pràctica un pla que consistia a situar la marina anglesa al centre de la vida anglesa —de la política, de l’econòmica i de la militar—. Va promoure la construcció d’una potent flota naval —formada per naus militars i per naus mercants armades— que es va convertir en la nova dominadora de l’Atlàntic nord, desplaçant els danesos, els francesos, i els hispànics. Per a aquesta empresa, la reina Elisabet comptaria amb una generació única i excepcional d’homes de la mar. Per citar només dos exemples, direm que Francis Drake va ser el segon a circumval·lar la terra, i el primer a posar els peus a l’actual Califòrnia. I Samuel Argall, va ser el primer a travessar en línia recta l’Atlàntic nord, evitant les Açores portugueses i les Bahames neerlandeses.
Les companyies mercantils
La conquesta d’aquelles rutes no hauria representat cap èxit si Elisabet no hagués implicat la societat anglesa en aquelles empreses. En aquest punt, la “reina pèl-roja” li va donar un impuls formidable a la vella tradició anglesa del comerç marítim: durant el seu regnat es van crear la Venice Company (1583), la Levant Company (1592) i la East India Company (1600); que resultarien decisives en el procés d’eclosió econòmica del país. Aquells emporis comercials van arribar a tenir dotzenes de naus, centenars d’accionistes, milers d’empleats; i colònies pròpies. El sistema colonial anglès, a diferència de l’hispànic, beneficiaria l’estament mercantil (es pot dir que el conjunt de la societat); i posaria les bases de la mercantilització i de la industrialització del país.
Representació de la Batalla de l'Armada Invencible / Font: Worshipful Society of Apothecaries of London
L’Armada Invencible
La reina Elisabet va viure la veritable prova de foc del seu projecte amb l’atac de l’Armada Invencible. El 8 d’agost de 1588 la “Grande y Felicísima Armada” tripulada per 20.000 homes es dirigia a envair Anglaterra. Tot i l’evident superioritat hispànica, la “reina pèl-roja” va ordenar que les naus angleses —militars i mercants— li sortissin a l’encontre. I davant de les costes de Plymouth i de Portland es va produir la “tempesta perfecta”: l’almirall Guzman Sotomayor —que no tan sols no tenia cap coneixement de nàutica, sinó que a més es marejava a bord—; signaria la derrota més humiliant de la història naval espanyola. El desastre de la Invencible posaria punt i final a l’ambició hispànica sobre l’Atlàntic nord, i consolidaria el projecte d’Elisabet, la gran capitana d’Anglaterra.
Imatge principal: Elisabet en la cerimònia d'ennobliment de Francis Drake (1580) / Font: Enciclopedia Britànica