Els llibres de paleoantropologia acostumen a ser aptes tan sols per als iniciats, perquè són densos, difícils d'entendre i basats en llargues i detallades descripcions de trossos d'esquelets. Richard Wrangham va voler fer un llibre de paleoantropologia diferent, i va aconseguir-ho: En llamas. Cómo la cocina nos hizo humanos (ed. Capitán Swing) és un llibre àgil, entretingut, que pot enganxar a gent que no té especial formació en l'evolució humana però que sent interés per aquesta. Però, a més a més, no és el típic llibre divulgatiu, que es limita a explicar de forma clara el que d'altres investigadors expliquen de forma críptica, sinó que exposa una teoria pròpia de forma brillant: va ser la cuina l'element clau de la formació de la humanitat?
Ni estar de peu ni el polze
En les darreres dècades els paleoantropòlegs (i no només ells) han discutit molt què és el que fa home l'home... Tots estan d'acord amb que l'home té certes especificitats molt clares (com la capacitat d'imposar-se a la resta d'espècies o la d'adaptar-se a entorns ecològics ben diversos). Però ni està clar quina d'aquestes característiques és la més significativa, ni hi ha consens sobre quina transformació de l'humà és determinant i acaba generant les altres. Molts especialistes havien afirmat que la posició erecta era determinant de la resta de canvis. Però també hi havia acadèmics que opinaven que la forma de la mà humana era allò que havia permès convertir l'home en allò que és ara, perquè la seva peculiar forma li permetia fabricar eines. Richard Wrangham, en canvi, considera que l'element determinant d'aquests canvis és la cuina.
Cuinar us farà lliures
Wrangham apunta que el fet de controlar el foc i cuinar els aliments és allò que va permetre que els humans consumissin major quantitat d'energia i això els va permetre de disposar d'un cervell anòmalament gran (a partir del qual es desencadenarien els altres canvis). És el que ell anomena "la hipòtesi culinària". El text va més enllà de la boutade o d'un aprofitament de la moda gastronòmica. Wrangham sosté la seva tesi en un munt d'estudis d'altres especialistes. En primer lloc, demostra que la cuina no és un luxe i apunta que s'ha provat que els humans que consumeixen exclusivament productes crus tenen problemes per falta d'energia (el que, segons aquest primatòleg, s'agreujaria molt en una societat de caçadors i recol·lectors, on ni tan sols es podria garantir la capacitat de reproducció de la societat). La dieta crudívora, doncs, lluny de ser convenient, seria absolutament negativa. En certes condicions, apunta Wrangham, hauria conduït a l'extinció de l'espècie.
La gran incògnita
El llibre de Wrangham és brillant, provocador, il·lustrat, ben estructurat... És fruit d'una inspiració lúcida, treballada de forma molt sistemàtica i presentada de forma clara i divulgativa. Incorpora dades procedents del camp de la primatologia, de l'arqueologia, de la nutrició, de la paleontologia, de la química, de la medicina, de l'etnografia... Aquest primatòleg mostra una gran capacitat per una anàlisi multidisciplinar que no és freqüent en les ciències socials actuals. El problema bàsic es que, fins ara, les evidències arqueològiques no aconsegueixen provar la hipòtesi culinària. Totes les proves obtingudes en jaciments apunten a que l'ús del foc per part dels humans (i, en conseqüència, la cuina), va aparèixer de forma molt més tardana del que sospitava Wrangham. Però per a d'altres les proves a favor o en contra no són suficients per validar ni per refutar la tesis d'aquest primatòleg. Encara no sabem del cert si el mico es va fer home tot cuinant.