El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, de Terrassa, acull, fins el mes de juny, l'exposició Leonardo da Vinci. El geni i els invents. El gran atractiu d'aquesta mostra és que presenta quaranta maquetes d'enginys ideats per Leonardo, totes elles fetes a partir dels esquemes, els dibuixos i les indicacions de l'artista. Aquestes maquetes s'han elaborat amb els materials que eren disponibles a l'època: algunes són a mida real, i la resta a escala. Una forma ben plàstica i visual per a conèixer el pensament d'aquest gran visionari que va ser Leonardo da Vinci. Una exposició que es va començar a exposar el 2009 i que ja ha passat per moltes ciutats, com Roma, Viena, Istambul, Berlín o Dubai.
La il·lusió del moviment
Un dels aspectes més moderns de Leonardo era la seva obsessió per l'energia i el moviment. De fet, la seva gran il·lusió va ser volar. Els seus dissenys d'aparells voladors aprofitaven tots els coneixements de l'època sobre aeronàutica. Va fer dissenys de paracaigudes, d'ales delta i fins i tot de màquines voladores mogudes per tracció humana. També va intentar millorar els vaixells de pales, que pronosticava, encertadament, com un dels enginys que facilitaria la vida dels humans en el futur. L'altra gran preocupació de Leonardo va ser aconseguir la transformació i el manteniment de l'energia. Una part important de la mostra està consagrada a diferents tipus de màquines i mecanismes estudiats per Leonardo per tal de transmetre moviments, i que establirien els fonaments de les seves cèlebres màquines: una draga, una impremta...
Un home de témer
Molta gent coneix la visió humanista de Leonardo da Vinci. A través d'aquesta exposició se'ns dóna a conèixer un altre Leonardo diferent, el geni militar que dissenyava armes per compte del seu mecenes, Ludovic Sforza, el Moro. Leonardo da Vinci considerava que la guerra era una gran bogeria, però com que creia que era inevitable, es va dedicar a dissenyar models d'armes per a causar la major destrucció possible a l'enemic. De fet, enginy (o giny) vol dir màquina, però s'usa especialment per referir-se als aparells construïts per a la guerra. Alguns dels enginys de Leonardo, que no van arribar a funcionar a la seva època, ja anticipaven el que seria la guerra moderna: un arma per disparar diversos trets alhora, a l'estil d'una metralladora, una munició d'artilleria que es parteix per fer més mal, un autèntic precedent de les prohibides bombes de dispersió, o fins i tot un carro blindat, antecessor dels tancs actuals. Altres invents eren més peculiars i no van tenir gaire futur: des d'una ballesta gegant, destinada a enderrocar murs, fins a un carro dalladora, amb tot d'eines punxants i tallants pels laterals, destinada a esquarterar de viu en viu els enemics.
Un home pràctic
Junt als grans projectes, destinats a revolucionar el món, com les màquines per a volar, Leonardo no va renunciar a projectes molt més casolans i molt més pràctics. Des d'una premsa més eficaç de les que s'usaven a l'època, fins a una estructura per a muntar ponts de fusta preconstruïts en un temps rècord (un pont que el visitant pot construir ell mateix, a escala, amb unes fustes que ofereix el museu). Alguns dels seus invents eren senzills, però molt eficaços, com una grua giratòria que permet un gir de fins a 360º. Leonardo no menyspreava cap invent per petit que fos: de fet, ell fins i tot s'havia dedicat a dissenyar vestits de moda al Milà renaixentista. També va dissenyar màquines d'ús industrial innovadores per a la seva època: una impremta més eficaç que les que hi havia, o una serra hidràulica que permetia tallar grans troncs a gran velocitat.
Leonardo com espectacle
El millor d'aquesta exposició és que permet al visitant apropar-se a l'obra de Leonardo a través d'unes maquetes molt vistoses (que, a vegades, reprodueixen dibuixos molt coneguts de l'autor). La maqueta, en aquest cas, no pretén il·lustrar cap discurs complex sinó que pren protagonisme per sí mateixa (a vegades acompanyada de petites explicacions o fins i tot d'hologrames explicatius). El major problema és que aquesta exposició es limita a les espectaculars maquetes, com si es tractés d'una exposició de centre comercial. Al visitant li convindria una major contextualització de les peces de Leonardo en el context del Renaixement, explicant la mateixa filosofia de l'autor, la seva creació artística... Els quatre apunts biogràfics i la reproducció de quatre dels seus quadres resulten insuficients per entendre Leonardo. Al darrera de les maquetes, el discurs museogràfic queda coix: aquesta exposició guanyaria molt amb un bon marc explicatiu. Malgrat tot, veure aquestes maquetes de Leonardo pot ser un magnífic pretext per visitar el Museu de la Ciència i de la Tècnica, una institució que cal conéixer.