Un vídeo sexual penjat a Internet revela que una professora d'institut es fica al llit amb un alumne, parella de la seva neboda i fill de la seva millor amiga. Com si d'unes fitxes de dòmino es tractés, l'explosiu descobriment posa potes enlaire la vida d'una plàcida urbanització de classe alta, en la qual tots es coneixen, i provoca una frenètica cadena de conseqüències. La més terrible, un assassinat. El punt de partida de Todos mienten, la sèrie que Movistar+ estrena demà, ens fa pensar en un clàssic whodunnit en el qual els sospitosos es multipliquen cada minut que passa, i que desperta les capacitats deductives de l'espectador.

Creada per Pau Freixas (Polseres vermelles, Sé quién eres), Todos mienten navega, en els seus sis episodis, pel thriller atapeït de pistes falses, canvis de punt de vista i girs argumentals. Però també, i aquesta és una inesperada virtut, recorre d'un sentit de l'humor sorneguer, subtil, juganer, sustentat en el guió, sí, però també en un repartiment que sembla passar-s'ho genial en aquesta espècie de Cluedo sense detectiu setciències, on tots els personatges, com resa el títol, amaguen secrets i no diuen la veritat ni sota mil amenaces.
 

Leonardo Sbaraglia (2021)Sbaraglia brilla en el càsting de Todos mienten, la nova sèrie de Movistar Plus. / CC

Irene Arcos, Juan Diego Botto, Ernesto Alterio, Natalia Verbeke, Eva Santolaria, Jorge Bosch, Amaia Salamanca o Miren Ibarguren encapçalen un cast en el qual brilla, i es diverteix, Leonardo Sbaraglia. El prolífic actor argentí és a Barcelona rodant un spin-off de l'apocalíptica A ciegas, aquella pel·lícula on Sandra Bullock provava de sobreviure amb els ulls tapats, en un encàrrec per Netflix que dirigeixen els germans Pastor.

"Si m'he divertit? Bé, va ser difícil, eh, va ser difícil", adverteix l'intèrpret. "De sobte... Néstor és un personatge difícil, perquè com actor no estàs acompanyat de l'espectador, sempre tens més informació que ell, i expressivament t'obliga a ser ambigu. I això fa més complicat agafar-li el punt. Té moments més lleugers, gairebé de vodevil, però altres de molt durs. És que, potser, el meu sigui el personatge més auster. La idea bàsica era construir-lo com un bon tipus, sensible, però també molt cerebral, perquè maneja eines intel·lectuals molt potents...". Més val no seguir per aquest camí, no contribuirem a donar-li ni mitja pista al públic, perquè el personatge de Sbaraglia, com els altres, menteix més que parla. I perfectament podria ser, com els altres, l'assassí.

El preu mental de la fama primerenca

Ara bé, a Todos mienten, a Leonardo Sbaraglia (Sáenz Peña, Buenos Aires, 1970) li toca lluitar contra el clixé del psicoterapeuta argentí, perquè aquesta és la feina del seu personatge. "És que ells també pateixen. M'ho diràs a mi, que tinc un pare psicoanalista i conec perfectament els embolics d'aquesta professió", explica entre rialles. "Crec que és un clixé per als espanyols, aquesta idea que en tots els argentins hi ha un terapeuta. És part de la nostra cultura, de la nostra identitat, moltíssima gent va al psicòleg, està molt normalitzat: les classes mitjanes-baixes, les mitges, les altes... es psicoanalitzen. Les classes més baixes desgraciadament no tenen aquesta possibilitat, aquest privilegi, potser poden fer-ho davant d'un problema emergent determinat, més extrem. No sé si puc parlar per la societat argentina, i tampoc no sé com es funda això de la psicoanàlisi, d'on ve, per què està tan naturalitzat a l'Argentina, però, des d'un punt de vista estrictament personal, a mi em fa molt bé parlar amb un professional. Jo he canviat molt en el terreny personal, moltíssim, en els últims deu anys, i molt ho atribueixo al procés que he fet com a persona, i allà m'ha acompanyat la teràpia", confessa.

Crec que és un clixé per als espanyols, aquesta idea que en tots els argentins hi ha un terapeuta

En què ha canviat? "En conèixer-me, en enfrontar-me, en ser més transparent, més honest amb mi mateix, amb el que soc. En mostrar-ne més de la meva pròpia identitat, sense que això sigui un pudor. A qui li agradi bé, i a qui no... A tots ens passa, però els actors estem molt pendents de la mirada de l'altre, de l'aplaudiment, de l'aprovació. Moltes vegades, el meu analista em diu que un cas com el meu no es pot analitzar com el d'una persona normal". I, motivadíssim, Sbaraglia aixeca la veu: "Perquè no és normal!"

"Quan em trobo en una situació d'intimitat, afectiva... em diuen: sos renormal! Continues sent una persona com qualsevol altra, però està bé tenir clar que les meves circumstàncies són diferents a les de molta gent. Vius una vida bastant extraordinària, en tots els sentits. I la teràpia ajuda a mantenir els peus a la terra", apunta. 35 anys de carrera a la seva esquena, iniciats el 1985 amb el rodatge de La noche de los lápices, permeten al nostre home conèixer de primera mà i reflexionar sobre els perills de la fama quan el cervell no ha tingut temps de moblar-se.

Que guanyis més diners que els teus propis pares... tot això no és normal, i lògicament et pot confondre

"Ho he vist al meu voltant. I també ho he vist en mi mateix. Als 17 estava treballant en un programa que tenia un èxit tremend. És cert que no existien ni les xarxes socials ni els mòbils, per sort, però de sobte venien a veure't tres mil persones al teatre: això és tan estimulant, tan gran, que no pots processar-ho. De sobte et comences a creure més del que ets, i a comparar amb gent que està a un nivell molt superior. Tenir accés a cert poder, a certes relacions, a certs contactes, que et regalin la roba, que guanyis més diners que els teus propis pares... tot això no és normal, i lògicament et pot confondre".

Retrobar-se amb amics per interpretar

Amb interpretacions rellevants en films com Caballos salvajes (1995), Intacto (2001, per la que va guanyar el Goya), Salvador Puig Antich (2006), Concursante (2007), Una pistola en cada mano (2012), Relatos salvajes (2014) o Nieve negra (2017), Sbaraglia ens recorda la seva experiència amb Pedro Almodóvar a Dolor y gloria (2019): "Sempre merita parlar sobre Pedro. Ser en aquesta pel·lícula va ser un regal, un regalazo. Va ser meravellós treballar amb ell, molt fluid, orgànic, sense un conflicte, tot es va donar d'una manera ideal. Hi ha pel·lícules, feines, que són un regal. Passa algunes vegades a la vida. Em va passar tot just amb Errante corazón, que és un film que encara no ha arribat a Espanya, i que és meravellós. Però sí, Dolor y gloria va ser una grandíssima experiència, i amb aquesta escena preciosa amb Antonio Banderas que és una perla".
 

TodosMienten NP 1024x537
A la sèrie, l'actor argentí es retroba amb vells còmplices, com Natalia Verbeke o Juan Diego Botto. / Movistar Plus

Tornant a Todos mienten, Sbaraglia es retroba amb vells còmplices amb qui comparteix amistat i orígens. "Amb Natalia Verbeke, per exemple, vam treballar junts fa més de 15 anys en la sèrie Al filo de la ley. I hem canviat, ara som d'altres! Estem de tornada. O amb Ernesto Alterio i Juan Diego Botto... hem treballat molt junts. A l'Argentina, a Espanya, moltes vegades. Fixa't, amb Ernesto vam fer Tango feroz, el 1993. Fa gairebé 30 anys! Ernesto i Juan són molt amics i comparteixen història, exili a Espanya... Jo els adoro, com actors i com a persones, els admiro. Hem acabat més d'una vegada cantant tangos després d'un sopar, i m'encantaria compartir-hi molts més moments. Al final vivim en països diferents, però tenim moltes coses en comú".

A diferència de Botto i Alterio, Sbaraglia continua vivint en l'Argentina. "Potser ells són més espanyols. Em fa la sensació que se senten argentins, i ho són, però han viscut a Espanya gairebé tota la seva vida. Encara que tenen moltíssima relació amb l'Argentina, un vincle molt gran. Jo vaig viure deu anys a Espanya i en un moment donat vaig decidir tornar. M'imaginava més la meva vida allà. Però, de la mateixa manera, tinc l'enorme privilegi de poder passar aquí moltes temporades. No sé què hauria decidit de no tenir aquesta possibilitat. Sento Espanya com casa meva, sempre estic tornant. I paradoxalment, encara que visqui a l'Argentina la relació que tinc amb Espanya és cada vegada més de veritat, més autèntica."