Després d'anys d'adolescència sacrificats al conservatori, a Kelman Duran se'ls van esgotar les ganes de fer música. No va ser fins als 28 anys que va reprendre la seva carrera, es va mudar a Los Angeles i va formar part de la Rail Up, la festa que reivindica la música afrocaribenya i llatina a la costa oest. Allà Duran es va donar a conèixer per la seva experimentació en gèneres com el reggaeton, el dembow, l'ambient, el jazz i l'electrònica. Elevar el reggaeton a un altre nivell i treure'l de la pura etiqueta comercial era un dels primers objectius del productor dominicà, la qual cosa li ha portat a ser considerat un dels millors DJs del gènere.
Res comparat, però, a formar part dels crèdits a la producció d''I'm That Girl', un dels hits del nou disc de Beyoncé, Renaissance. Nom habitual de cartells de clubs de Barcelona com Sala Apol·lo i de festivals com el Primavera Sound, Sangre Nueva és el seu projecte més recent. Un col·lectiu que ha format juntament amb DJ Florentino i DJ Phyton, amb el qual aviat publicaran el seu àlbum de debut.
L'experimentació és el motor que mou Duran a reinventar-se: també és cineasta i té una pel·lícula entre mans sobre una reserva dels pobles originaris nord-americans a Dakota. Combina la seva passió pel visual amb la música, havent compost la música per a Rodeo, l'opera prima de Lola Quivoron, amb la qual es van presentar a la secció 'Un certain regard' de l'última edició del festival de Canes.
Vas anar al conservatori de nen, però fins als 28 anys no vas tornar a fer música.
Quan tenia nou anys vaig començar a tocar en una jazz band i estava bé. El problema va ser que dels tretze als disset anys no vaig tenir temps per a res. Als conservatoris, no et deixen sortir fins a les deu de la nit. Vaig sentir que no vaig tenir joventut, que els meus professors no em deixaven jugar i fer el que fan els nens. Només fèiem música, música i música. Va ser una tortura.
I què et va fer tornar?
Als 28 anys vaig tenir un moment de canvis en la meva vida que em va fer tornar a la música. A mi no m'agradava el reggaeton tant com per començar amb això, però als meus primitos sí. Ells em deien que el reggaeton havia tornat, i jo els deia que no havia tornat enlloc del món, que la gent encara l'odiava. Vaig fer reggaeton molts anys i quan es va tornar pop llatí el vaig deixar. Quan crec que ja sé d'un tema, em passo a un altre.
Vaig fer reggaeton molts anys i quan es va tornar pop llatí el vaig deixar. Quan crec que ja sé d'un tema, em passo a un altre
Què et va motivar a unir tants estils musicals junts i a experimentar-ne tant?
Tothom té una idea del que falta. Quan vaig veure que el reggaeton estava en auge, jo ja volia fer el contrari i em vaig passar a l'ambient. A més, se m'havia oblidat una mica la teoria de la música de quan era nen i volia tornar a aprendre. Volia pensar el que anava a fer per tenir un repte. Ara el reggaeton es ven moltíssim: hi ha molts DJs que el van elevar a un altre lloc, com DJ Florentino, DJ Python o Rosa Pistola. Hi ha molta gent que van canviar el reggaeton, però l'escena comercial els veu com a nens punks.
En els teus inicis com a artista, també et vas apropar a l'art visual. Com va ser aquesta nova finestra al cinema?
Va ser el 2009, vaig fer pel·lícules de la meva mare i del meu millor amic. Després vaig anar a una reserva d'indis americans al sud de Dakota i vaig aprendre que un pot fer un treball durant molt temps, sense explotar una idea ni una sola persona. Vaig aprendre una mica a utilitzar la càmera i com respectar la gent i el seu espai. No m'agradaven les imatges que la gent feia d'aquesta reserva, volia fer una cosa una mica més abstracte. Encara segueixo en això, però el problema és que necessito molts diners per anar allà, pagar a la gent, etc.
Què va significar entrar en la Rail Up a Los Angeles?
El que Rail Up va fer va ser donar a conèixer DJs que mai no havien tocat, eren nous i van reinventar el club. Ara estan per tot arreu i això em fa feliç. A Los Angeles la gent no ballava o ballava sola i vam creure que hi havia un espai buit per això. A Barcelona o a Madrid, la gent es posa a ballar sense problemes. Després, la gent cool de Los Angeles va voler estar en la mateixa escena que nosaltres i ens proposaven de tocar en esdeveniments de moda, museus i cocktails. Si necessito els diners ho faig, però en aquell temps no ho necessitava i vaig dir que no volia fer música per a això. Sento que alguns DJs estan en una escena en la qual només volen ser famosos i celebrities.
Això passa especialment en el reggaeton o també en altres escenes?
És important cuidar la teva escena, sigui quina sigui. He vist que de vegades la indústria la destrueix, com en el reggaeton. Hi ha molta gent menjant pel reggaeton i també moltes dones que han tingut l'oportunitat de fer molta pasta. El reggaeton ha estat dominat per homes durant molt de temps.
És important cuidar la teva escena, sigui quin sigui. He vist que de vegades la indústria la destrueix, com en el reggaeton
Com va sorgir el col·lectiu Sangre Nueva? En molt poc temps heu tingut molt bona benvinguda del públic.
Va ser per Pau Cristòful, agent del Primavera Sound: ens va dir que tenia la idea que poguéssim tocar junts DJ Florentino, DJ Phyton i jo. Mai no vam parlar més amb ell d'això, només vam pensar que era bona idea i que ens tiraríem a veure que sortiria de tot allò. Quan el veig, al Pau, mai no es fa el xuleta dient que va ser ell que va tenir la idea. Ara farem un àlbum: m'encanta ser DJ, però un ha de parar una mica i fer coses noves.
T'esperaves la col·laboració en 'I'm That Girl' de Beyoncé?
No, només tenia l'email d'una noia que treballava amb ella. Els vaig enviar la cançó i van ser superoberts, però no em van dir res. Vaig tenir molta sort. Per com m'escrivien, notava que em tenien respecte, no que anaven a agafar aquesta cançó i l'anaven a utilitzar quan volguessin. De vegades, quan treballes amb artistes, sents que has d'estar a la seva mercè, però mai no va ser així.
De vegades, quan treballes amb artistes, sents que has d'estar a la seva mercè, però amb Beyoncé no va ser així
També va ser així quan vas treballar amb Kanye West?
Sí, ell també va ser superamable. Vaig provar de fer una cançó per a ells, però mai no la van utilitzar. Sembla que està interessat en el que fa la gent que no està en la indústria. Crec que aquest tipus d'artistes s'avorreixen del que estan escoltant constantment. El que està passant en els clubs no està passant en un estudi. Els que estan en els estudis són professionals i genis, però no surten d'allà. Moltes vegades tenen idees velles de com està treballant la societat.
En quins projectes estàs treballant ara?
Vaig acabar el meu nou àlbum, és religiós encara que jo no ho soc. Vull fer més concerts en esglésies -encara que és difícil- i tocar en xous més íntims. Per primera vegada, em vaig encarregar de la música d'un film, Rodeo, i vaig anar a Canes. Em va agradar aquesta experiència perquè en comptes de buscar una cançó, busco un so per a la pel·lícula. Vull tornar a fer això.