Bernard Torelló (Barcelona, 1994) tenia 7 anys quan els seus pares el van portar al cinema a veure El Senyor dels Anells: La Comunitat de l'Anell. Rondava l'any 2001 i la pel·lícula inaugurava una saga que s'acabaria convertint en la més premiada de tots els temps amb 17 Premis Oscar i que ara Prime Video ha adaptat a El Senyor dels Anells: Els anells de poder. Assegut en aquella butaca vellutada, Bernard es va enamorar de l'univers fantàstic inventat per J.R.R. Tolkien: dubta si el primer llibre que es va llegir d'aquest món va ser El hòbbit o Els fills d'en Hurin, però recorda perfectament que entre 2007 i 2012 es va llegir tot el que hi havia sobre la Terra Mitjana. Va començar a estudiar Estadística i es va acostumar a rellegir El Silmaríl·ion, la Trilogia d'ESDA i El hòbbit una vegada a l'any per gust. I un dia va pensar que l'imaginari de Tolkien era tan immens que potser valdria la pena explicar-lo al món. L'any 2016 es va obrir un canal de Youtube i poc després va començar a divulgar la seva obra i la d'altres mons fantàstics, com Harry Potter o Joc de Trons, amb vídeos d'una descripció superba. Allà va ser quan Bernard es va convertir oficialment en Kai47: no se'l coneix massa fora dels cercles fantàstics, però en 6 anys el youtuber ha aconseguit agrupar una comunitat de gairebé 900 mil subscriptors a la plataforma, que es diu aviat.

Però no només de vídeos viu l'home: Bernard també té dos llibres de fantasia al mercat —El demonio de Arbennios i La Sombra de Dreinlar (Minotauro)—, i ha col·laborat juntament amb el professor Martin Simonson en el llibre Historia de Númenor y la Tierra Media de la Segunda Edad. Escriure és la seva passió i la literatura fantàstica el gènere a què ha dedicat més temps i, encara que és conscient que viure de l'escriptura és complicat, mira cap endavant amb la gosadia d'una generació plenament acostumada a saltar al buit i apanyar-se-les com pugui.

bernard torelló kai47 (1)
Bernard Torelló en un esdeveniment de Prime Video.

Per què vas decidir obrir-te un canal de Youtube?
Tenia temps lliure a la universitat i jugava moltes hores a la PlayStation, a un joc de matar que es diu Battlefield. Jo seguia vídeos d'un paio, i un dia va explicar que vivia d'això. Jo em vaig quedar flipant, no sabia que es guanyaven diners a Youtube. Així que vaig començar a gravar-me jugant i ho pujava, però no ho veia ningú. I un dia, rellegint El Silmarillion, vaig pensar que per què no feia un vídeo explicatiu sobre això, perquè estava segur que hi havia un munt de gent que havia vist les pel·lícules sense saber tot el que hi havia darrere. Ho vaig fer i va tenir més visites: de 5 vaig passar a unes 100, que per a mi ja eren moltes.

Ara alguns superen els 2 milions de visualitzacions.
A mesura que anava pujant vídeos, anaven tenint visites. S'ha de tenir en compte que no queden obsolets: si fa sis anys et vaig explicar la vida de Gàndalf, avui continua sent la mateixa i no canviarà en el futur, perquè l'autor ja va morir. Llavors, els vídeos que jo havia fet al principi, encara que el canal no tingués gaires subscriptors en aquell moment, feien visites igualment de gent nova que venia i que els mirava.

Quins vídeos són els que mes et funcionen?
Normalment solen ser vídeos de malvats. Per exemple, la història de Sauron és el vídeo més vist d'ESDA i el de Voldemort és el més vist de Harry Potter. El Rei Boig, el pare de Daenerys, és el més vist de Game of Thrones. Vídeos d'aquest tipus. També funcionen molt els vídeos explicatius d'una cosa que no s'entén a la pel·lícula o en la sèrie. Per exemple, a Harry Potter funcionaven molt els temes de l'estil: "per què Voldemort va canviar d'aspecte?" o "com va poder Harry Potter ressuscitar?". Coses així que a la pel·li veus i no se t'explica perquè no hi ha prou metratge, però als llibres sí s'expliquen.

Em sento molt exposat si surt la meva cara: si jo no surto, els vídeos són més impersonals, i això genera que la gent no es fiqui amb ningú al canal

Són temes profunds que en els vídeos tractes d'una forma molt analítica. Quant tardes en fer un vídeo?
La mètrica que jo utilitzo des de fa temps és: 1 hora per cada minut de vídeo. Generalment, el que més em costa és buscar tota la informació; gravar el vídeo i editar-lo no és tan difícil, però tardo molt en documentar-me i redactar-ho tot perquè tingui sentit. No em costa tant l'univers del que vingui sinó el tema que tracti, depenent de la quantitat d'informació que hi hagi d'aquest tema de cada univers.

Em sorprèn que tenint gairebé 900k de subscriptors no siguis una persona més coneguda. És una discreció forçada?
Sí que és veritat que podria sortir molt més del que surto en els vídeos. Aparec en alguns, però són molt pocs, en general no sol sortir la meva cara. I això sí que és intencionat, per dues raons. La primera és per guardar una mica la intimitat: m'agrada que em reconeguin pel carrer, de vegades passa i em sorprèn, i m'agrada parlar amb la gent, però tampoc no voldria que fos una cosa que invalidés la meva llibertat. I la segona raó és perquè em sento molt exposat si surt la meva cara: si jo no surto, els vídeos són més impersonals, i això genera que la gent no es fiqui amb ningú i que tot solgui estar molt relaxat al canal. Jo intento donar explicacions objectives i considero que té més qualitat un vídeo editat amb veu i imatges. En el moment en què surt la meva cara o dono la meva opinió, la gent comença a ficar-se amb mi o insultar, i és molt fàcil insultar des del sofà de casa teva. Una de les maneres d'estar menys exposat és no sortir als vídeos.

Et dediques únicament a Youtube?
Sí, però també tinc dos llibres, soc escriptor a temps parcial.

I es pot viure bé de Youtube?
Ara mateix, sí. Jo em vaig crear el canal l'abril de 2016, vaig començar a fer vídeos d'ESDA el juliol de 2016, i encara estava fent pràctiques de la universitat. Podia haver seguit i intentar que em contractessin, però vaig dir que no; quan es van acabar les pràctiques, el setembre de 2017, vaig començar a dedicar-me per complet al canal.

Et vas arriscar.
Sí. Al principi guanyava poc. De fet, la meva mare no hi estava d'acord, i encara ara em diu que aquest món és molt insegur i inestable (riu).

No sé si podré viure d'escriure en algun moment; em sembla molt difícil

Malgrat això, ja has publicat un parell de llibres i col·laborat en un altre. Quins referents literaris tens?
A part de la novel·la fantàstica, m'agrada la novel·la històrica, però el que més he llegit és fantasia. M'agrada molt Brandon Anderson, i de novel·la històrica, Bernard Cornwell. En castellà, Laura Gallego, però és literatura més juvenil i fa anys que no llegeixo res seu, però tinc una vintena de llibres seus a casa, era la meva autora favorita quan era adolescent.

Com veus el món editorial des de dins?
No sé si podré viure d'escriure en algun moment. Em sembla molt difícil. Ja no és només perquè tampoc es guanya massa —el percentatge que jo em quedo no és gaire alt—, sinó també perquè es necessiten moltes vendes per poder guanyar diners.

I el gènere fantàstic és un gènere bastant maltractat.
Sí, sembla que és un dels gèneres que té menys lectors, i m'imagino que no és el millor gènere per intentar viure d'escriure. Però jo escric perquè m'agrada. Si guanyo diners, millor, òbviament, però no escric amb aquesta intenció. Justament tinc intenció de passar-me a la novel·la històrica, perquè a mesura que em vaig fent gran, cada vegada m'agrada més la històrica per sobre de la fantàstica. De fet, tinc moltes idees i tinc ganes de posar-m'hi. El primer que escriuré ara és un de fantasia, però després em passaré a la històrica, encara que no sé si em publicaran.

bernard torelló kai47 (3)
Kai47 té gairebé 900 mil subscriptors a Youtube.

M'agradaria que comentéssim una mica la sèrie d'ESDA.
A mi, personalment, la sèrie d'Els anells de poder no m'està agradant. Crec que no es va tractar bé a nivell de màrqueting, perquè ens van vendre que era una sèrie que era fidel als llibres i que ompliria tota la Segona Edat segons el que Tolkien hauria pogut escriure sobre aquesta època concreta del seu món. Fins i tot vaig poder parlar amb els showrunners, i precisament deien que cada vegada que tenien algun dubte recorrien als llibres. Em vaig quedar amb la idea que eren fans reals de la història. I després em vaig emportar una decepció, perquè la sèrie no és gens fidel al que ens expliquen els llibres. És una sèrie en la qual apareixen personatges d'ESDA com són Galàdriel i Élrond, per exemple, o llocs com Númenor, però és que tota la trama i la majoria dels personatges, i tot el que els hi passa, tant als originals de la sèrie com als dels llibres, és tot inventat per la sèrie. Hi ha coses que sí que m'agraden: la música, actors que em semblen molt bons o alguns escenaris, com Khazad-dûm. Però el quadre general és que estic decebut perquè no és el que jo m'esperava.

M'he emportat una decepció, perquè Els anells de poder no és gens fidel al que ens expliquen els llibres

I no pot ser que hi hagi alguns elements que siguin necessaris per captar l'atenció d'un públic que no està gaire familiaritzat amb l'univers de Tolkien?
Potser sí, però no és això el que ens van vendre ni el que jo m'esperava. Entenc que pugui semblar que tinc una opinió molt intransigent, i sí que és veritat que m'agraden molt els llibres i que m'agradaria que fos exactament igual, però crec que l'error va ser que ens van anar dient que la sèrie ompliria tot el buit de la Segona Edat; és a dir, seguint el que hi havia i omplint el que no hi havia. I no està sent així. No s'està seguint el que hi ha.

Algun exemple?
El cas dels hòbbits. Els hòbbits no haurien de sortir a la sèrie, però imagino que els han volgut posar perquè els espectadors els tenen associats a les pel·lícules. I entenc que hagin pres aquesta decisió, però la seva trama em sembla superavorrida. Potser es podria haver tractat d'una altra forma.

I la sèrie també ha hagut d'esquivar els drets d'autor.
Entenc que el que Prime Video té són els drets d'ESDA per a sèrie. Llavors, estan agafant pinzellades que surten a ESDA sobre la Segona Edat per fer una sèrie sobre la Segona Edat, però també hi ha informació d'aquest període a El Silmarillion i Els Contes Inacabats que no poden utilitzar. Però aquest tema és molt estrany. Prime ha dit diverses vegades que els únics drets que tenen són els d'ESDA però, d'altra banda, a la sèrie estic veient coses que no estan a ESDLA. Llavors, han de tenir drets per altres parts, encara que ens van dir que només tenien aquests. Així que no ho tinc clar. Sí que és veritat que, si realment només tenen aquests, faltaria material per ser fidedignes, però hi ha coses que sí que estan escrites i que tampoc no s'estan seguint.

Tot i així, la sèrie està tenint milions d'espectadors.
I crec que, si la sèrie té èxit, faran una pel·lícula d'El Silmarillion. Tampoc no sé si acabaran fent les 5 temporades que volen fer, o si tindrà èxit, perquè estic veient molt odi envers la sèrie en xarxes socials. Però estic convençut que, si triomfa, agafaran els drets d'El Silmarillion o del que sigui per explotar-los. De fet, els showrunners van dir que una de les primeres idees que va tenir Prime Video era fer una saga a l'estil de Marvel, és a dir, moltes sèries alhora. Per exemple, una sèrie sobre Aragorn, una altra sobre Legolas o Gimli, i que després s'ajuntessin totes. Això significa que ho tenen al cap. I ho poden fer sense comprar més drets, perquè aquests sí que són únicament d'ESDLA. Jo estic segur que faran alguna cosa més.

Èxit comercial a part, la sèrie pot contribuir que l'univers de Tolkien guanyi nous lectors.
Totalment. De fet, tinc amics que no s'han llegit els llibres i que m'han dit que, tenint en compte la perspectiva de la sèrie, se'ls llegiran per primera vegada. Jo mateix, al final, si no hagués estat per les pel·lícules, segurament no m'hauria llegit els llibres. I estic segur que hi haurà gent molt jove, com jo era en aquell moment, que descobriran el món de Tolkien gràcies a la sèrie, i alomejor d'aquí a 20 anys hi ha un xaval que ara en té 7 fent vídeos a Youtube. I per això me n'alegro. Igual que les pel·lis d'El hòbbit, que tampoc no m'agraden, però hi ha molta gent que s'ha llegit els llibres a partir d'elles.

Després d'analitzar tant el món tolkinià, et continuen agradant igual les pel·lícules de Peter Jackson?
Són les meves pel·lícules preferides. Òbviament, ara sé moltes coses que abans no sabia i hi ha coses que canviaria. I molta gent em diu que si hagués llegit els llibres abans de les pel·lícules, no m'haurien agradat. És possible. Però a mi m'encanten.

Kai47 té data de caducitat

¿Kai47 és un projecte amb data caducitat?
Té data de caducitat i és molt a prop. És bastant fàcil de veure: fa 6 anys que parlo d'ESDA, de Harry Potter i de Joc de Trons, i són mons finits. Tolkien va morir fa molts anys, i G.R.R. Martin i J.K. Rowling no treuen res. I he fet ja moltíssims vídeos de tots ells: 80 de Harry Potter, 100 de Game of Thrones i 160 d'ESDA. És que ja no dona per a més. Per continuar amb el canal, hauria de ficar-me en altres universos fantàstics, però no ho puc fer perquè del que m'agrada ja he fet alguns vídeos i no estan generant visites. Per exemple, d'Assassins Creed o de Bola de Drac. M'encanten els dos universos, però potser són coses que estan molt distanciades d'aquests altres universos de literatura, i no generen suficient com per seguir amb el canal. I sí que aquest últim mes s'ha reactivat molt per l'estrena de les dues sèries, però el mes que ve les dues es deixen d'emetre. Entre temporada i temporada, el canal morirà.

I reorientar el canal?
Podria intentar-ho, però és que, realment, a mi m'agrada fer vídeos i fer el que faig, però m'agrada encara més escriure. Vull dedicar-me a escriure. La meva idea és intentar viure d'això, però ja et dic, és molt difícil. La meva intenció és continuar al canal mínimament, però dedicar el meu temps a escriure i intentar tirar endavant la meva vida com a autor. No sé si podré. Si no ho aconsegueixo i torno al canal, però ja ha mort, doncs em buscaré una feina (riu). 

Una lògica molt de la nostra generació.
Tota l'estona m'estic arriscant: vaig deixar les pràctiques per ficar-me a Youtube i ha funcionat, i ara penso en mig deixar-ho tot per escriure, que tampoc sé si anirà bé. Però jo almenys ho hauré intentat. Aquest és el tema. Si no ho faig, que sigui perquè no ha funcionat, no perquè no ho hagi intentat.