La grandeur francesa no casa bé amb els episodis més foscos de la seva història. El col·laboracionisme amb els nazis del règim de Vichy ha estat tabú durant dècades i tot just ara sembla començar a pair-se la memòria de la Guerra d'Algèria. Per això és normal que milers de francesos hagin descobert ara l'existència dels camps de concentració on van anar a parar els republicans catalans i espanyols derrotats l'any 1939.
Els soldats que havien lluitat durant tres anys contra Franco, en comptes de trobar solidaritat a la pàtria dels Drets de l'Home, serien acollits amb menyspreu per la mateixa França que trigaria pocs mesos a rendir-se vergonyosament davant d'Adolf Hitler. Josep, l'aclamada pel·lícula d'animació seleccionada a Cannes i guanyadora d'un Cèsar i d'un Premi del Cinema Europeu, ha obrat el miracle d'acarar la República Francesa amb un dels seus forats negres, el tracte dispensat als "indesitjables rojos", refugiats que fugien d'una guerra i s'amuntegaven en condicions infrahumanes a les platges de la Catalunya Nord.
Una escena de Josep, pel·lícula d'animació que es pot veure a Filmin
El mateix director de la cinta, el dibuixant de premsa Aurélien Froment 'Aurel', va entrar en contacte amb aquest passat en descobrir la història i els dibuixos de Josep Bartolí, el dibuixant català que inspira la pel·lícula, amb guió de Jean-Louis Milesi, i música de Sílvia Pérez Cruz, que posa veu juntament amb un vell conegut del cinema francès, Sergi López.
Josep retrata l'experiència (i supervivència) de Bartolí als camps francesos fins a la fugida a Amèrica, on coneixerà Frida Kahlo amb qui mantindrà una relació amorosa i artística, vistos a través de l'amistat del protagonista amb un gendarme encarregat de vigilar el camp que l'ajudarà a obtenir material per dibuixar i, en darrera instància, a escapar-se d'un destí als camps nazis. Ara, aquesta meravellosa película arriba a Filmin, on és una de les estrenes destacades d'aquesta Setmana Santa.
Una vida de pel·lícula
Dibuixant de premsa, fundador del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya i combatent a l'exèrcit republicà, Josep Bartolí i Guiu (Barcelona, 1910-Nova York, 1995) va marxar cap a l'exili a França, on va ser internat després d'exiliar-se a França en diversos camps, com Argeleres, Sant Cebrià, Barcarès o Bram, abans d'aconseguir fugir i embarcar-se, amb l'ajuda de Josep Tarradellas, cap al Nord d'Àfrica, on s'embarcà a bord del Nyassa, el vaixell portuguès que traslladà a Amèrica un gran nombre d'exiliats catalans i espanyols. A la retirada havia perdut el contacte amb la seva promesa María, embarassada d'un fill que mai arribaria a conèixer, així com el destí d'ambdós.
A Mèxic, Bartolí va entrar ràpidament als cercles de la intel·lectualitat exiliada, com la parella formada per Anna Murià i Agustí Bartra o Enric Adroher "Gironella", però també va ser acollit entre els artistes mexicans, com Diego Rivera i Frida Kahlo. Instal·lat a Nova York, on freqüentaria artistes com Mark Rothko o Jackson Pollock, viuria una intensa relació sentimental amb Kahlo, de la qual en van quedar com a testimoni unes cartes apassionades on la gran artista mexicana –que com es veu al film, va exercir una notable influència artística en Bartolí– arribava a afirmar que tant de bo pogués escriure-li en català.
Josep Bartolí i Frida Kahlo, en una foto de data i autor desconegut
Anna Murià, una de les seves grans amistats que va permetre el seu retorn a Catalunya i el seu reconeixement entre el públic del nostre país, assegurava que Bartolí era com el segle XX, "agitat, inquiet, utòpic, inconoclasta, passional, reivindicatiu…". Nacionalitzat primer mexicà i, posteriorment, nord-americà, a partir del seu primer viatge a Catalunya després de la guerra civil l'any 1977 va fer-hi diverses estades i als anys vuitanta se li van dedicar exposicions, mentre la seva vista s'anava deteriorant amb la conseqüent afectació a la seva obra. Bartolí va morir a Nova York l'any 1995 i les seves cendres reposen eternament al Mar Mediterrani, on van ser llançades des de Premià de Mar.
El dibuixant que va donar testimoni de l'horror dels camps francesos
D'entre l'àmplia obra de Bartolí, que va treballar per editorials, revistes i, fins i tot, pel cinema com a figurinista i escenògraf, destaquen els dibuixos de la sèrie Guerra i Camps de Concentració, conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que van ser en bona part publicats a Campos de concentración, el llibre amb textos de Narcís Molins i Fàbrega, editat a Mèxic el 1944 i reeditat el 2007.
Josep Bartolí. “Vida en el campo” Tinta i collage sobre cartolina 1939-44/AHCB
Aquests dibuixos tenen una importància destacada en aquesta petita joia que és Josep, on els dibuixos reals de Bartolí s'integren en el relat d'animació d'Aurel, i on la fam, la malaltia i la mort que formen part de la tragèdia darrera les filferrades, les humiliacions i vexacions dels policies encarregats de controlar el camp, la xenofòbia d'una part de la societat francesa, però també l'amistat profunda, la lleialtat, l'amor i el desig de llibertat.
Fotograma de la pel·lícula d'animació Josep.
Josep, que ha estat editat en català com a àlbum il·lustrat per Símbol Editors, no és l'únic homenatge a aquest artista català que va testimoniar l'horror i va estimar Frida Kahlo, entre els que destaquen l’edició en castellà del llibre La Retirada, amb dibuixos de Bartolí i fotografies del seu nebot Jordi Bartolí –responsable que Aurel coneixés la història de Josep–, i el documental Bartolí, le dessin pour mémoire.