El boom de la intel·ligència artificial (IA) i les seves potencials aplicacions han obert un món infinit de possibilitats de modelar el futur. Els més entusiastes consideren que pràcticament totes les activitats humanes seran substituïdes per aquesta potent tecnologia, fins i tot en les arts creatives. N'hi ha que s'han cregut aquest discurs i han volgut provar sort. Als Estats Units, hi ha revistes literàries que paguen per publicar petits relats que s'han vist ofegades per centenars de relats. Diners fàcils amb poc esforç, però amb terribles conseqüències per aquestes publicacions. Davant aquests intents d'accedir al món literari per la porta de la IA, i en el marc de Sant Jordi 2023, és possible preguntar-se: quin impacte tindrà el desenvolupament de la IA sobre la literatura? 

🌹 5 llibres escrits amb intel·ligència artificial per regalar aquest Sant Jordi 2023

🗺️ Mapa de parades de llibres i roses per Sant Jordi 2023 a Barcelona

La revista estatunidenca de ciència-ficció Clarkesworld va rebre en poc temps 700 relats que aspiraven a ser publicats en les seves pàgines, d'aquests 500 s'havien generat amb IA, segons publica The Verge. Davant aquesta situació, els editors van decidir tancar temporalment la publicació de relats d'escriptors novells. No és l'única publicació que s'ha vist soterrada sota aquesta mena de relats. Un mar d'històries generades amb IA que taponen l'entrada de relats originals i prometedors descriptors de carn i ossos. Si bé el volum és excessiu i col·lapsa la tasca dels editors en aquests casos, la qualitat dels textos no aguanta l'escrutini dels ulls experts. 

La capacitat creadora de la IA 

"Crec que tenim moltes ganes d'atribuir a la intel·ligència artificial capacitats que en realitat no té", exposa Pau Alsina, professor i investigador d'art i humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Alsina parteix de la base que el mateix concepte d'intel·ligència artificial ens pot induir a error. "Les màquines d'IA ni són intel·ligents, ni són artificials. No són intel·ligents perquè apel·len a un tipus d'intel·ligència que no té res a veure amb la humana, és, en tot cas, una intel·ligència computacional. Tampoc és artificial perquè s'ha basat en tota la història de la literatura per escriure els textos", explica. 

És a dir, tot plegat, es basa en com es programen aquestes eines de IA: per predir els patrons que caracteritzen com narrem els humans. Però emular patrons d'escriptura no implica en cap cas l'existència d'una creativitat genuïna, com subratlla Alsina: "Hi ha una cosa que és fonamental: la relació a l'escriptura entre la paraula i l'experiència. La paraula remet a una experiència directa amb el món, a un desig. El llenguatge, tal com es fa servir en els modes computacionals del llenguatge, no té una referència del món al voltant de la paraula, és una paraula desproveïda de món". 

Les mateixes eines d'IA adverteixen d'aquesta falta de creativitat o experiència vital que encén l'espurna d'un relat amb ànima. Quan es pregunta al ChatGPT sobre la seva capacitat per crear literatura la resposta és la següent: "Com a model de llenguatge d'IA, puc generar text en una àmplia gamma d'estils i gèneres, inclosa la literatura. No obstant això, val la pena assenyalar que, tot i que puc emular els estils d'escriptura de diversos autors i tradicions literàries, la meva escriptura no serà necessàriament del tot original, ja que estic format en textos existents i puc inspirar-me en aquestes fonts". La relativa autoconsciència amb què algú ha programat aquesta resposta reconeix el fet que no hi ha lloc per l'originalitat. Tot el que produeix es basa en els llibres, els relats curts, els poemes i els relats que s'han introduït en la seva base de dades. 

🤖 Aquesta persona existeix? La dificultat per distingir la realitat i els productes de la IA

Refer un cop i un altre

L'últim eco, L'últim missatge, L'últim dia de tardor i L'últim viatger, són alguns dels títols que Sheila Williams, editora de la revista estatunidenca Asimov's Science Fiction, va rebre centenars de vegades. Com relata a The Verge, William va observar centenars de relats curts tallats pel mateix patró. Frases curtes, molts elements repetitius i una manca de profunditat són alguns dels elements que delaten aquests escrits. Per ara, aquests casos no semblen haver-se produït fora del món anglosaxó, però res impedeix que algú vulgui provar sort amb editorials catalanes. 

"La situació en què quan això comenci a passar, quan comencem a rebre propostes d'aquestes, m'agradaria creu que sabrem detectar-ho", explica Aniol Rafel, editor d'Edicions del Periscopi, qui exposa perquè es poden reconèixer aquests textos: "No tant per una qüestió tècnica, sinó perquè al final del que estem parlant aquí és de creació artística i entenem que darrere d'aquesta creació artística hi ha una mirada humana sobre el món". 

Fem la prova per observar les limitacions d'una eina com el ChatGPT. Demanant relats curts en contextos de ciència-ficció i fantàstics, a mesura que introduïm més detalls en la petició, més concret és el text que ens genera. També demanant que imiti els estils de grans escriptors i escriptores com Gabriel García Márquez, Ursula K. Le Guin o Mercè Rodoreda. Tot plegat deixa un grapat de frases curtes, estructures molt marcades i bastant previsibles, però amb un factor que destaca Alsina: certa "versemblança". Com són aquests relats? Aquí els podreu consultar. 

L'art i el gran mercat 

Si bé queda palès que aquestes eines de respostes automatitzades no tenen la capacitat per crear històries profundes o originals, vol dir que quedaran fora del món literari? Per Alsina no necessàriament: "Pot ser una eina que retalli professions o que les amplifiqui, jo aquí sí que crec que tot escriptor pot fer servi això com eines aliades. Clar, una cosa és que et redacti un text 100% i l'altre és que tu facis servir per anar treballant i després dur-ho al teu estil". És a dir, una ajuda més, que faciliti la feina, no la substitueixi.  

Hi ha artistes que ja han utilitzat la intel·ligència artificial dins de la seva obra, sigui per provar els seus límits o per experimentar amb aquesta. Rafel no tanca la porta a projecte com aquests, sempre que siguin de bona qualitat i s'especifiqui l'ús d'aquesta tecnologia. "Seria problemàtic intentar donar gat per llebre, però si es va de cara i s'explica que això és un experiment o una proposta, segons com, pot arribar a tenir el seu interès", explica l'editor.

Tanmateix, tot plegat és vist des d'una posició on el valor principal el té l'obra literària com expressió artística, però que passa des d'una perspectiva de mercat? Podria ser aquesta una bona opció per la publicació de llibres que cerquin només satisfer una necessitat del mercat? "El típic llibre blockbuster del moment perquè resulta que ja sortit un tipus de llibres i ha de sortir un llibre sobre el tema de moda perquè hi ha un context que ho demana, aquí, justament, serà on aquesta mena d'eines es faran servir més", augura Alsina.