S'ha trobat a Etiòpia, a la zona afar, un crani molt ben conservat de l'espècie Australopithecus anamesis, antecessor del Australopithecus afarensis (l'espècie a la que pertany la Lucy). Aquest individu hauria viscut fa 3,8 milions d'anys. A més a més, s'ha pogut determinar que les dues espècies van conviure durant un mínim de 100.000 anys, el que contradiria la idea de la desaparició d'una espècie per donar d'immediat lloc a una altra.
El doctor Yohannes Haile-Selassie amb el crani. Fotografia cortesia del Museu de Cleveland d'Història Natural.
Els resultats d'aquesta recerca, en la que hi ha participat l'investigador Lluís Gibert, de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, han estat publicats a dos articles de la revista Nature. Gibert ha destacat que el descobriment d'aquest crani "ajuda a completar el complex puzzle de l'evolució humana".
Aquest projecte ha estat dut a terme en el marc del projecte Wormill, dirigit per Yohannes Haile-Selassie, comissari del Museu d'Història Natural de Cleveland, que va descobrir aquest crani (identificat com MRD-VP-1/1) el 2016.
L'Australopithecus anamesis és el membre més antic del gènere Austrolophitecus. Ja s'havia identificat anteriorment a través de restes dentals i fragments de mandíbula, datats en entre 4,2 i 3,9 milions d'anys. Gràcies a que aquest crani estava prou ben conservat, s'han pogut identificar característiques cranials i facials que no havien pogut ser observades anteriorment, i s'ha pogut fer una reconstrucció de l'Australopithecus anamesis, que tenia algunes característiques compartides amb grups més primitius, com l'Ardipithecus o el Sahelantropus, i d'altres similars a les de grups posteriors, com l'A. Afarensis.
Fotomontatge de l'ancestre humà, fet per Jennifer Taylor, gentilesa del Cleveland Museum of Natural History. Reconstrucció facial de John Gurche feta possible per la generosa contribució de Susan i George Klein.
El fòssil ha estat localitzat a una zona que es va començar a estudiar el 2016, a la zona paleontològica de Woranso-Mille, a 550 km al nord-est d'Addis Abeba. Gràcies a les cendres volcàniques que hi ha a la zona s'ha pogut datar el crani amb notable precisió. A més a més, mitjançant les mostres de pol·len associades a aquesta peça, els investigadors han pogut fer-se de com era la vegetació i l'entorn on va viure aquest austrolopitecus. Es tractava d'una zona amb arbres, situada al costat d'un riu i d'un llac amb una certa salinitat, el que fa suposar que era una zona amb bastants recursos per alimentar-se.