“Suposo que tot plegat comença aquí. Quan el meu embaràs em fa sentir que no som iguals. Quan la meva intuïció em diu que en l’acceptació i en la integració de les diferències hi pot haver una clau important per fer quallar aquesta revolució feminista del nostre segle que a estones se’m revela tan agressiva. Que potser cal un feminisme conscient, raonat i raonable. Un feminisme optimista. Un que, en comptes de demanar la igualtat a qualsevol preu, assumeixi les diferències per fer-ne virtuts. Que sumi”. Aquest és un dels fragments del llibre Som iguals o no? Interpretant el feminisme (Rosa dels Vents 2020) de l’actriu i traductora Cristina Genebat. Però l’autora també es presenta com a dona, mare, feminista, femenina i romàntica.
Genebat, però, detalla que no se sent identificada del tot amb el feminisme d'avui. “Sovint, quan sento o llegeixo l’agressivitat amb què es reivindica actualment la causa feminista, no puc evitar pensar que s’estan adoptant rols molt masculins per fer-ho”. L'autora exposa que “aquest feminisme no m’interessa gaire perquè trobo que corre el risc de reproduir els pitjors vicis del patriarcat però a la inversa”. A través de diferents temes, com l’heteropatriarcat, el #metoo, els homes les xarxes socials, el sistema de quotes, o la llei de la violència de gènere l’autora proposa una definició particular del feminisme.
“A mi em sembla que ens podem perdre una mica en les formes. No em calen 20 minuts de futbol femení a les notícies (els 20 minuts de futbol masculí encara menys, que ningú s’ofengui), ni vull més carrers amb nom de dona ni necessito el femení universal”, remarca a través de les paraules. “I confesso que em fan una mica de por les quotes, com a mínim, en el meu sector, que és el teatre, perquè crec que el talent no té gènere i que el que cal és perseguir l’excel·lència”.
El paper del porno
Un dels capítols del llibre està dedicat a la pornografia. És o no és masclista? Influeix en la manera com ens relacionem amb l'altre sexe? S'hauria de regular d'alguna manera? “Als adolescents, el porno els perverteix en el sentit més literal de la paraula, i els espatlla els vincles. Crec que la intimitat en una parella és imprescindible per reforçar el vincle. Cal cuidar-la i fer-la satisfactòria per tots dos, i la pornografia està malmetent la bellesa dels vincles”, detalla en el llibre. “Es folla el misteri, valgui la redundància, i amb el misteri es folla el desig. I amb es desig es follen les ganes i, posats a follar, s’ho folla tot. Perquè, sense ganes, no hi ha Eros i no hi ha libido, i el vincle no es construeix. Això és molt greu”.
Però la facilitat amb la qual els joves poden accedir a la pornografia és més que evident. “Els joves s’enfaden. Elles radicalitzen el seu feminisme perquè estan cansades de ser maltractades pels seus amants aprenents del Rocco Siffredi del moment. Estan enfadades i, en part, és per això. Ells no entenen res i, com diu la Diana López Varela en el seu interessantíssim article ‘Prohibir el porno’: ‘acostumats a masturbar-se veient bukakes i dobles penetracions abans que pensant en la persona que els agrada, es converteixen en paralítics sexuals’”, recull.
L’autora insisteix que escrivint creu haver arribat on volia. “Prenguem-nos seriosament l’economia, la sostenibilitat i l’ecologia, l’educació en les cures, l’educació sexual, la cultura, la protecció de les mares, la de les prostitutes, la de la infantesa, la de les minories..., que la nostra revolució tingui temps d’ocupar-se de les coses importants i vitals, que sigui alliberadora més que prohibitiva, que sigui generosa, i educada, inspiradora, justa i bonica”.
“Que sigui des de l’amor i el respecte. Que sigui forta, raonada, raonable. I que sigui femenina sobretot això. Que sigui femenina”, subratlla amb paraules.