La filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, Carlota Benet, ha carregat contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per homenatjar només escriptors en castellà. L'Ajuntament de Barcelona farà un homenatge als escriptors Carlos Ruiz Zafón i Juan Marsé, que van morir els passats juny i juliol, respectivament. Segons ha explicat el consistori, ja porten unes setmanes en contacte amb les famílies i les editorials dels dos escriptors perquè la ciutat els rendeixi el "més merescut homenatge" "quan entenguin que és el moment adequat".
Davant aquesta notícia, Carlota Benet ha enviat un contundent missatge a Colau a través de les xarxes on la convidava a homenatjar també al seu pare. "Ara que has homenatjat dos novel·listes “catalans en llengua castellana“ a veure si trobes un moment per un autor català en llengua catalana com el meu pare Josep Maria Benet i Jornet. Per cert, moltes de les seves obres són cants d’amor a Barcelona", ha indicat.
Hola @AdaColau . Ara que has homenatjat dos novelistes “catalans en llengua castellana“ a veure si trobes un moment per un autor català en llengua catalana com el meu pare Josep Maria Benet i Jornet. Per cert, moltes de les seves obres són cants d’amor a BCN
— Carlota Benet (@BenetCarlota) January 19, 2021
El dramaturg i guionista barceloní Josep Maria Benet i Jornet va morir aquest abril als 79 anys de coronavirus.
L'homenatge als autors en castellà
La decisió de Barcelona d'homenatjar Zafón i Marsé arriba després del prec de la regidora de Ciutadans, Marilén Barceló. Per Barceló "aquests dos autors mereixen un homenatge, sobretot perquè són autors de les lletres catalanes, perquè han internacionalitzat la literatura espanyola i perquè han tingut present en les seves obres el seu amor per la ciutat".
Carlos Ruiz Zafón va morir el passat 19 de juny al seu domicili de Los Angeles a causa d'un càncer. Entre les seves obres destaquen L'ombra del vent i El laberint dels esperits. Juan Marsé va morir un mes després, el 18 de juliol, als 87 anys. Marsé deixa un llegat que comprèn obres com Últimas tardes con Teresa, La muchacha de las bragas de oro o Ronda del Guinardó.
El llegat de Benet i Jornet
Nascut en una família treballadora del barri de Sant Antoni, Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) es va aficionar a la lectura des de ben jovenet, amb còmics i tebeos, novel·les de lladres i serenes i de l'Oest i les aventures Jules Verne, mentre descobria el teatre a les funcions escolars dels Escolapis del seu barri. Tot i començar els estudis de peritatge a l'Escola Industrial, va ser a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona on Papitu, com era conegut pels seus amics, va descobrir la seva inquietud per escriure. En aquest sentit, l'any 1962 es va apuntar com a alumne lliure a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès o Fabià Puigserver. Ell mateix recordava la influència que havia tingut Campany en la seva formació: "La Maria Aurèlia era una persona que realment tenia molt de tracte amb tothom i incitava la gent perquè xerrava molt; et portava a casa seva en festes que feia en un pis petitó de la Rambla de Catalunya, dalt d'un àtic, i allà ens amuntegàvem tots i ens parlava de París, del que havia vist, parlava del Nouveau Roman, incitava a llegir llibres...".
Imatge: ACN
És empès per aquell ambient que es presenta l'any 1963 al premi Josep Maria de Sagarra amb la que serà la seva primera obra, Una vella, coneguda olor (1964), una peça trencadora pel seu realisme, influïda per Tennessee Williams i Eugène Ionescu, en que retrata la vida i ambicions d'una noia de classe treballadora, la jove Maria, en una Barcelona vella que li era molt propera, amb la que, no només s'emporta el guardó, sinó que enceta la seva carrera com a dramaturg. "Un bon dia, per les bones, sense haver anat pràcticament al teatre, vaig decidir que escriuria per al teatre; però jo em pensava [...] que el que escriuria mai no s'estrenaria, ni tan sols es publicaria... em semblaven coses massa grans, llunyanes, impossibles. Així i tot, tenia ben clar que tota la vida escriuria", confessava molts anys després.
Considerat un dels principals renovadors del teatre català i mestre d'una generació de dramaturgs com Sergi Belbel, Carles Batlle, Lluïsa Cunillé o Jordi Galceran, és l'autor d'obres com Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964), Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-1968), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy i altres obres (1974), Quan la ràdio parlava de Franco (1979) i Revolta de bruixes (1977) i també va conrear el teatre infantil amb Supertot (1975), Helena a l'illa del baró Zodíac (1975) i El somni de Bagdad (1977), entre d'altres. El 1989 va estrenar Ai, carai! al Teatre Lliure, i Desig, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat, i va continuar amb obres com E. R, estrenada al Teatre Lliure (1994) i portada al cinema per Ventura Pons; Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000); Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002); L'habitació del nen (Teatre Lliure, 2003); Salamandra (TNC, 2005); Soterrani (Sala Beckett, 2008); Dues dones que ballen (Teatre Lliure, 2010), i Com dir-ho? (Almeria Teatre, 2013), entre d'altres. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d'Honor (2010), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d'Honor de la SGAE (2015).
Pare de la telenovel·la en català
Paral·lelament a la seva carrera com a dramaturg i home de teatre, Benet i Jornet va desenvolupar una llarga i profitosa carrera com a director i guionista de telenovel·les en català, una tasca –la de guionista que havia iniciat a finals dels setanta al circuit català de TVE. D'alguna manera, tot i alguns precedents anteriors, se'l pot considerar com el pare d'aquestes produccions emeses per Televisió de Catalunya. Així, l'any 1994 es va estrenar amb Poble Nou, una sèrie de 190 capítols que resseguia les vides d'una família barcelonina, formada pels pares, l'Antoniu i la Rosa i els seus fills, Ferran, Anna i Martí, al barri homònim, transformat pels Jocs Olímpics. A partir de l'èxit d'aquesta sèrie pionera, que va enganxar milers de catalans a les sobretaules de Tv3, es va encarregar de la seqüela d'aquesta sèrie, Rosa (1995-96), i serials tan emblemàtics com Nissaga de Poder (1996-98), Laberint d'ombres (1998-00), Nissaga, l'herència (1999), El cor de la ciutat (2000-2009) i Ventdelplà (2005-2010).