Les activitats humanes generen paraules i expressions. Però hi han activitats humanes que poden desaparèixer. Quan passa això, pot ser que alguna expressió hagi perviscut malgrat que l'activitat que va generar aquella expressió ja no es dugui a terme. Llavors els parlants continuen fent servir l'expressió a pesar que la referència (l'activitat) ja no sigui vigent.

Per exemple, anar al canyet significa 'morir'. Per què es diu? Antigament, tothom a la pagesia per poc que pogués tenia alguna bèstia, com una mula, perquè li permetia portar a cap la seva feina amb més capacitat (llaurar, transportar coses amb carro, etcètera). Quan la bèstia es moria, hom solia llançar-la a un indret amb canyes (podien ser torrents secs). El sufix -et permet indicar plantacions; per tant, un lloc amb canyes és un canyet. Per cert: tal com explica Joan Puigmalet, al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) l'expressió anar a parar darrere cal Saio o anar a cal Saio també significava 'morir' perquè el cementiri es trobava vora el mas anomenat cal Saio. Tradicionalment, a Girona deien una cosa semblant: tal com expliquen David Casellas i Jordi Corominas, can Crestó era una casa que es trobava camí del cementiri i, per això, sovint els gironins es referien al cementiri esmentant aquesta casa.

Sense deixar la pagesia, podem reportar l'expressió arribar i moldre, que es diu quan algú té la sort de posar-se a fer una tasca sense perdre temps; es refereix al fet que la gent que collia gra havia d'anar a moldre'l al molí. Els valencians solen dir arribar i agranar, aplegar i engranar o aplegar i enfornar. També podem reportar tenir xeixa, que significa que un negoci rutlla i dona rendiment o, al Collsacabra, que algú té diners; de fet, en altres llocs (com el Ripollès o Mallorca) la paraula xeixa va acabar designant els diners en si. Això ve del fet que el blat xeixa està molt ben considerat.

A l'entorn de la filatura

Antigament era important saber teixir i cosir. A la zona d'Alcoi va generar-se l'expressió d'a fil de vint per a indicar que una cosa té molta qualitat. Ho diuen perquè allà hi ha molta tradició d'indústria tèxtil i el fil de vint era el de més qualitat. A partir d'aquí, van aplicar aquesta expressió a qualsevol altra cosa. Sense deixar el món del teixit, tenim l'expressió embolicar la troca o enredar la troca, que significa que algú fa coses que només creen dificultats o complexitats innecessàries (un adult pot dir a un xiquet insistent: No emboliquis més la troca, home!). La troca, dita també madeixa, és el resultat d'embolicar un fil en si mateix de manera ordenada, sense enredar-lo, per a tindre'l guardat d'una manera que pugui agafar-se posteriorment amb facilitat (si allò quedava enredat, recuperar el fil portava molta feina). Avui dia ben poca gent fa això amb els fils, però ha quedat l'expressió. Per cert, amb la paraula madeixa també existeix una altra expressió: una cosa, estar més embolicada que una madeixa significa que un afer és ben complicat, que està ben enredat. En el pròxim article veurem més expressions d'aquestes!