Tots hem vist plantacions i cultius. I... com s'ho fa el català per a referir-se a plantacions? Doncs amb diversos sufixos. Però és que, a més, alguns noms de lloc es diuen com es diuen perquè agafen la manera d'anomenar una plantació. Vegem-ho.
A tocar del monestir de Santes Creus (Alt Camp), ran del riu Gaià, hi ha un paratge amb àlbers anomenat l'Albereda. Justament albereda significa 'plantació d'àlbers'. I aquí tenim el sufix -ed, que dona noms tant masculins com femenins (llavors pren la forma gràfica -et en masculí i -eda en femení). Així, una arbreda és un 'conjunt d'arbres', i, com aquest, tants altres: alzineda 'plantació d'alzines', avellaneda 'plantació d'avellaners', boixeda 'plantació de boixos', roureda 'plantació de roures', salzeda o salzereda 'plantació de salzes', sureda 'plantació de sureres', tarongereda 'plantació de tarongers', teixeda 'plantació de teixos', telleda 'plantació de tells', xifreda 'plantació de xifrers' (la paraula xifrer és una variant de xiprer), tremoleda 'plantació de trèmols', etcètera.
El barri de Barcelona anomenat la Verneda també es diu així perquè antigament, abans de ser urbanitzat, devien haver-hi verns; i, lògicament, un indret amb verns s'anomena verneda. El mateix passa amb el nom pineda 'plantació de pins'. El poble de la Pineda, depenent de Vila-seca (Tarragonès), es diu així perquè a prop hi ha un santuari en un petit bosc de pins, amb la Mare de Déu de la Pineda, que dona nom al poble; i la vila de Pineda de Mar (Maresme) segurament ve del mateix. Finalment, tenim el terme fageda 'plantació de faigs'. Qui no coneix la preciosíssima fageda d'en Jordà, a la Garrotxa?
Aqueixos noms són femenins, després tenim els noms masculins: un canyet és 'plantació de canyes'. A algú li vindrà al cap l'expressió anar-se'n al canyet, que significa 'morir', i llançar al canyet; això és perquè, antigament, les bèsties mortes (com les mules) es llançaven a llocs on havien crescut moltes canyes. Val a dir que alguns d'aqueixos noms poden dir-se tant en masculí com en femení: freixeneda o freixenet (també pot dir-se freixeda) 'plantació de fréixens' i oliveda o olivet 'plantació d'olivers' (antigament l'oliver també es deia oliu). Per això una vinya també pot dir-se vinyeda o vinyet. I aquí és on tenim el santuari del Vinyet, de Sitges (Garraf), on hi ha la Verge del Vinyet. La marededeu es diu així perquè antigament allò tot eren vinyes (el cultiu típic del Penedès). Avui, el santuari dona nom al barri modern que s'ha construït al seu voltant.
La variant valenciana
També hi ha -ad, que, com -ed, tant dona noms masculins com femenins (llavors pren la forma gràfica -at en masculí i -ada en femení). Com a exemples tenim vinyat 'vinya' i canyada 'plantació de canyes'. Doncs al sud del País Valencià hi han els pobles de la Canyada de Biar i la Canyada del Fenollar (aquest darrer, dependent del municipi d'Agost); i al Baix Aragó hi ha el poble de la Canyada de Beric, de parla catalana. En valencià també es troba el mot pinada 'plantació de pins'. En el proper article en veurem altres casos.