En l'anterior article vam començar a veure paraules i expressions del Lluçanès i del Bisaura-Vidranès. Avui en veurem més. Pel Lluçanès se sent l'expressió fer gabiejar, que significa 'fer enfadar (sobretot una criatura) tot jugant o no donant-li el que vol'. També podem destacar antosta, o sigui, una lleixa (A l'alcova hi havia una antosta per a l'espelma); aquesta paraula també s'ha dit tradicionalment en altres indrets, com el Pallars o el Penedès. Si un objecte queda molt ajustat dins d'un espai o un forat, i hi queda encallat sense poder anar envant ni enrere, es diu que està encanatrat. Quan la canalla volia fer sortir un conill d'un cau, el que feia era esburxegar, és a dir, posar una branca o herba seca al cau i remoure-la per allà dintre. Aquí veiem la paraula burxar amb el sufix -eg, que té un valor aproximatiu (com en llampegar, esbufegar o estossegar). A banda, l'expressió tiquis-miquis s'ha dit tradicionalment xiquis-miquis.

Sabeu quina paraula del Lluçanès em frapa més? El mot lasemflic, que avui serveix per a introduir un dubte. Per exemple, si algú pregunta Vols venir a dinar avui?, l'altre pot respondre Lasemflic si vull venir a haver d'escoltar els teus retrets...! D'on surt aquest mot tan curiós? Tradicionalment ha existit el verb flicar que, segons el Diccionari català-valencià-balear, significa 'fer la guitza' o 'fer una mala passada a algú, perjudicar-lo'; aquesta obra porta com a exemple Ja m'has flicat! (localitzat a Vinaròs, a l'extrem nord del País Valencià). Altres exemples (extrets del mateix diccionari): Me'n flic! o Tant me'n flic!, que signifiquen 'tant me fa' i es deien en tortosí; i jo et flic!, que permet expressar admiració o enuig, o bé proferir una amenaça, i que es troba pel Collsacabra. D'aquí ve la construcció L'ase em flic! L'exemple que porta el Diccionari català-valencià-balear és de la novel·la L'auca de la Pepa de Joan Pons i Massaveu (1893, pàgina 65): Teniu sort de que som a diumenge y no heu d'anar pel matute; que si no, l'ase 'm flich si no us aixarpaven! A partir d'aquí, aquesta expressió va fossilitzar-se de manera que els lluçanesencs diuen la paraula lasemflic a l'inici d'una frase tot significant 'no sé si...'.

Exclamacions tan boniques com els seus paisatges

I les altres subcomarques? Al Bisaura i al Collsacabra els anderris són objectes inútils o que fan nosa. Al Collsacabra es diu que algú té xeixa quan té diners (el blat xeixa és un blat de molt bona qualitat; per això, al Ripollès la paraula xeixa va acabar designant una moneda antiga de cinc duros (també dita cinquena) i a Mallorca va acabar sent sinònim del mot diners; noteu com el terme panís, el cereal, també ha significat 'diners'!). Una altra curiositat és que si algú del Collsacabra sent fàstic, pot exclamar becus! (en altres llocs la gent diu ecs!); aquest mot, becus, també es troba per la Garrotxa. Alhora, al Bisaura el mot trongo! és una exclamació de sorpresa. Al pròxim article veurem més joies com aquestes!