Valladolid (Corona castellanolleonesa), 9 de febrer de 1518. Fa 508 anys. Carles, fill de Felip d’Habsburg —anomenat el Bell— i de Joana de Trastàmara —mal anomenada la Boja— i net dels Reis Catòlics, era coronat rei de Castella i de Lleó. Carles, a qui la historiografia nacionalista espanyola ha anomenat I d’Espanya i V d’Alemanya —quan ni l’una ni l’altra no existien com a edificis polítics—, no sabia ni un borrall de la llengua de les corts que el coronaven. No obstant això, aquells representants estamentals van tirar endavant el cerimonial de la coronació amb el compromís del nou rei que aprendria el castellà. Tot i això, la investigació historiogràfica revela que Carles mai no va aprendre aquesta llengua més enllà d’algunes frases fetes. En quina llengua parlava l’emperador Carles?
D’on venia Carles?
Carles havia estat el resultat final d’una complexa arquitectura política teixida pels seus avis, Maximilià I d’Àustria i Ferran II d’Aragó. Aquella negociació havia culminat amb els casaments de Joan (fill de Ferran) i Margarida (filla de Maximilià) i de Felip (fill de l’austríac) i de Joana (filla del català). Un doble matrimoni amb un sol propòsit: la unió dinàstica dels dominis d’Àustria-Borgonya-Països Baixos i de Catalunya-Aragó i Castella i Lleó amb l’objectiu posat a crear la nissaga reial més poderosa del continent. Però aquell acord plantejava un gran interrogant: quin patrònim portaria l’hereu que concentraria tot aquell patrimoni, Trastàmara o Habsburg? La mort prematura i sense descendència de l’hereu de Ferran va aclarir la incògnita. Carles personificaria la victòria de Maximilià sobre Ferran.
Per què Carles no sabia castellà?
El 1504 moria la reina Isabel. La desaparició de la Catòlica i el conflicte entre Joana —la filla i hereva de la Corona castellanolleonesa— i Ferran —el vidu i aspirant a rellevar la difunta al tron— podrien explicar per què Carles no havia après el castellà durant la seva infantesa. Aquell conflicte de seguida es cobraria dues víctimes: Ferran, mancat de suports, es veuria obligat a abandonar el seu projecte (1505) i Felip el Bell moriria de forma inesperada i més que sospitosa a casa d’una de les filles il·legítimes del Catòlic (1506). Aquella estranya mort generaria una gran desconfiança i, després de la desaparició del Bell, Maximilià recuperaria Carles —el seu triomf polític (1506)— i mai no el deixaria tornar a la península Ibèrica fins més enllà de la mort de Ferran (1516). Carles mai no tornaria a tenir contacte amb el castellà fins a la seva coronació.
Doncs, en quina llengua es va educar Carles?
Carles havia nascut a Gant (1500) i s’havia criat i educat a la Cort de Brussel·les (1500-1504 i 1506-1519), capital dels Països Baixos borgonyons (les actuals Holanda, Bèlgica i Luxemburg). I la llengua d’aquella cort, especialment des que la nissaga Borgonya havia assumit els títols comtals de Flandes, Artois i Limburg (1384) i governava el territori, era el francès. Per tant, Carles, com la seva àvia paterna, Maria, com el seu pare, Felip, com la seva tieta Margarida o com les seves germanes, Elionor, Elisabet, Maria i Caterina, va ser educat en francès. Tots menys el germà petit de Carles, Ferran d’Habsburg (Alcalá de Henares, 1503), que, després de la mort de Felip el Bell, la reclusió de Joana i l’operació austríaca de rescat del petit Carles (1506), es pactaria que seria educat a la península Ibèrica pel seu avi matern, Ferran.
Però, el francès, era la llengua quotidiana de Carles?
El francès era la llengua de la cancelleria i de la Cort de Brussel·les, per tant, i en aquell context històric, era la llengua de l’administració i de la cultura de Carles. Però, era la llengua dels seus jocs? Era la llengua de les seves conquestes amoroses? I la resposta és que quasi mai. Carles tindria competència en duustch, una llengua germànica que era el sistema lingüístic de la societat flamenca de l’època. I a més tenia competència en hochdeustche, una altra llengua germànica molt similar al duustch, que era el sistema lingüístic del seu avi patern Maximilià, de les societats bavaresa, bernesa, tirolesa, austríaca... i de la seva amant Bàrbara Bloomberg (Ratisbona, Baviera, 1527), amb qui va tenir Joan d’Àustria (1547), l’heroi de Lepant.
I quina va ser la llengua que més va emprar Carles?
Poc després de ser coronat, va convocar les corts castellanolleoneses per a exigir el finançament que li permetria comprar les voluntats dels prínceps del Sacre Imperi en l’elecció del nou emperador (1520). Un conflictiu capítol de la història que tindria com a resultat l’aixecament i l’esclafament del moviment opositor castellà dels comuneros (1520-1522) i que situaria l’eix de la seva política sobre el conglomerat romanogermànic. Durant molts anys, Carles governaria els seus dominis des dels principats germànics —en crisi permanent per l’esclat de la reforma luterana (1517). I, durant aquests anys, empraria la llengua franca de la cultura i de l’administració del territori, el rheinfränkisch, un sistema lingüístic germànic molt similar al duustch o al hochdeustche. El castellà, només a Castella i per tractar amb les meselles oligarquies terratinents castellanoandaluses o amb la sòrdida i temible Inquisició.