Aquestes vacances he intentat llegir més llibres del que és possible. Entre les meves lectures n’hi ha hagut una que m’ha sorprès positivament. En desconeixia l’autor. Us parlo d’Això no se li fa, a l'Svoboda de l’hongarès János Székely, traduïda per Jordi Martín Lloret i publicada a la col·lecció Cercle de Viena. És una novel·la històrica breu ambientada en un poblet de Bohèmia, entre el que avui són els estats de Txèquia i d’Eslovàquia, i és una delícia tant pels amants de la història com pels amants de la ficció.

A l’oest d’Europa això ens sembla estrany, perquè fa segles que les nostres fronteres no canvien, però la realitat de l’Europa central i l'Europa de l'Est és molt diferent: allà les fronteres ballen, i ningú se sorprèn

La imperiosa necessitat d’assassinar Hitler o sotmetre-s’hi 

L’Svoboda és un eslovac que no hi toca del tot, un homenàs bo, però de poques llums, que viu a l’estació de tren d’un poble petit i s’ocupa de carregar les maletes dels viatjants. La història que se’ns explica va lligada a una altra de més gran, la invasió nazi de Txecoslovàquia durant la Segona Guerra Mundial. La conquesta alemanya no va suposar cap maldecap excessiu pels soldats, que es van trobar amb un poble desprevingut. A la novel·la, un coronel retirat i conco que havia lluitat per la independència del país durant la Gran Guerra –el 1918 Txecoslovàquia s’havia constituït com a República – oposa una resistència simbòlica a la invasió: tots els residents l’acompanyen a quadrar-se davant del monument al Soldat desconegut. Més endavant, els soldats alemanys invasors culpen l’Svoboda de fer saltar les vies del tren la matinada que el führer havia de passar per la localitat. 

L’escriptor János Székely no es va inventar aquesta història. Van intentar assassinar Hitler unes quantes vegades, al llarg de la seva vida, i una d'elles va ser a Bohèmia i d’aquesta manera: volien fer saltar les vies del tren per on havia de passar Hitler pocs dies després de la invasió de Txecoslovàquia. Després de la Segona Guerra Mundial el país canviaria un cop més de bàndol, aquest cop com un estat independent comunista que va existir fins al 1989, l’any en què Txèquia i Eslovàquia es van separar. A l’oest d’Europa això ens sembla estrany, perquè fa segles que les nostres fronteres no canvien, però la realitat de l’Europa central i l'Europa de l'Est és molt diferent: allà les fronteres ballen, i ningú se sorprèn –sense anar més lluny, Alemanya es va reunificar i convertir en el que és avui només fa 35 anys. 

És l'amistat entre dos homes que ja són grans i que es coneixen i es respecten des que eren joves; també és la vida i miracles de l’Svoboda i de la majoria de la gent, víctimes de la política i dels temps que els toca viure

Per què aquesta novel·la val la pena?

Nabokov deia que l’art és una barreja de bellesa i compassió, i aquest és l’encant d’aquesta novel·la. Székely té una compassió gran pels seus personatges, per les seves febleses i virtuts, i això ens absorbeix. Això no se li fa, a l’Svoboda, és una novel·la breu, però coral, i conté multituds. És l'amistat entre dos homes que ja són grans i que es coneixen i es respecten des que eren joves; també és la vida i miracles de l’Svoboda i de tota la gent com ell, la majoria víctimes de la política i dels temps que els toca viure. La novel·la és un fris de la comèdia humana, que de vegades resisteix i d’altres se subjuga, perquè sempre hi ha qui està disposat a entregar-se a l’enemic i qui lluita fins al final per la llibertat –i tant l’un com l’altre tenen raons de pes per fer-ho.

Székely, un hongarès de família humil que es va convertir en guionista de Hollywood, és especialment fi tant en l’art de la sàtira com en la construcció de personatges entranyables. La prosa és lleugera, accessible a tothom, tendra com el protagonista –si penso en l’Svoboda em ve al cap el personatge Forrest Gump, per il·lustrar-vos una peça cinematogràfica que treballi especialment la bellesa i la compassió, les màximes de l’art segons Nabokov. Potser l’ofici de guionista no hi té res a veure, sinó que és a la inversa, que Székely es va poder guanyar la vida com a guionista als EUA (es va morir jove, pobre) perquè era un bon escriptor. Al capdavall, la literatura es va inventar molt abans que el cinema.