El Acantilado publica aquesta setmana Cada día es del ladrón, una crònica d'un dels autors emblemàtics de la nova literatura africana, Teju Cole (1975). En aquesta obra Cole explica el seu viatge a Nigèria després de molts anys d'absència. I, a través d'aquest viatge, analitza la seva identitat, ubicada entre dos continents: Amèrica, on ha estudiat i treballa, i l'Àfrica dels seus orígens. Una història de no ficció, que fins i tot va acompanyada d'algunes fotografies del viatge de l'autor, que és també un bon fotògraf (la llàstima és que les fotos no estan ben editades, i aporten poc valor addicional al text).

Dificultats contínues

Teju Cole decideix tornar a la terra on ha crescut, Nigèria, després de passar quinze anys sencers als Estats Units. I el retorn no li resulta gens senzill: tan sols els tràmits per renovar-se el passaport nigerià representen una epopeia que el condueix de retorn a una immersió en la corrupció i a una sensació de submissió que havia oblidat. A partir d'aquest moment tot serà complicat, tot serà difícil: des de la recollida d'equipatges a l'aeroport, a un viatge en transport públic, passant per la simple compra d'un llibre. Cole pateix incomoditats, es sent amenaçat, és intimidat, se n'assabenta d'històries esfereidores... L'entorn no pot ser més desolador: la fotografia de la portada, obra del propi Cole, representa un nigerià rere un vidre trencat, i reflecteix molt bé el contingut de l'obra. "L'aire crema i està carregat de fantasmes i d'olor a querosè", escriu Teju Cole per explicar la seva poc lluïda arribada a Nigèria.

L'infern

Lagos, amb deu milions d'habitants, és una de les grans ciutats africanes. És un gran pol econòmic, musical, periodístic... La metròpoli és considerada com una de les "capitals del color" (les grans ciutats africanes, com Duala, Dakar, Kinshasa, Ciutat del Cap...). Però viure a Lagos és difícil. Els problemes que s'hi troben no són simples contratemps: en el viatge a Nigèria Teju Cole es troba de cara amb la mort. La mort, que als Estats Units s'oculta i és reservada als vells i a alguns ciutadans més amb mala sort, a Lagos et pot esperar a la cantonada: per assalts, per malalties, per accidents... No s'està segur enlloc. Aquest llibre transmet la idea que allà hi és molt fàcil morir. Cole defineix Lagos, finalment, com "l'infern". I en un moment determinat del viatge, després de molts dilemes, arriba a la conclusió que no tornarà a viure a la ciutat. Mai. De cap manera. I assumeix que el millor que pot fer pels seus amics nigerians és intentar ajudar-los a escapar del país. Ha perdut la fe en la millora de Nigèria.

Història d'un estranyament

Teju Cole no intenta amagar la dificultat que li suposa integrar-se a Nigèria: "He assimilat alguns supòsits de la vida occidental i torno com a estranger". En el text no acaba de quedar clar si Nigèria ha canviat mentre Cole era fora, o si ha estat Cole el que ha canviat amb la seva estada a l'estranger. De fet, no és que Cole es senti nord-americà, sinó que té problemes greus per a identificar-se amb un territori: "La paraula llar té gust per a mi a menjar estranger". Justament, una de les majors virtuts de Cole és aquest reconeixement de les seves dificultats identitàries i el rebuig a qualsevol essencialització.

A la recerca d'una esperança

Tot condueix a Cole cap al pessimisme, però ell no renuncia a cercar un "raig de llum" que el reconciliï amb el país. Diversos capítols es dediquen a petits fets que li obren una esperança cap al futur del país: una botiga de discos amb un gran fons musical, un bon conservatori on s'aprén música clàssica, o, simplement, una noia que llegeix un llibre interessant en una furgoneta-autobús. I, malgrat tot, quan s'enlaira l'avió que l'ha de dur de retorn als Estats Units, Cole no pot reprimir el desig de restar a l'Àfrica: "Encara no hem sortit i ja hi ha alguna cosa que m'atreu de tornada a aquesta ciutat, a aquest país". Confessa sentir una contradictòria "atracció elemental" per la terra que el va veure créixer.

Traductor de realitats

Teju Cole no és un autor que es presenti com a portaveu de l'africanitat, ans el contrari. Justament, Cole es reivindica com una frontissa entre l'Àfrica i Occident. Des del seu coneixement dels codis occidentals, vol interpretar la realitat africana, amb una mirada sorpresa (perquè redescobreix el país), però alhora experimentada (perquè en el fons coneix el món que descriu perquè hi ha estat arrelat en ell). Cole, per la novetat que li suposa aquest viatge, es fa preguntes sobre Nigèria que no es fan els locals: es pregunta sobre la legalitat, sobre l'honradesa, sobre la pobresa, sobre la dignitat... Té un bagatge personal que li permet interpretar amb finor la realitat nigeriana, i ho fa des de l'amor cap a un país que estima. Per tot això, Cole és un mestre a l'hora d'explicar l'Àfrica al públic occidental. Cada día es del ladrón és un llibre, senzill i sense grans pretensions, que pot ajudar a aquells que tinguin curiositat per l'Àfrica a aproximar-se a la realitat d'aquest continent.

Teju Cole, d'explicar Nova York a explicar Lagos

Teju Cole va néixer a Nova York el 1975 i de ben petit es va traslladar a Nigèria. Als disset anys se'n va anar a estudiar als Estats Units. I després d'acabar els seus estudis va quedar-se a viure a l'Amèrica del Nord. Treballa com a historiador de l'art i com a professor d'escriptura. El 2011 va publicar la seva primera obra, Open City (Ciutat oberta). En aquesta novel·la retratava la vida d'un jove psiquiatra nigerià que es passejava de forma incansable per Nova York, i a través d'aquest personatge presentava  al lector aquesta ciutat. Open City, que és, en certa manera, el revers de la moneda de Cada día es del ladrón, va tenir un gran èxit de públic i de crítica.