Els mitjans de comunicació han estat els protagonistes de la darrera edició dels "Debats UB: Catalunya i Espanya", que ha tingut lloc aquest dimecres a l'Aula Magna de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. Hi ha preocupació, en el món del periodisme sobre problemes sorgits en la premsa arrel del procés, del referèndum de l'1 d'octubre i de la repressió posterior. La Universitat de Barcelona havia anunciat que, fidel al seu principi de reflexionar de forma seriosa i acadèmica sobre la realitat del nostre entorn, dedicaria una sessió a aquest tema.
Mullar-se on la gent no es mulla?
Maite Vilalta, vicerectora d'Igualtat i d'Acció Social de la UB, ha afirmat que "No és fàcil mullar-se en aquest tema, però aquesta és la responsabilitat de la universitat". Però a la fi hi ha hagut menys debat del que s'anunciava. Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes, ha fet la ponència inicial, que més endavant ha estat discutida pels diferents ponents: Marta Lasalas, docent de la UB i periodista de la secció de Política d'El Nacional; Ramon Reig, catedràtic d'Estructura de la Comunicació de la Universitat de Sevilla; Joan Julibert, professor de la Facultat de Comunicació de la UB; i la filòsofa Lídia Sánchez, del Grau de Comunicació Audiovisual de la UB. La sessió ha estat moderada per Francisco Esteban, vicedegà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.
Catalunya, com el món
Joan Maria Morros ha centrat la seva intervenció en els problemes de la comunicació a nivell mundial, molts dels quals també afecten a Catalunya (la precarietat, la immediatesa que s'imposa, la irrupció de les fake news, la competència de les xarxes socials...). Això ha conduït cap a un debat centrat en els problemes de la comunicació periodística al món més que sobre el problema català. També diversos ponents han anat en la mateixa direcció. Ramon Reig ha criticat la desinformació que es produeix per la "intoxicació per saturació" i ha afirmat que el més preocupant és que els mitjans són controlats pel gran capital o que depenen del finançament de les institucions. Malgrat tot ha celebrat el pluralisme plural que hi ha per primera vegada gràcies als mitjans digitals ("abans només podies optar entre el PP i el PSOE", ha comentat). El professor Julibert ha coincidit amb ell tot afirmant que "per a ser quart poder la premsa hauria de ser independent", quan en realitat no ho és. I ha criticat que els mitjans de comunicació només vulguin satisfer als seus lectors: "No som el Satisfyer de la comunicació. El nostre paper és un altre", explica Julibert, que ha limitat que els mitjans no contrastin punts de vista. Marta Lasalas ha matisant el discurs, tot assegurant que la crisi dels mitjans és anterior al procés, i que és un fenomen d'abast mundial; ha apuntat, a més a més, que caldrà aprendre a contrastar a tota velocitat, perquè hi ha una demanda d'informació a tota velocitat.
Pressions a Catalunya
Les referències al procés i a la situació catalana, paradoxalment, han estat menys explícites: "La situació que viu Catalunya en els darrers anys és complexa" ha explicat Morros, i per això ha apuntat que cal informar amb especial cura i evitar el "periodisme de trinxera". Morros, malgrat tot, ha apuntat que hi ha hagut obstacles addicionals a la llibertat d'informació Ha recordat que el Col·legi de Periodistes es va posicionar contra els registres a mitjans abans de l'1-O, que va condemnar la proposta d'intervenir TV3 i Catalunya Ràdio amb l'aplicació de 155 i que va censurar el fet que la Junta Electoral limités el vocabulari per informar de política durant la campanya electoral. Morros ha protestat per les agressions a periodistes per part de la policia i pel boicot dels ciutadans a determinats periodistes i ha recordat que això és una vulneració dels ciutadans, perquè suposa una limitació de la llibertat de premsa. "Ens ha d'importar a tots defensar els mitjans de comunicació", ha sentenciat Morros, qui ha sentenciat que "cal preservar un periodisme lliure de pressions: no en pot haver-hi ni de polítiques, ni de policials, ni de judicials".
Temps de pressions
Marta Lasalas ha apuntat que aquí hi ha cert debat sobre el tipus de periodisme que es fa, però ha explicat que "A Madrid, quan cobria el judici al procés, vaig constatar que els mitjans espanyols no es pregunten gens per si fan un periodisme de trinxera". Ha explicat les pressions extremes que han tingut els periodistes en aquests temps, i ha posat com exemple les pressions contra Vicent Sanchis al debat electoral de TV3. El professor Julibert, en canvi, ha criticat que en el debat sobre Catalunya-Espanya els mitjans de comunicació han escoltat poc i que han narrat molt i ha afirmat que hi ha hagut una dependència excessiva dels mitjans respectes als seus finançadors. I ha denunciat que per això els mitjans de comunicació privats no estan oferint el servei públic que haurien de servir. Ha criticat que els mitjans s'estiguin centrant en la propaganda més que en la informació. Ha criticat molt que s'hagi acabat confonent la política amb l'entreteniment i que no s'hagi delimitat què pertany a cada àmbit. També s'ha mostrat crítica Lídia Sánchez que ha considerat als mitjans corresponsables dels dèficits de la democràcia, tot argumentant que haurien d'oferir més informacions contrastades.
Un debat que ja no interessa?
Potser el més destacable d'aquesta sessió és que ha comptat amb una assistència molt minsa, d'unes 70 persones (comparada amb l'expectació aixecada pels anteriors debats, que van agrupar més de 500 persones). Potser és que ha coincidit amb la temporada d'exàmens o amb un període de desmobilització política, però potser és que en el fons, es preveia un debat amb poc debat. No hi ha hagut gairebé cap menció als canvis a les directives de mitjans; tan sols una menció puntual a l'agressió a periodistes (quan fa pocs mesos desenes d'ells van ser colpejats per la policia i alguns identificats); tampoc s'ha parlat de les filtracions de les clavegueres de l'Estat als mitjans de comunicació ni dels acomiadaments de periodistes poc fidels a la línia del seu mitjà... Hi havia més debat a fer del que s'ha vist a la taula. Evidentment, Catalunya no és un univers tancat en una campana de vidre i aïllat del que passa a la resta del món, però hi ha fenòmens ben específics que no es podien obviar en un debat d'aquestes característiques. Encara està pendent una anàlisi en profunditat de la informació sobre el debat Catalunya-Espanya.