A l'article anterior vèiem afegitons expressius; avui en veurem més. Si volem desaprovar una cosa podem dir Malament!, però també Malament rai! (hi ha qui diu arrai), sobretot si, a més, explicitem què valorem (Quan l'economia trontolla, malament rai!; o: Malament rai si la gent no s'informa!). Ja que parlem de rai, en algunes zones del tortosí sentireu Rai pataques! o Rai de valent! 'què hi farem'. Alhora, Llamps! és una expressió de sorpresa: sovint es diu Llamps i trons! Si algú vol animar algú altre a fer quelcom, pot exclamar Endavant!; Jordi Dorca explica que al Bisaura-Vidranès solen dir Endavant i foris! (una variant del mot fora, que també pot dir-se en aquest context). Altres exemples: de cop 'de sobte', a vegades acrescut en de cop i volta; fotre un pet 'una cosa, acabar malament', sovint amb l'afegitó com una gla; o fer una cosa de pressa, generalment també dit de pressa i corrents.
En tortosí, el mot arreu, en una resposta, significa 'com vulguis' o 'qualsevol' (Quin paquet d'arròs agarro? —Arreu 'el que vulguis'). Amb aquest significat, s'hi ha afegit Mare de Déu; per exemple: Com ho faig? —Arreu mare de Déu! 'com vulguis'. Alhora, a Menorca el mot nat (forma antiga de dir nascut) s'afegeix a fotre o carai usats com a exclamacions (Fotre nat!, o Carai nat!, quanta de gent hi havia!). I, al mot alça! (que permet transmetre sorpresa, incredulitat o admiració), sovint s'hi afegeix el nom de dona Manela (per exemple, Alça Manela, quin vestit més maco que portes!). Sembla que prové d'un crit d'entusiasme que es deia per la ballarina Manuela Perea, molt popular a Barcelona durant els anys 1859-1870.
Les interjeccions també reben afegitons expressius
Les interjeccions participen igualment d'això. Per exemple, ai! (expressió de lament) pot acabar sent ai la mare! (si interpretem que una cosa va una mica malament); a la Catalunya occidental, ai xiquet!; al sud de Catalunya, ai mano!; i, a l'Empordà, ai manyac! Justament Helena Borrell Carreras, al llibre 100 paraules de l'Empordà i part de l'estranger (2021), explica què significa ai manyac: "és una expressió empordanesa que té per objectiu fer ressaltar la innocència d'algú convençut d'alguna cosa que en realitat no és certa. A l'Empordà, manyac també es fa servir per adreçar-se a algú amb afecte". També sentireu ai caram o ai vatua, i una expressió que apareix prou en textos assagístics o articles d'opinió: ai las!
Això també passa amb au, usada per a apressar algú (si bé té altres usos, com quan un pren mal). Els valencians sovint hi afegeixen coses com: Au, que la casa cau! 'hem d'anar-nos-en'; i també au cacau per a acomiadar-se. El tradicional vatua! pot acabar sent vatua l'olla! o vatua Déu! Si mirem va, que permet animar a fer una cosa, trobem que, com explica Jordi Dorca, al Bisaura-Vidranès sol afegir-s'hi el mot parets (així, Va parets!). I la interjecció apa pot rebre el mot aquí, i queda apa aquí!; i també li (sovint escrit junt: àpali). Àpali, ja sabeu més coses del català!