En certes situacions podem col·locar afegitons expressius a les paraules o expressions (la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans en diu «coda»). Aquest afegitó no aporta significat però realça l'expressivitat del que es diu (retret, sorpresa, alegria...). Generalment rima amb l'element anterior, encara que no sempre. Si diem que una cosa no té solta, generalment acabem dient que no té solta ni volta (o sense solta ni volta); si sentenciem Aquest home és un cas!, podem dir un cas com un cabàs; quan diem que fa anys que va passar una cosa, si fa molt sol dir-se fa anys i panys; i si considerem que un lloc és can pixa (perquè tot és desori), també podem dir can pixa-i-rellisca.

Sobretot ho fem en paraules expressives. El mot ostres (i variants, com hosti, i el seu original hòstia) pot rebre el pronom personal tu (Ostres tu, quin lloc més maco!). També pot dir-se hosti meta i hosti queta. Si al final d'una explicació diem i avall! (significa que es fa allò passi el que passi) sovint acabem dient i avall que fa baixada! Per a fer marxar algú podem dir Aire!, sovint transformat en Aire, que vol dir vent! Parlant de vent, si volem celebrar que algú ens deixa estar, podem exclamar Bon vent!, sovint reformulat en Bon vent i barca nova! I amb el verb fotre existeix l'expressió Fot-li!, usada per a animar algú a fer quelcom, que ha donat Fot-li, que és de Reus!

En mots que permeten emetre un judici no és estrany l'afegitó expressiu. Així, mentida! acaba reconvertit en mentida podrida!; justa! (l'has encertada), en justa la fusta!; cagada! (l'has espifiada), en cagada roc! o cagada pastoret o inclús el llatí macarrònic cagada l'hemus!; pasterada! (l'has espifiada) en pasterada Miqueló!; tela! (equivalent a déu-n'hi-do) en tela marinera! Si volem negar alguna cosa, podem dir ca!, sovint acompanyat de barret (l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, al llibre El cap de Sant Jordi, 1988, ens ofereix aquest exemple: Ara mateix la vull veure. —¡Ca, barret!). Afegim-hi tururut! ('dona-ho per perdut'), que pot esdevindre tururut viola! o tururut violes!, i altres (Tururut: qui gemega ja ha rebut).

La interrupció d'una frase expressiva també pot resoldre's amb un afegitó

Les frases també poden rebre afegitons expressius. Segur que heu dit algun cop Les coses clares... i la xocolata espessa!; o Tothom a casa seva... i Déu a la de tots (aquesta darrera, per a posar pau). Si algú vol expressar contrarietat, existeix la frase La mare del Tano!, que també pot ser La mare del Tano quan era gitano! Hi ha un cas que no és ben bé d'afegitó expressiu a una frase, però s'hi assembla. Quan algú mostra enuig, pot dir La mare que et va parir! (o que us va parir!, o que ho va parir!), de vegades amb Me cago en... o Me cague en... al principi. Però pot interrompre la frase just abans de dir parir i acabar dient Me cago en la mare que et va... deixem-ho córrer per a demà. Doncs això: deixem-ho per al proper article, on veurem més afegitons expressius.