No n’hi ha cap mena de dubte: el cervell és la part del nostre cos que més incògnites genera. Amb la ciència al capdavant, disciplines com l’art i la filosofia també han intentat posar llum a la foscor al voltant d’aquest òrgan tan enigmàtic. Ho han fet anatomia enllà, reflexionant sobre peculiaritats com la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis o la memòria.
L’exposició Cervell(s), programada al CCCB del 27 de juliol a l’11 de desembre, ha volgut copsar aquests misteris al voltant de la nostra ment, i anar-hi un pas més enllà: les intel·ligències artificials, animals, col·lectives o les d’organismes sense cervell també han tret cap en aquesta mostra. Comissariada pel físic i biòleg Ricard Solé i per Emily Sargent, Cervell(s) ha aplegat més de tres-centes peces, entre les quals trobem instal·lacions immersives d’art contemporani o resultats de projectes de recerca científica.
L’exposició
Cervell(s) ha comptat amb més de 86.000 visitants a l'exposició. La mostra es dividia en tres parts: una inicial dedicada a la recerca al voltant del particular òrgan; una segona centrada en les seves emanacions (somnis, consciència, memòria); i una darrera sobre formes d’intel·ligència alternatives. Tot combinant material de diferents bressols —l’històric, el científic, l’artístic—, Cervell(s) ha estimulat a audiències de tota edat i condició.
L'exposició aixoplugava artistes tan heterogenis com Tomàs Saraceno, Patrick Tresset, Ivana Franke, Daniel Alexander, Andrew Carnie, Christian Fogarolli, Greg Dunn, Laramascoto, Louise K Wilson, William Utermohlen, Shona Illingworth, Imogen Stidworthy, Joaquim Jordà, Aya Ben Ron, Roc Parés, Joan Fontcuberta, Stefan Kaegi o Xavi Bou, a més de posar a disposició del públic projectes científics d’instituts de recerca de referència.
Cervell(s) ha comptat amb més de 86.000 visitants a l'exposició
El catàleg
Malgrat que ja no podem gaudir-ne presencialment, una bona manera de reviure Cervell(s) des del sofà de casa és adquirint-ne el catàleg de l’exposició. En les seves gairebé dues-centes pàgines, no només tornarem a meravellar-nos amb algunes de les obres exposades al CCCB, sinó que hi trobarem amb long reads escrits ad hoc per a aquesta publicació, que aprofundeixen en tots aquells temes que vertebraven l’exposició.
A més de dos textos introductoris signats pels comissaris de l’exposició, el catàleg inclou peces de pensadors com Francis Garcia Collado, Roger Bartra, Michael Levin, Carme Torras o Philip Ball, que escriu: “La presència de ment a les plantes o els fongs és una qüestió, no només sense resoldre, sinó potser irresoluble. Això ens obliga a abordar certes preguntes fonamentals sobre què pot considerar-se una ment”.
Els debats
Sota el marc de Cervell(s), han passat per CCCB Debats Luis Martínez Otero, Jordi Camí, Miguel Ángel Gea, David Bueno, Núria Sebastián, Helena Matute, Jordi Camí, Salvador Macip, Cristina Nombela, Inés Macpherson, Marcus du Sautoy, Elena Neira, Karina Gibert, Jorge Carrión, Robert Kolker, Milagros Pérez Oliva, Daniele Mencarelli, Anna Ballbona, Human Brain Project i Col·lectiu Estampa.
D’entre totes aquestes converses i trobades, va ser especialment estimulant la d’Andy Clark, veu fonamental de la filosofia cognitiva i professor a la Universitat de Sussex, que va parlar al públic del CCCB sobre els límits del cervell i la teoria de la ment estesa. “Res relacionat amb els humans és fix i immutable”, va declamar Clark des del Hall del Centre. “El ‘jo’ és una creació d’allò més impostada”.
Multimèdia
Els continguts transmèdia relacionats amb Cervell(s) han assolit més de 180.000 views. A l’espai de pensament escrit CCCB Lab, hi trobem Quan el cervell dorm de Marta Consuegra, un article sobre com els avenços de la neurociència han millorat la nostra comprensió del son. També a CCCB Lab podem llegir En què pensen els insectes de Javier A. Canteros o I si el teu estat d’ànim depengués dels bacteris del teu colon? de Cristina Sáez, una peça formidable sobre l’estreta relació entre intestí i cervell.
És força interessant també l’entrevista de Sònia Hernández a Anil Seth, professor de Neurociència Cognitiva i Computacional, igual que Clark, a la Universitat de Sussex. Seth és expert en els mecanismes amb els quals el nostre cervell capta la informació més rellevant per a la supervivència.
Els continguts transmèdia relacionats amb Cervell(s) han assolit més de 180.000 views
Sobre el concepte de realitat, el professor n’opina el següent: “Les nostres experiències són el contingut que el cervell llança des de dins cap a fora, preveient el que hi ha al món, i la informació dels sentits ens vincula amb el que hi ha a la realitat perquè sigui útil per al nostre organisme”.
Altres activitats
D’activitats per a tota la família fins a tallers per a petits i grans. De visites guiades per a persones amb ceguesa o baixa visió fins a visites amb interpretació en llengua de signes. De trobades amb estudiants fins a projeccions audiovisuals amb postscreening. De performances fins a clubs de lectura. L’exposició Cervell(s) ha donat molt i molt de si, i la seva exitosa acollida —les activitats relacionades han comptat amb més de 4.000 participants— és símptoma que el CCCB és un dels hubs de pensament, singular i col·lectiu, més importants que tenim al país.