València, 9 d’octubre de 1238. Fa 784 anys. Les tropes catalanoaragoneses del comte-rei Jaume I entraven a Balansiya, que, a partir d’aquell moment, es convertiria en València, cap i casal del Regne de València. El 9 d’octubre de 1238 culminava l’operació militar més important de l’empresa de conquesta del País Valencià. Però, sobretot, representava el principi d’una nova era històrica per al Cap i Casal i solcava una línia que marcava, clarament, un abans en la història del conjunt del país. Després del 9 d’octubre de 1238, València i el País Valencià serien una nova realitat, radicalment diferenciada de la que havia estat fins llavors. Aquell fet seria tan important i tan decisiu que l’actual Cap i Casal i l’actual País Valencià són el resultat d’aquella obra constructiva.
Per què Jaume I va decidir conquerir València?
La conquesta de València, és a dir, la projecció cap al sud arribaria per l’efecte d’una dolorosíssima derrota. Amb la desfeta de Muret (1213), la cancelleria de Barcelona va haver de renunciar al vell projecte d’unificació de la marca de Gòtia que es remuntava a l’època carolíngia i dels primers comtes independents (Llenguadoc i Catalunya Vella, segles IX a XI). I el focus expansiu es va desviar cap al sud. Naturalment, aquella guerra havia de ser oportunament vestida, maquillada i justificada, i Jaume I es va presentar davant del món com el rebesnet de Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona, que molt abans de la unió dinàstica amb Aragó, havia estat casat amb Maria Díaz (1095-1105), filla del Cid Campeador, primer i efímer senyor cristià de València (1094-1099). Jaume s’investia amb els drets dels seus avantpassats.
Com era la Balasinya que va trobar Jaume I?
La societat de la Balansiya de 1238 era el resultat d’un mestissatge entre indígenes hispanovisigots de remot origen nord-ibèric, i iemenites, sirians i berbers que havien arribat amb la conquesta àrab (714). Però aquell mestissatge només es reflectia en els trets físics. Perquè en l’aspecte cultural i religiós, Balansiya era una societat totalment arabitzada i profundament islamitzada. La pressió del poder havia conduït la població autòctona cap a la llengua àrab i cap a la religió musulmana, i ja no quedava cap testimoni de les comunitats cristianes de llengua romànica que havien resistit els primers segles de dominació àrab (VIII a XI). O s’havien diluït entre el món àrab o havien marxat. És ben coneguda l’emigració de mossàrabs valencians a la vall de l’Ebre quan el rei aragonès Alfons el Bataller va conquerir Saragossa (1118).
Com era la València que va crear Jaume I?
La conquesta de Jaume I va alterar radicalment València. No tan sols en l’aspecte arquitectònic i urbanístic, sinó també en el cultural i sociològic. La població àrab va ser expulsada cap al sud (regnes musulmans de Múrcia i de Granada) o deportada cap als dominis senyorials que, durant la conquesta, la noblesa aragonesa havia obtingut a la zona interior i muntanyosa del país. La colonització de la ciutat, que va ser documentada en el Llibre de Repartiment, revela que les quasi 2.000 cases de la Balansiya àrab van ser repartides d’aquesta manera: 1.018 a repobladors catalans, 597 a repobladors aragonesos i la resta (unes tres-centes) a provençals, navarresos i occitans, que havien participat en aquella empresa. A grans trets, la meitat, catalans; una quarta part, aragonesos i una quarta part restant, de diversos orígens.
Quina era la llengua de la València que va crear Jaume I?
La llengua de la València de Jaume I seria un sincretisme de tots els usos lingüístics que s’hi van encabir. Però no oblidem que el component majoritari d’aquella nova societat era de llengua catalana. Tampoc oblidem que uns altres components importants eren de llengua navarroaragonesa i, en menor mesura, de llengua occitana. I no oblidem, tampoc, que a principis del segle XIII, totes aquestes llengües eren més properes entre si del que ho són en l’actualitat. Què va passar amb aquella barreja? Doncs que la llengua del Cap i Casal i de bona part del país seria un català amb una forta influència fonètica del navarroaragonès. És a dir, un català amb un parentiu fonètic amb les llengües del grup iberoromànic (aragonès, castellà), però tan català com els dialectes occidentals del Principat, que també tenien —i tenen— aquesta característica.
Per què Jaume I va convertir València en un regne?
Quan observem el mapa del País Valencià (un territori llarg i estret), intuïm que Jaume I devia desistir de repartir aquell domini entre Catalunya i Aragó per una qüestió de praxi. Però el cert és que això ni tan sols va ser una causa. No és cap secret que Jaume I tenia preferència pels seus súbdits catalans. Havia proclamat: “Catalunya era el millor dels regnes de les Espanyes” (enteses com una realitat geogràfica). Però a Catalunya, el seu poder com a “home principal” estava molt limitat pel règim feudal. I va crear una estructura política nova, el Regne de València, on posaria el millor de cada un dels seus dominis: les institucions polítiques inspirades en el model català i el règim polític inspirat en el model aragonès (el règim senyorial, que, a diferència del feudal, tenia una estructura jeràrquica vertical, amb el rei al cim).
Les institucions valencianes de Jaume I
Jaume I va crear una llei pròpia per al Cap i Casal, que, posteriorment, s’estendria a la resta de ciutats i viles del país, i que seria la base de les constitucions i de les institucions valencianes. Els Furs de València, clarament inspirats en els Usatges de Barcelona, en els Costums de Lleida i en el Fur de Saragossa, impulsarien el naixement de les primeres institucions de govern: les Corts, els consells municipals i la Generalitat; i consagraria el regne de València com una entitat política independent dins del conglomerat polític de la Corona. El 9 d’octubre va ser la diada dels valencians des del 1338 (centenari de la conquesta de Jaume I). I, des de l’edat mitjana, va tenir tanta significació que el règim borbònic, després de l’ocupació a sang i foc del país (1707) la va prohibir “para que los valencianos olviden que un dia fueron libres”.